Stuka

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Stuka Ju 87 italià

El Junkers Ju 87 Stuka és un avió de bombardeig en picat de la Luftwaffe que volà en la Segona guerra mundial. El Ju 87 Stuka, fon el bombarder en picat més famós de la guerra.

La Blitzkrieg i el bombardeig en picat[editar | editar còdic]

Durant els anys 30, en l'experiència adquirida en la Primera guerra mundial, la forma de fer la guerra evolucionà cap a un nou concepte de guerra llamp (en alemà Blitzkrieg). L'idea fonamental se basa en atacar un territori objectiu en tres fases, conseguint l'invasió de forma tan ràpida que les forces defensores no puguen reaccionar:

  • La primera d'elles consistix en un bombardeig portat a veta per esquadrelles d'avions que debiliten els objectius estratègics (transport ferroviari, carreteres, llínies elèctriques, etc.) pero sobretot deuen obrir un corredor lliure de tropes enemigues per a la segona fase.
  • La segona fase consistix en una ràpida incursió de blindats pel corredor obert per l'aviació, açò fa que les forces enemigues queden dividixques en dos per eixe corredor de blindats molt difícil d'atacar. Despuix dels blindats entra l'infanteria regular, que recolzada per estos, obri el corredor en el que se troben com si fora un arbre, embojacant a les desorganisades tropes defensores fins la seua aniquilació o rendició.

Es obvi que quant més efectiu i precís siga el bombardeig inicial, menys dificultats trobaren al seu pas els blindats i menys recursos deurà gastar la potencia atacant. Els americans demostraren que la forma més efectiva i econòmica d'atacar blancs concrets era mediant la tècnica del bombardeig en picat, en la que un avió relativament llauger, armat en poques bombes, que volava a mija altura, se despenjava en picat sobre l'objectiu i amollava les seues bombes durant este recorregut. Al no tindre que calcular a on anava a caure la bomba, la precisió d'este mètodo era sorprenent. Esta tècnica desenrollada per l'aviació de la marina estatunidenca fon provada en avions biplans de la série Curtiss Hawk. Ernst Udet en una visita a Estats Units quedà sorprés en estos aparats i la tècnica del bombardeig en picat i demanà un com regal per a portar-ho a Alemanya. D'esta manera, els estatunidencs regalaren a Alemanya la seua primer “Sturzkampfflugzeug” o bombarder en picat.

Desenroll del Junkers Ju 87 Stuka[editar | editar còdic]

Quan Udet regressà a Alemanya, no li costà convencer a Hermann Göring de la necessitat de construir bombarders en picat. Alemanya priorizó el desenroll de la seua propi avió de bombardeig en picat sobre qualsevol atra cosa. Este desenroll portà fins l'arriscat Henschel 123 i l’Arat95, un aparat a cavall entre l'Hs 123 i el Ju 87. L'Ar 95 conservava el motor radial de l'Hs 123, era biplà com este i portava tren d'aterrisage carenat i un fuselage semblant al del Stuka.

En l'autumne de l'any 1935 aplegà el primer prototip de Stuka com substitut per al Hs 123. Era un monoplà de llínies més marcades que l'Ar 95 que en les seues primeres versions montava el motor anglés Rolls-Royce model Kestrel. Ya en l'any 1936 en la producció en série començaren a montar els recentment desenrollats Junkers Jumo de 12 cilindres en V invertida refrigerats per oli. Estos Jumo oscilaren entre els 600 i 1300 cavalls de potencia.

Era un aparat tosc, en ales de gavina, dissenyat per a volar a baixes velocitats, per lo que no se feren grans esforços per a millorar la seua aerodinàmica, ni tan se vol els reblades estaven nivellats a la superfície i el tren d'aterrisage en certes versions anava protegit en peces de cuiro en lloc de metal.

El Junkers Ju 87 Stuka estava concebut com un tanc, per a fabricar-ho i reparar-ho rapit i sense dificultat. Pero pese a la seua estètica poc cuidada, equipava algunes genialitats com detonadors en el tren d'aterrisage, que permetien volar una roda en cas de perdre l'atra per un atac, facilitant d'este modo l'aterrisage d'emergència. També tenia una hèliç chicoteta colocada en el carenat del tren d'aterrisage coneguda com “trompeta de Jericó” que al picar l'aparte, emetia un so sicològicament aterrador per al enemic i que hui en dia és un dels sons més característics de la segona guerra mundial.

