Seth

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Suty»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Representació de Seth

Seth o Set és un deu ctónico, deitat de la força bruta de lo tumultuós, lo incontenible. Senyor del caos, deu de la sequia i del desert en la mitologia egipcíaca. També és el germà d'Osiris.

El seu nom egipcíac és Suty o Sutej (Setesh, Seteh), i el grec, Set (Seth). La deitat grega associada va ser Tifó.

Seth va ser germà del deu de la mort, nomenat Osiris. Osiris es va casar en Isis, i es creu que varen ser els primers governants egipcíacs. Segons Manetó, va regnar 29 anys durant el periodo ProtodinÀstic d'Egipte. En la mitologia egipcíaca es diu que quan Osiris va ser assessinat pel seu germà Seth, la seua esposa Isis el va reviure convertint-ho en el deu de la mort (ya que va ser el primer home que va descendir a l'inframon i va reviure), passant a ser Isis la deesa de la maternitat, el matrimoni i la salut.

Iconografia[editar | editar còdic]

És un ser animalesc cuadrúpet (o bípet) que resistix de tota classificació zoològica, indici d'haver-se tornado estrany per als egipcíacs des dels primers temps.​ Posseïx morro curvat, orelles rectangulars i coa alçada, o forma humana en cap de llebrer o gos. La primera representació coneguda es troba en el cap de maza del rei Horus Escorpió, un monarca de la dinastia 0 o periodo predinàstic tardà.

Apareix com a porc, lebrel, ase, órix, cocodril, hipopótam, serp i peix, els seus animals sagrats. A voltes, portava ceptre uas i anj.

S'ha interpretat la béstia que va representar a Seth de moltes formes i, encara que no s'ha pogut determinar en exactitut, lo més provable és que siga un ser imaginari.​

Mitologia[editar | editar còdic]

És un antiquíssim deu, originari de Nubt (Ombos), que posteriorment va ser considerat deitat del desert, un dels dos ambients que constituïxen Egipte, que va rebre com a herència de Geb. Venerat, temut i odiat per la seua qualitat de protector-destructor, Seth va eixercitar el paper de germà envejós representant del mal, en integrar-se en el mit d'Osiris, i incrementar-se la devoció i popularitat al deu Osiris.

Durant l'Imperi Nou se li va considerar benévol, sent patró de les armes, la guerra i de la producció dels oasis, fent-se popular perque podia sembrar la confusió i la discòrdia entre els enemics d'Egipte.

Cult[editar | editar còdic]

Durant el periodo tinita va ser objecte de veneració oficial, sent un deu tan important com Horus en el regnat de Jasejemuy. En el periodo de dominació dels hicsos (Dinastia XV), és un deu nacional i se li identifica en Baal i la ciutat de Avaris. Va ser considerat abominable durant la Dinastia XVII i part de la XVIII, com a reacció a l'enemic hicso. Els ramésidas rehabiliten al deu, temporalment, puix són originaris de la zona de cult a Seth, i se li associa en els assunts militars durant la Dinastia XIX. Durant el primer mileni a. C., torna a ser el cruel assessí del deu Osiris.

Com a deu major, Seth era protector de l'Alt Egipte, a on era venerat, principalment en Nubth (Ombos; Kom Ombo), pero mai va gojar de cult pel poble egipcíac, llevat algunes époques de les primeres dinasties. Va tindre santuaris en Avaris, Abidos i Pi-Ramsés.

Un dels seus seguidors va ser el governant hicso, Apopi I, el qual va prendre a Sutej (Seth) com a únic senyor, sense servir a cap atre deu que hi haguera en el país, i va construir un temple en el seu honor al costat del seu palau, en Avaris.

Noms teòfors[editar | editar còdic]

Varis faraons varen dur el seu nom, com Seti I (pare de Ramsés II), Seti II i Sethnajt, durant l'Imperi Nou.

Referències[editar | editar còdic]

  • Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
  • Blázquez, José María. Dioses, mitos y rituales de los semitas occidentales en la antigüedad
  • H. Brown, Samuel. Diccionario de Mitología Egipcia
  • Las divas del norte (2004), en Ediciones del Signo, Una Lectura de la Contienda Entre Horus Y Seth. ISBN 987-1074-14-X [1]
  • Leitz, Christian u. a.: Lexikon der ägyptischen Götter und Götterbezeichnungen, Orientalia Lovaniensia analecta, Peeters, Leuven 2002, ISBN 90-429-1150-6, pp. 253–255
  • Lichtheim, Miriam (1975). Ancient Egyptian Literature. London, England: University of California Press. ISBN 0-520-02899-6
  • Pettinato, Giovanni. The Archives of Ebla: An Empire Inscribed in Clay. Doubleday & Company, Inc., 1981 ISBN 0-385-13152-6
  • Thode, Rosa. El panteón egipcio, en egiptologia.org
  • Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
  • Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
  • Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
  • Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
  • Jordan, Michael. Enciclopedia de los dioses
  • Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
  • Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons