Superconductor de tipo I

Comportament típic d'un superconductor de tipo I en presència d'un camp magnètic.

Els superconductores de tipo I són superconductorés que en presència d'un camp magnètic establixen corrents superficials que impedixen que dit camp penetre en el material; este fenomen es coneix com efecte Meissner.

Varen ser els primers superconductores en ser descoberts, i el seu comportament està àmpliament explicat dins del marc de la teoria BCS, proposta en 1957.

Propietats

• Tots ells són elements purs (si ben no vol dir que tots els elements purs siguen d'este tipo), com l'alumini, el mercuri (que va anar el primer superconductor que es va identificar) o el plom.

• Tenen una única temperatura crítica T_c per damunt de la qual deixen de comportar-se com a tals de manera brusca, i per lo tant escomencen a tindre resistència elèctrica, en contraposició als superconductores de tipo II (els quals tenen dos temperatures crítiques, entre les quals es troben mesclats l'estat superconductor i l'estat normal). El canvi és tan brusc que, per eixemple, en el cas del gali succeïx en un interval de temperatura de 2·10^-5 K.

• La seua temperatura crítica és molt baixa, no superior als 7 Kelvins (que és el cas del plom en absència de camps magnètics).

• Tenen un únic camp magnètic crític H_c.

• La magnetisació de la mostra aumenta segons aumenta el camp magnètic extern per a contrarrestar-ho i que en l'interior dit camp siga nul, lo que dona lloc al efecte Meissner; en quant s'alcança el camp magnètic crític, la magnetisació cau bruscament a zero.

• El camp magnètic crític és relativament baix, per lo general no superior als 0.2 Tesles, si els comparem en els superconductores de tipo II (que poden ser centenars de voltes superiors).

• El paràmetro de Ginzburg-Landau és $\kappa <1/\sqrt{2}$ (i per lo general $\kappa \ll 1$), lo que significa que la llongitut de penetració és molt menor que la llongitut de coherència de Ginzburg-Landau.

• Tots ells són a la seua volta superconductores convencionals, és dir, es poden explicar per mig de la teoria BCS (pel contrari, només uns pocs superconductores de tipo II són convencionals).