Surabaya

Archiu:Surabaya skyline.jpg

Surabaya

Surabaya és una metròpoli i important port d'Indonèsia, situada en la costa nort de l'illa de Java, sobre la boca del riu Mes i a un costat del estret de Madura. Capital de la província de Java Oriental, conta en 3.520.874 habitants, sent la segona metròpoli més poblada del país.

Etimologia

Surabaya, prové del javanés «sura ing baya», que significa «enfrontant valientemente al perill»; la qual cosa ve de dos paraules en idioma sánscrito «sura», fent referència a «Asura» (de les creències hinduistas i budistes, i «bhaya», que fa referència a «por» o «perill». Este nom de la ciutat aludix a Jayabaya, un rei psíquic del Regne de Kediri, el nom del qual significa «conquistant la por o els perills» derivat de les paraules sánscritas «Jaya» o «Vijaya» (victòria o conquistador) i «bhaya» (por o perill). Jayabaya va observar una baralla entre un taburó blanc jagant i un cocodril blanc jagant en l'àrea. L'event és a voltes interpretat com un presagie de l'invasió mongola de Java, un gran conflicte entre les forces de Kublai Khan, #gobernant mongol de China, i les de Raden Wijaya del Imperi mayapajit el 31 de maig de 1293, data que ara és considerada la de la fundació de la ciutat. Els dos animals ara són usats com a símbol de la ciutat, a on li'ls mostra enfrontant-se i rodejant-se entre sí.

Història

A lo llarc de el XV i XVI, Surabaya va ser un sultanato i una important potència política i militar a l'est de Java. En 1625 Surabaya va ser capturada pel sultà Agung, despuix d'haver entrat en conflicte en el sultanato de Mataram despuix d'una campanya feroç, en la qual Mataram va tindre que conquistar als aliats de Surabaya: Sukadana i Madura, per a aixina despuix sitiar Surabaya abans de capturar-la. Despuix d'esta conquista, Mataram va controlar Java en la seua totalitat en excepció del sultanato de Banten i l'assentament neerlandés de Batavia.

En novembre de 1743 la creixent Companyia Holandesa de les Índies Orientals arrebata la ciutat al debilitat sultanato de Mataram. Baixe el govern colonial neerlandés, Surabaya es convertiria en un centre de comerç a gran escala, albergant ademés la major base naval de les Índies Orientals Neerlandeses.

En 1917, el Partit Comuniste d'Indonèsia va encapçalar uns tumults entre els soldats i mariners de Surabaya. En acabant de que fora esclafada, els insurgents varen rebre duríssimes condenes.

En 1942, durant la Segona Guerra Mundial, Surabaya va ser ocupada per les tropes del Imperi japonés fins que els aliats la bombardejaren en 1944, moment en que els nacionalistes indonesis varen prendre la ciutat. La jove nació va entrar pronte en guerra en els neerlandesos, que varen tractar de recuperar la seua antiga colónia, i que contaven en el respal dels Aliats.

La batalla de Surabaya seria una de les més importants en la Revolució indonèsia. Va començar despuix de l'homicidi d'un britànic, el brigadier general Mallaby, ocorregut el 30 d'octubre de 1945 prop de Jembatan Merah («pont roig»). Els Aliats varen donar un ultimàtum als soldats nacionalistes que ocupaven la ciutat. En ell exigien la rendició, sent refusat pels indonesis. La batalla tindria lloc el 10 de novembre, resultant en una costosa victòria de les forces neerlandeses i britàniques. Tan costosa que atrauria l'atenció internacional, la pressió de la qual conseguiria finalment, en el més de decembre de 1949, que els neerlandesos cediren la sobirania d'Indonèsia. En l'actualitat, el 10 de novembre, data d'esta batalla, se celebra el Hari Pahlawan («Dia dels héroes»). Hi ha una famosa cançó de Kurt Weill en lletra de Bertolt Brecht sobre esta ciutat; es diu «Surabaya Johnny».

Despuix de l'era de l'independència, el creiximent demogràfic i la ràpida urbanisació varen obligar a Surabaya a desenrollar-se cap a l'est i l'oest com lo és hui. L'aument de vehículs, el creiximent de noves indústries i la proliferació de vivendes portada a terme per empreses immobiliàries que ocupen les afores de la ciutat han provocat emboços no només en el centre de la ciutat sino també freqüentment en els suburbis. Surabaya va passar de ser una ciutat relativament pobra a finals de el XIX a una metròpoli a finals de el XX i es va convertir en una de les àrees metropolitanes de més ràpit creiximent en el surest asiàtic. Surabaya també va conseguir convertir-se en una de les ciutats metropolitanes més organisades d'Indonèsia i en l'aire més net.

