Anar al contingut

Sufix

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Sufixació i prefijación en les llengües del món.

Es denomina sufix a un tipo de morfema o afijo que s'agrega despuix del lexema, raïl o tema d'una paraula.[1]

Els sufixos poden ser derivatius o flexivos. En la majoria de les llengües els derivatius precedixen als flexivos, ya que els derivatius tendixen a estar més prop de la raïl. En una llengua flexiva, moltes paraules poden estar formades per una raïl més un cert número de sufixos derivatius, i possiblement alguns o atres sufixos flexivos, encara que, totes les llengües tenen algunes paraules invariables formades per una única morfema. La sufixació és el procés més estés en les llengües humanes per a la formació de noves paraules, al voltant del 70 % de les llengües del món usen extensivamente la sufixació, i a lo manco el 80 % usen sufixos en alguna mida.[2]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Martínez Jiménez, José Antonio (2011). «Anàlisis morfològic. La formació de paraules: Derivació i composició», , Akal edició, Akal Societat Anònima, p. 8. ISBN 9788446033677.
  2. M. Haspelmath, M. S. Dryer, D. Gil, B. Comrie (2005): WALSin: The World Atles of Languages Structures, ISBN 0-19-925591-1

Enllaços externs

[editar | editar còdic]