Anar al contingut

Sulfur de zinc

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El sulfur de zinc és un compost inorgànic en la fòrmula química ZnS. Esta és la principal forma de zinc present en la naturalea, a on es presenta principalment com el mineral esfalerita, també denominat blenda. El sulfur de zinc pur és blanc i s'utilisa àmpliament com a pigment. En estat natural presenta diferents coloració per les impurees d'atres sulfur minerals, com sulfur de ferro, sulfur de manganeso o sulfur de cadmi.[1] En la seua forma sintètica densa, el sulfur de zinc pot ser transparent i s'utilisa com a finestra per a l'òptica visible i infrarroja.

Preparació

[editar | editar còdic]

A escala de laboratori, el ZnS es prepara tractant una solució llaugerament àcida de sals de Zn2+ sulfur d'hidrogen:[2]

ZnA2++HA2SZnS+2HA+

Esta reacció és la base de l'anàlisis gravimétrico del zinc.[3]

Propietats

[editar | editar còdic]

Esta sal química té propietats foto-luminescentsErro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut, lluint en l'obscuritat quan rep estímul lumínico, especialment per la llum ultravioleta, i també per la calor. Presenta baixos índexs de radiactivitat.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Mendenbach, Olaf; Sussieck-Fornefeld, Cornelia (1983). «Blenda, Esfalerita», Minerals, Barcelona: Blume, p. 46. ISBN 84-7031-506-4.
  2. «Handbook of preparative inorgánic chemistry». ACADEMIC PRESS. Consultat el 2025-12-08.
  3. Vogel, Arthur Israel; Mendham, John (2000). Vogel's textbook of quantitative chemical analysis, 6. ed edició, Prentice Hall. ISBN 978-0-582-22628-9.