El 13 de maig de 2018, tres iglésies en Surabaya i un complex d'apartaments en la veïna regència de Sidoarjo varen ser bombardejats en una série d'atacs terroristes iniciats per Jamaah Ansharut Daulah, la branca del Estat Islàmic en el surest asiàtic, seguits d'un bombardeig en la sèu del Departament de Policia de Surabaya. dia següent. Varen morir 28 persones, inclosos els agressors. 57 persones varen resultar ferides; varis dels quals es trobaven en estat crític.

En l'actualitat és molt visitada pels turistes que volen pujar al Mont Bromo, un dels volcans actius d'Indonèsia.

Geografia

Topografia

Surabaya s'ubica en la costa nort de la província de Java Oriental. És majorment terres baixes en un estuari fluvial de Kalimas, una de les dos branques del riu Brantas. La ciutat de Surabaya llimita en l'estret de Madura en el nort i l'est, Regència de Sidoarjo en el sur, i Regència de Gresik en l'oest. Les #regència que rodegen a Surabaya són:

• Lamongan Regency al noroest
• Gresik Regency cap a l'oest
• Regència de Bangkalan al noreste (en l'illa de Madura)
• Regència Sidoarjo al sur, i Regència Mojokerto
• Jombang Regency al suroest

De la mateixa manera que moltes atres grans metròpolis d'Indonèsia, molts residents residixen fòra dels llímits de la ciutat en una àrea metropolitana cridada Gerbangkertosusila.

Clima

Baix el sistema Köppen climate, Surabaya presenta un clima humit i sec tropical ( Aw ), en distintes humida i estació seca s. L'estació humida de la metròpoli s'estén d'octubre a maig, mentres que l'estació seca cobrix els cinc mesos restants. A diferència de vàries metròpolis i regions en un clima tropical humit i sec, les temperatures miges altes i baixes són molt constants a lo llarc de l'any, en una temperatura promig alta d'al voltant de 31 graus Celsius i temperatures baixes promig d'al voltant de 26 graus Celsius.

Senyes d'humitat i velocitat del vent en Surabaya.

Més	Ene	Feb	Mar	Abr	May	Jun	Jul	Ago	Sep	Oct	Nov	Dic	Any
Velocitat màxima del vent (km/h)	23	16	16	26	27	29	40	34	34	35	29	21	27.5
Velocitat promig del vent (km/h)	13.39	12.10	13.30	14.37	20.26	16.87	22.71	22.16	22.8	22.35	18.6	13.55	17.71
Velocitat mínima del vent (km/h)	8	10	10	10	3	5	11	11	14	10	11	10	9.42
Humitat Màxima (%)	86	75	83	92	96	77	67	69	64	73	65	79	77.17
Humitat promig (%)	66.61	69.1	66.3	67.23	64.87	60.27	60.84	57.87	54.53	56.06	56.13	63.03	61.9
Humitat mínima (%)	44	60	59	58	53	47	52	47	46	42	46	53	50.58
Source:[1]

Transports

Transporte per carretera

Surabaya està situada en la Gran Ruta Postal que el Governador General Herman Willem Daendels (1808-1811) per orde del rei holandés Luis Bonaparte. (1806 a 1810), que conecta Anyer en la costa occidental de Java en Banyuwangi en l'extrem oriental de l'illa, passant per Bandung, Cirebon i Semarang. La ciutat també està conectada en l'illa de Madura pel Pont Suramadu.

Ferrocarril

Surabaya conta en quatre estacions de la Companyia de Ferrocarrils d'Indonèsia:

• Gubeng, la més important, que dona servici a la llínea sur que passa per Surakarta i Yogyakarta entre unes atres;
• Surabaya Kota, el final de la llínea sur;
• Passar Turi, que dona servici a la Llínea Nort, incloent Semarang i Jakarta, i
• Wonokromo, que servix a Java Oriental, incloent Banyuwangi i Malang.

• Estació de Surabaya Gubeng
  Estació de Surabaya Gubeng
• Estació Passar Turi de Surabaya
  Estació Passar Turi de Surabaya

Transport marítim

Posseïx un gran port.

