Anar al contingut

Surasena

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Map Of 16 Mahajanapada in Bengali-es.svg
Ubicació de Shúrasena.

Shúrasena va ser un antic país de l'Índia corresponent a l'actual regió Braj en Uttar Pradesh.

  • śūrasena, en lletra devanagari.
  • शूरसेन en el sistema IAST de transliteraació.

En el VI el text budiste Anguttara-nikaya nomena a Shúrasena va ser un dels solasa (‘setze’) maja yana padas (‘regnes poderosos’) del nort i noroest de l'Índia.[1] Els maja-yanapada (entre el 700 i el 300 a. C.) varen ser setze monarquies hereditàries que acabarien dominades pel imperi maurya (entre el 321 i el 184 a. C.).[2]

Els antics escritors grecs es referixen a esta regió com Sourasenoi i mencionen que la seua capital era Methora (Mathura).[3]

La primera menció que es fa d'esta província en les escritures sánscritas és en les Lleis de Manu i en el Majábharata.

Hi ha vàries tradicions sobre l'etimologia del seu nom.

Segons la tradició, el nom deriva d'un famós rei Yadava Shúrasena, mentres que uns atres ho veuen com una extensió de Surabhir (Abhira). Segons Megástenes, la gent d'este lloc adoraven al deu pastor Herakles, que segons molts estudiosos és un error de transcripció, mentres que uns atres sugerixen connotacions de l'orige escita dels iadus. Era la terra sagrada del deu Krishna, qui ací va nàixer, es crie i va governar.

Esta província és molt mencionada en el Mahabharata.

La seua capital és Mathura, que està situada en la vora del riu Iamuna, i en l'actualitat és un lloc sagrat per als hinduistas. Els clans gobernant més importants de Shúrasena varen ser els shúrasenas, els vrishnis i els yádavas.

  1. H. C. Raychaudhuri: Political History of Ancient Índia (pág. 85). Calcuta: University of Calcutta, 1972.
  2. UCM.és («Interrelacions temàtiques en la lliteratura èpica oriental: l'Índia arcaica, el Japó imperial i l'epopeya del rei Gesar de Ling», de Miquel Aguilar Montero, per a l'Universitat de Lleida).
  3. H. C. Raychaudhuri: Political history of ancient Índia (pág. 124). Calcuta: University of Calcutta, 1972.


Referències

[editar | editar còdic]