Stupendemys
Stupendemys correspon a un gènero extint de tortugues d'aigua dolça.
Els seus fòssils han segut trobats en el nort d'Amèrica del Sur, concretament en Colòmbia (Desert de la Tatacoa, Huila) i Veneçola (Urumaco, Estat Falcón), en roques que daten de fins del Mioceno a l'inici del Plioceno, fa aproximadament 6 a 5 millons d'anys.
Descripció
[editar | editar còdic]Varen ser les majors tortugues d'aigua dolça que han existit. La closca de Stupendemys media més d'1,8 m de llongitut. S'estima que este gènero de tortugues media aproximadament entre uns 2 a 3 m .
Taxonomia
[editar | editar còdic]Dos espècies han segut descrites fins a la data: Stupendemys geographica i S. souzai.
La closca de la tortuga més gran del món va ser trobat en Urumaco, una porció de geografia àrida ubicada al noroest de l'estat Falcón, en Veneçola, a on es troba una increible concentració de fòssils i atres testics del passat veneçolà.
En l'any 1970, el professor Clemente González, Cap del Departament de Geologia de la UCV, invita al reconegut paleontòlec Bryan Patterson i el seu alumne Roger Wood per a portar a terme una expedició paleontológica en la regió de Urumaco. Durant l'expedició, varen ser trobats fòssils pertanyents al periodo terciario que varen ser traslladats al Museu de Zoologia Comparada de l'Universitat d'Harvard per a ser identificats i fichats. Després d'este procés devien ser tornats al país, pero este acort va quedar en l'oblit.
Va ser en 1995 quan el Museu de Ciències de Veneçola, en inventariar les peces de les seues coleccions, va identificar el material faltante dels fòssils que es trobaven en Harvard. I en 1998 s'inicia un procés de negociació per a la repatriació de la colecció que es va culminar en febrer de 2009, en l'arribe dels fòssils al país. La repatriació dels fòssils contribuïx -segons Sergio Antillano, President del Museu de Ciències- a la democratisació del coneiximent científic, mentres que la colecció i l'informació que d'ella deriva, estarà a l'alcanç de tots els sectors de la població, a través dels servicis d'informació i de divulgació d'este Museu.
Stupendemys geographica o uruma
[editar | editar còdic]Febrer de 2014. Desert de la Tatacoa, Huila. Un grup d'investigadors, en martells neumàtics i talladores odontológicos en mà, conseguixen una imponent troballa: el fòssil de la tortuga més gran que ha existit en l'història de la Terra. Atònits davant el descobriment, els experts desenterraron un animal que duya millons d'anys esperant entre les roques ser descobert. Els fòssils trobats corresponen a l'extinta Stupendemys geografica, un espècimen descobert en els anys 70 en Veneçola, pero que per primera volta es troba evidència de que també va viure en territori colombià
Aixina ho va donar a conéixer recentment Edwin Cadena, professor associat a la facultat de Ciències Naturals i Matemàtiques de l'Universitat del Rosario i líder de l'investigació, després de que els resultats anaren recentment publicats en la prestigiosa revista científica Science Advances.
El treball va tardar sis anys i va ser liderat per l'Universitat del Rosario, en el respal d'investigadors de l'Universitat de Zuric (Suïssa), l'Universitat Federal Fluminense de Brasil, el Servici Geològic Colombià i el Museu de la Tatacoa en Colòmbia. Lo interessant és que no solament trobem les closques, que es componen de la closca (part de dalt) i plastrón (part d'avall) d'una tortuga, sino que també descobrim les mandíbules, les quals nos varen permetre establir la dieta que estos animals.
Estem parlant de fa 12 o 13 millons d'anys arrere, específicament en el nort de Suramérica, un paisage totalment diferent a com és hui. Per eixemple, no teníem els Vages, l'Amazones i tampoc el Orinoco. És alguna cosa fascinant. També descobrim traces úniques. Per eixemple, el desenroll de banyes en la closca, just al costat del coll. Això és alguna cosa que no s'havia documentat en moltes tortugues fòssils. El màxim llarc d'una tortuga de Galápagos és 1,2 metros versus 2,86 de Stupendemys. En pes parlem també de 2,5 voltes el d'una tortuga de Galápagos.
De la cantitat de fòssils trobats en l'expedició de 1972 a Urumaco, es troba la closca de 2,3 m de llarc i 1,95 m d'ample, que va donar orige a una nova espècie batejada en el nom científic de Stupendemys geographicus que prové de la combinació de "estupenda", qualitat atribuïda a l'espècie, i el nom de l'organisació "National Geographic". No obstant, el nom Stupendemys geographicus, falcat per Wood, és gramaticalmente incorrecte, ya que Stupendemys constituïx un nom genèric femení. El nom va ser finalment corregit a Stupendemys geographica en 2021, d'acort en el Còdic Internacional de Nomenclatura Zoológica (ICZN).
En Veneçola es coneix a esta espècie baixe el nom afectiu de uruma, tal com la va batejar el Museu de Ciències de Veneçola. Segons el Dr. Roger Wood, la uruma és el gènero i l'espècie de tortuga més gran que haja existit sobre la faç de la Terra i es creu que es va extinguir fa aproximadament 6 millons d'anys arrere.
Dels estudis realisats al fòssil, es va poder conéixer que es tractava d'una tortuga aquàtica i segurament ovípara. La seua alimentació va deure ser de material vegetal i d'invertebrats aquàtics.
De les tortugues actuals, la Arrau és fins al moment la més pareguda a Uruma, sent la més gran de les aigües continentals de Veneçola, aplegant a medir l'espècimen femella fins a 9 dm i 5 dm el macho.
Font: Senyes obtingudes del periòdic el temps i de la Gerència de Coleccions del Museu de Ciències.
Referències
[editar | editar còdic]- Bocquentin, Jean & Melo, Janira (2006): Stupendemys souzai sp. nov. (Pleurodira, Podocnemididae) froom the Miocene-Pliocene of the Solimõés Formation, Brazil. Revista Brasileira de Paleontologia 9(2): 187-192. PDF fulltext .
- Cadena, E.-A.; Scheyer, T.M.; Carrillo-Briceño, J.D.; Sánchez, R.; Aguilera-Socórrec, O.A.; Vanegas, A.; Pardo, M.; Hansen, D.M.; Sánchez-Villagra, M.R. (12 Feb 2020). "The anatomy, paleobiology, and evolutionary relationships of the largest extinct side-necked turtle". Science Advances. 6 (7) eaay4593.
- Cadena, E.A.; Link, A.; Cooke, S.B.; Stroik, L.K.; Vanegas, A.F.; Tallman, M. (2021). "New insights on the anatomy and ontogeny of the largest extinct freshwater turtles". Heliyon. 7 (12) i08591.
- Cox, Barry; Dixon, Dougal & Gardiner, Brian (2001): Dinosaurier und andere Tiere der Vorzeit ["Dinosaurs and other prehistoric animals"]. Gondrom Verlag [in German]. ISBN 3-8112-1138-2
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Stupendemys» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.