Podia transportar una bomba de fins 1800 Kg en un dispositiu en forma de trapezi que al realisar el picat desplaçava la bomba fora de l'alcanç de l'heliç. El pilot mediant una finestreta colocada en el sol de l'aparat podia comprovar el correcte desplaçament de la bomba per a evitar accidents. En la legió còndor, durant la guerra civil espanyola (1936-1939) quedà palés que els pilots de Ju 87 Stuka podien perdre la visió durant el picat o despuix d'este degut a les forces G implicades en semblant maniobra. Per açò el Junkers 87 Stuka incorporava un “proto-pilot automàtic” que una volta en picat, recuperava l'horisontalitat del vol a 550 metros del sol encara que el pilot no accionara la palanca per a tal efecte.

El Junkers 87 Stuka en combat[editar | editar còdic]

Escuadrilla de Junquers 87 Stuka en combat

Al principi la Luftwaffe contava en supremacia aérea en els seus atacs sobre Polònia, els Països Baixos, Noruega, França etc. La gran victòria en Polònia, els èxits en Dunkerke i la destrucció de la llínea Maginot dotaren al Stuka d'una fama i respecte que pronte perdria.

Durant la batalla d'Anglaterra, els Hawker Hurricane i elsSupermarine Spitfire donaren bona conte dels Stuka alemans, fent-li perdre la fama d'invulnerable que tenia. El Ju 87 tingué que ser retirat de la batalla d'Anglaterra degut a les grans perdudes que l'aparat estava patint en eixe front contra una RAF ben equipada. Este fon el principi del fi de la Luftwaffe.

Incomprensiblement, despuix de la derrota alemana contra Anglaterra la fabricació de Ju 87 Stuka aumentà. Els Stuka foren derivats aGrècia, Yugoslàvia, Nort d'Àfrica i l'Unió Soviètica a on participaren de manera decisiva en les poques victòries alemanes en estos camps de combat. L'història se repetí en enrolladores victòries fins l'aplegada de forces aérees be equipades (en els Curtiss P-40 i Hawker Hurricane en el nort d'Àfrica, i els Yak i MiG en la URSS).

Per atra part en Yugoslàvia i Grècia el Ju 87 collí importants victòries degut a l'orografia montanyosa que impossibilitava el bombardeig horisontal d'objectius protegits en el relleu. Ademés la Luftwaffe en estos territoris contava en la superioritat aérea que li faltà en el nort d'Àfrica, Anglaterra, i l'Unió Soviètica.

En el Ju 87 Stuka decaent en tots els fronts se li començà a buscar un substitut. Este fon el motiu del desenroll de l'Henschel129 i del Focke Wulf 189 “Uhu” pero una volta més la planificació de la Luftwaffe fon deficient i el Stuka continuà en servici tota la guerra perque no havia un substitut disponible.

Principals versions del Junkers 87 Stuka[editar | editar còdic]

  • Ju 87A : Versió en un motor Jumo 210 de 720 cavalls de potencia que li permetia volar a 310 Km/h i estava equipat en dos ametralladores MG 17de 7'92 mm, una orientada cap a davant i atra servida per l'artiller posterior orientada cap a arrere. Podia transportar 250 Kg de bombes
  • Ju 87B : El Jumo 211 d'esta versió desenrollava 1200 cavalls de potencia, lo que li permetia transportar 500 kg de bombes i volar a340 Km/h. Estava equipat en tres ametralladores MG 17 de 7'922 mm, dos d'elles orientades cap a davant i l'atra cap a arrere.
  • Ju 87C : També equipat en un Jumo 211 que en esta versió desenrollava 1410 cavalls de potencia que permetien a este aparat volar a 354Km/h transportant 1800 Kg de bombes (normalment en una sola). Igual que elJu-87B estava equipat en tres ametralladores MG 17 dispostes d'idèntica forma.
  • Ju 87G : Era una evolució anticarro del Ju 87D. Se distinguia per montar baix les seues ales, dos grans canons de 37mm BK 37. En idèntica planta motriu que el Ju 87D, degut al pes extra dels canons només volava a 344 Km/h. Montava també els dos ametralladores MG 17 davanteres i atra posterior.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons