Svanetia
Svanetia (Plantilla:Lang-ka; en esvano: შუ̂ან, šwan) és una regió històrica de Geòrgia localisada en el noroest del país. Està habitada pels svan, un subgrup ètnic dels georgianos. Svanetia es considera tradicionalment dividida en la Baixa Svanetia i en l'Alta Svanetia, esta última declarada en 1996 Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco, perque «posseïx un paisage de montanya excepcional i numerosos llogarets característics de l'Edat Mija en cases fortes proveïdes de torres».[1]
Administrativament, Svanetia pertany a les regions administratives de Racha-Lechjumi i Kvemo Svaneti (Baixa Svanetia) i de Samegrelo-Zemo Svaneti (Alta Svanetia).
Geografia
[editar | editar còdic]
El paisage de Svanetia està dominat per montanyes d'entre 3000 i 5000 metros d'altitut. Quatre dels picos més alts de les montanyes del Caucas es troben en la regió. De fet el pico més alt de Geòrgia, el mont Shjara (5193 m), es troba en esta regió. El territori de Svanetia es troba actualment dividit entre les regions de Racha-Lechjumi i Kvemo Svaneti (Baixa Svanetia) i Samegrelo-Zemo Svaneti (Alta Svanetia).
Història
[editar | editar còdic]La regió estava poblada per la tribu georgiana dels esvanos. A finals de el XII pertanyia a la família dels Dadiani, un membre de la qual, Vardan II Dadiani, va ser nomenat en 1184 eristhavi hereditari en pago de els seus servicis militars. Els Dadiani se supon que eren d'esta regió i provablement tenien possessions senyorials en Svanetia des de prou abans.
Provablement la regió va seguir en mans dels Dadiani pero el centre del poder es va traslladar a Mingrelia. Un descendent de Vardan II, Tsotne Dadiani, va morir prop del 1300 i va deixar Svanetia al seu fill Ianni Dadiani, a l'hora que un atre fill cridat Giorgi I Dadiani rebia la Mingrèlia. Giorgi va recuperar Svanetia despuix (cap al 1345) per decisió de Jorge V de Geòrgia el lluent. A la mort de Giorgi II en 1384 els seus dominis es varen repartir: Guria i Svanetia varen ser para Kakhaber Dadian-Gurieli (que ya les governava des del 1372 per designació del seu pare), i Mingrèlia va ser para Vamek Dadiani. Segurament va pertànyer a Guri un temps, pero despuix del 1314 Liparit I Dadiani de Mingrèlia en el respal del rei Alejandro I de Geòrgia, va tornar a dominar Svanetia. Provablement va seguir en mans dels Dadiani perque consta que pertanyia a Samsan ed-Daula Dadiani (1470-1474) i a Liparit II Dadiani (1482 a 1512). Vamek III Dadiani va morir en combat contra els esvanos de Svanetia en 1661. Sembla puix que a partir d'esta época o poc despuix una nova dinastia aplega al poder.
Les primeres notícies d'un príncip apareixen cap al 1750 en Otari Dadeshkeliani el Gran. Este príncip o eristhavi va ser el pare de Bava Tsiokh Bey, a la seua volta pare de Mikel Dadeshkeliani (Tartar Khan) que més vesprada va ser regente del seu cosí el príncip Constantino Dadeshkeliani (1842-46) i va ser un dels firmants del Tractat de protectorat en Rússia el 26 de novembre de 1833 (Mikel va morir en 1850).
A Otari li va succeir cap al 1780 el fill major de Mistost Dadeshkeliani (Tinc Bey) que va morir en 1800 tenint per successor al seu fill Nicolás Dadeshkeliani (Tsiokh Bey) baix el govern del qual es va firmar el tractat de protectorat en Rússia (26 de novembre de 1833) i que va morir en setembre de 1841, tenint com a successor al seu fill Constantino Dadeshkeliani, naixcut en 1827, baixe la regència del seu cosí abans mencionat Mikel Dadeshkeliani, fins que va aplegar a la majoria d'edat en 1846. En 1857 es va sublevar contra Rússia i va ser depost i el país anexionado l'11 de setembre de 1857. El 5 de novembre de 1858 Constantino va ser eixecutat pels russos.
Esta regió va ser visitada per l'escritor anglés Clive Phillipps-Wolley que va descriure el país i els seus habitants en el seu llibre Savage Svaneti que va publicar en 1883.
Població
[editar | editar còdic]
Els svanes, la població nativa de Svanetia, són un subgrup ètnic dels georgianos. Ells pertanyen a l'Iglésia Ortodoxa i Apostólica Georgiana. Ells són bilingües, parlen el georgiano i el svan que, junt en el laz, el mingreliano i el georgiano constituïxen la família de les llengües caucásicas meridionals.
Turisme
[editar | editar còdic]Svanetia és coneguda pels seus tesors arquitectònics i els seus pintorescs paisages. Les famoses torres de Svanetia (murkvam), construïdes entre els sigles IX i XII per a la defensa de les famílies, són els majors atractius turístics de la regió. En 1996 la regió d'Alta Svanetia va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Svanetia.- Fotos de Svanetia.
- Frescs i icons de Svanetia
- Idioma svan. Encyclopædia Britannica.
- Svaneti travel guide
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Svanetia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.