Syngonium chiapense
Syngonium chiapense és una espècie de planta trepadora pertanyent a la família de les Araceae.[1] Descrita originalment pel botànic Eizi Matuda en 1950, esta espècie és notable dins del gènero Syngonium per mantindre una morfologia foliar relativament constant entre la seua etapa jovenil i adulta, a diferència d'atres espècies que presenten una heterofilia marcada.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]Es tracta d'una planta epífita o hemiepífita que utilisa raïls adventicias per a trepar pels troncs dels arbres en les selves tropicals.[3]
Fulls
[editar | editar còdic]A diferència de la majoria dels membres del gènero com Syngonium podophyllum, que desenrollen fulls lobuladas o pedadas en madurar, S. chiapense posseïx fulls majoritàriament cordiformes en forma de cor. El fullage és de color vert glauco llaugerament blavenc o grisàceu i posseïx una textura coriácea i ferma al tacte.
Inflorescència
[editar | editar còdic]Produïx una inflorescència típica de les aráceas, composta per un espádice erecto protegit per una espata. La espata sol ser de color verdenc o crema en l'exterior, a voltes en tenyides rojoses o purpúreos en la base interna durant l'antesis.[4]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Com indica el seu epítet específic, és originària de l'estat de Chiapas, en el surest de Mèxic, encara que la seua distribució s'estén cap a atres regions de Mesoamérica, incloent Veracruz, Oaxaca i parts de Guatemala.[5] Habita principalment en boscs tropicals perennifolios i boscs de boira a elevació baixes i miges, a on la humitat ambiental és constant i elevada.[3]
Ecologia
[editar | editar còdic]En ser una arácea, establix relacions simbiòtiques en diversos polinisadors, principalment coleòpters, que són atrets per la producció de calor i aromes emesos pel espádice durant el cicle floral.
Us en horticultura
[editar | editar còdic]Per la bellea dels seus fulls grans i la seua resistència relativa a condicions d'interior, és apreciada per coleccionistes de plantes tropicals. Requerix llum indirecta lluenta, alta humitat i un substrat ben drenado, ric en matèria orgànica.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Royal Botanic Gardens, Kew (ed.): «Syngonium chiapense Matuda» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-02-17.
- ↑ Croat, Thomas B.. «A Revision of Syngonium (Araceae)» (en en). Annals of the Missouri Botanical Garden. Consultat el 2026-02-17.
- ↑ 3,0 3,1 «Syngonium chiapense Matuda» (en en). Global Biodiversity Information Facility (GBIF). Consultat el 2026-02-17.
- ↑ «Syngonium chiapense» (en en). International Aroid Society. Consultat el 2026-02-17.
- ↑ «Syngonium chiapense Matuda» (en en). World Flora Online. Consultat el 2026-02-17.
- ↑ «Syngonium chiapense Matuda» (en en). The Exotic Rainforest. Consultat el 2026-02-17.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Croat, T. B. (1981). A Revision of Syngonium (Araceae). Annals of the Missouri Botanical Garden, 68(4), 565-651. doi:10.2307/2398892.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Syngonium chiapense en Plants of the World Online (Kew Gardens)
- Syngonium chiapense en GBIF (Global Biodiversity Information Facility)
- Syngonium - International Aroid Society
- Este artícul conté una traducció derivada de «Syngonium chiapense» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.