Transport aéreu

l'Aeroport Internacional Juanda d'esta ciutat és el segon d'Indonèsia sobre tràfic. Està conectada en les següents ciutats importants d'Indonèsia i en destins internacionals:

• Brunei
• Hong Kong
• Johor, Kuala Lumpur (Malàsia)
• Singapur
• Taipéi (Taiwan).

La ruta Surabaya-Aeroport Internacional de Jakarta és la quinta ruta aérea més transitada del món, en 780 vols semanals.

Ciutats hermanadas

Surabaya esta hermanada en:

• Archiu:Flag of JPN.png Kitakyushu, Japó (des de 1992)
• Archiu:Flag of USA.png Seattle, Estats Units (des de 1992)
• Archiu:Flag of USA.png Nova Orleans, Estats Units.
• Archiu:Flag of USA.png Portland, Estats Units
• Archiu:Flag of MYS.png Johor Bahru, Malàsia
• Archiu:Flag of Brunei.png Kuala Belait, Brunei Darussalam
• Archiu:Flag of NED.png L'Haya, Països Baixos.
• Archiu:Flag of KOR.png Busan, Corea del Sur (des de 1994)
• Archiu:Flag of TUR.png Esmirna, Turquia (des de 1996)
• Archiu:Flag of AUS.png Austràlia Occidental, Austràlia
• Archiu:Flag of BUL.png Varna, Bulgària
• Archiu:Flag of EGY.png Iskandariyah, Egipte
• Archiu:Flag of ROC.png Kaohsiung, Taiwan
• Archiu:Flag of IRN.png Mashhad, Iran
• Archiu:Flag of JPN.png Kōchi, Japó (des de 1997)
• Archiu:Flag of MEX.png Monterrey, Mèxic (des de 2001)
• Archiu:Flag of PRC.png Guangzhou, China (des de 2005)
• Archiu:Flag of PRC.png Xiamen, China (des de 2008)

• Archiu:Flag of PRC.png Wuhan, China

Bibliografia

• Adi, Dhahana (2014). Surabaya Punya Cerita: Vol. 1, Volume 1 (en aneu), Yogyakarta: Indie Book Corner. ISBN 9786023090242.
• Airlangga University, Department of History (2013). Mengeja keseharian: Sejarah kehidupan masyarakat kota Surabaya (en aneu), Surabaya: Departemen Ilmu Sejarah UNAIR. ISBN 9789791854115.
• Akhmad Saiful Ali(1994).«Ekspansi Mataram terhadap Surabaya Abad ke-17».Islamic Institute of Sunan Ampel.Surabaya:
• ^{[enllaç trencat]}
• Dick, Howard W. (2002). Surabaya, City of Work: A Socioeconomic History, 1900–2000, Athens, Ohio: Ohio University Press. ISBN 978-0-89680-221-6.
• Ingleson, John (2014). Workers, Unions and Politics: Indonèsia in the 1920s and 1930s, Boston: Brill Publishers, pp. 12. ISBN 9789004264762.
• Munoz, Paul Michel (2006). Early Kingdoms of the Indonesian Archipelago and the Malay Peninsula, Continental Sals, Incorporated, pp. 246. ISBN 978-98-141-5567-0.
• Nasution (2006). Ekonomi Surabaya pada massa kolonial, 1830–1930 (en aneu), Pustaka Intelektual. ISBN 9789792506808.
• Padmodiwiryo, Suhario (2016). Revolution in the City of Heroes: A Memoir of the Battle That Sparked Indonèsia's National Revolution, ReadHowYouWant.com. ISBN 978-1-5252-3028-8.
• Pams, Frank (2016). Surabaya 1945: Sakral Tanahku, Yayasan Pustaka Obor Indonèsia. ISBN 9789794616383.
• Peters, Robbie (2013). Surabaya, 1945–2010: Neighbourhood, State and Economy in Indonèsia's City of Struggle, Canberra: Asian Studies Association of Austràlia. ISBN 978-0-8248-3864-5.
• Pigeaud, Theodore Gauthier Thomas. Islamic States in Java 1500–1700: Eight Dutch Books and Articles by Dr H. J. de Graaf, The Hague: Martinus Nijhoff. ISBN 978-90-247-1876-4.
• ^{[enllaç trencat]}

Enllaços externs

• Plantilla:Official (anglés)
• (anglés) Foto satelital de la ciutat en Google Maps