Anar al contingut

Superfície de Lambert

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En Física, una superfície de Lambert o lambertiana és una superfície ideal que reflectix l'energia incident des d'una direcció igual en totes direccions, per la qual cosa en variar el punt de vista, la seua lluminància no canvia. És per tant una superfície ideal de reflexió difusa.[1]

Ampliant una zona d'una superfície difusora lambertiana es nota que és asprosa (asprós, dentado), és dir que no té cap àngul de reflexió ben definit.[2]

Eixemples

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (3 d'octubre de 2005) Image Processing: Principles and Applications, John Wiley & Sons, pp. 19–. ISBN 978-0-471-74578-5.
  2. Keith R. McCloy (1 de maig de 1995). Resource Management Information Systems: Remote Sensing, GIS and Modelling, Second Edition, CRC Press, pp. 29–. ISBN 978-0-7484-0120-8.
  3. Neil Gordon Alldrin (2008). Models and Methods for Recovering Shape, Reflectance, and Illumination from Images, ProQuest, pp. 42–. ISBN 978-0-549-73920-3.
  4. (9 d'agost de 2007) Fonamental Astronomy, Springer Science & Business Mija, pp. 151–. ISBN 978-3-540-34144-4.


Referències

[editar | editar còdic]