Supayacetus
Supayacetus és un gènero extint de cetáceo basilosáurido del Eoceno Mig (edat faunística del Bartoniense) trobat en depòsits del sur de l'actual Perú. Supayacetus és conegut a partir del holotip MUSM 1465, un esquelet parcial. Els seus restants varen aparéixer en el lloc Valle dels Arqueocetos, en la formació Paracas de la Conca Pisco, que data de fa uns 37 millons d'anys. Va ser nomenat originalment per Mark D. Uhen, Nicholas D. Pyenson, Thomas J. Devries, Mario Urbina i Paul R. Renne en 2011 i la espècie tipo és Supayacetus muizoni.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2011).Journal of Paleontology.85(5)
- 955–969.doi:10.1666/10-162.1.