Surströmming
El surströmming (en suec: arenc fermentat) és una especialitat de la gastronomia sueca que consistix en arenc fermentat del mar Bàltica. El surströmming es ven en llandes, que en ser obertes lliberen una olor forta i fétido. Per esta hediondez particular, semblada al peix passat o fem deixat al sol durant un parell de dies, el surströmming té mala fama en la cultura popular, pero la mala olor procedix únicament del líquit en que es preserva. A causa d'esta olor, el plat se sol oferir a l'aire lliure. No obstant, obrir la llanda baix l'aigua pot contribuir a rebaixar l'olor fins a cert punt, i evitar salpicaduras en salazón, ya que la fermentació a sovint genera una considerable pressió dins de la llanda. La paraula finesa per a denominar-ho és hapansilakka.
L'arenc es peixca en primavera, quan està en condició òptima i estan a punt de reproduir-se. L'arenc es fermenta en barrilés durant un o dos mesos, i després és enlatado per a continuar la fermentació. De mig a un any més tart s'ha generat suficient gas com per a que les llandes que eren cilíndriques hagen passat a tindre una forma més redonejada. Estos inusuals contenidors de surströmming poden trobar-se en supermercats de tota Suècia. No obstant, certes aerollínies han prohibit estes llandes en els seus vols, considerant com potencialment perillosos els contenidors presurizados.[1] Les responsables de la fermentació dins de la llanda són bactèries del gènero Haloanaerobium. Estes bactèries produïxen diòxit de carbono i varis components que provoquen la peculiar olor: àcit propanoico, sulfur d'hidrogen (símil ou podrido), àcit butírico (manteca rància) i àcit acètic (vinagre).[2]
Una explicació proposta dels orígens d'este método de preservació és que va escomençar fa molt temps, quan salar menjar era prou car pel cost de la sal. Quan s'usava la fermentació, només es necessitava la cantitat justa de sal per a que el peix no es podrira.
Valor nutricional
[editar | editar còdic]El surströmming, en estar compost principalment d'arenc, conté uns valors nutricionals comuns a molts peixos, en la gran diferència de que este producte suec conté una gran cantitat de sal. L'informació nutricional és la següent:
| Informació nutricional | Per cada 100 grams |
| Energia (Kcal) | 82 Kcal |
| Grasses | 3,9 g |
| Grasses saturades | 0,7 g |
| Hidrats de carbono | 0 g |
| Dels quals sucres | 0 g |
| Proteïnes | 12 g |
| Ix | 8,8 g |
Controvèrsia
[editar | editar còdic]En abril de 2006, vàries companyies aérees, com Air France i British Airways, varen prohibir este peix a bordo citant que les llandes en les que ve poden classificar-se com potencialment explosives pel fet de que estan presurizadas. Despuix d'açò es va deixar de vendre este peix en l'Aeroport d'Estocolm-Arlanda, que realisa els vols internacionals des d'o cap a Estocolm.
Els productors del peix han tildat esta decisió de les llínees aérees «culturalment iletrada», afirmant que «és un mit que puga explotar el peix enlatado».
No obstant, admeten que el peix pot emetre una pudor horrible. Pero eixe únic detall, argumenten, no pot ser suficient com per a prohibir la venda del peix. Entre la població sueca l'opinió de que és un aliment per a prendre a l'aire lliure fora de la llar està estesa en alguns colectius, motiu pel qual pot estar relacionada en el Midsommar, la festivitat del solstici d'estiu en la que existix la tradició de reunir-se en amics en zones rurals o cases de camp.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Swedish fermented herring dish considered safety risk on airlines, fishupdate.com, 28 de març de 2006.
- ↑ McGee, Harold (2004). On Food and Cooking (Revised Edition), Scribner. p 236
- ↑ «BBC News report on airline ban»
- Este artícul conté una traducció derivada de «Surströmming» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.