Tòquio Big Sight
Tòquio Big Sight (東京ビッグサイト Tōkyō Biggu Saito?) és el sobrenom popular d'el Centre d'Exposició Internacional de Tòquio (東京国際展示場 Tōkyō Kokusai Tenjijō?), un centre de convencions japonés obert en abril de 1996.[1] Localisat en Ariake, en la Baïa de Tòquio, el centre és un dels centres de convenció més grans en la ciutat, i una de les representacions més icòniques és la Torre de Conferències. Dos voltes a l'any se celebra el Comiket, una convenció de venda de dōjinshi.[2] El centre era una sèu planificada per als Jocs Olímpics d'Estiu de 2020 que albergarien events de lluita lliure, esgrima i taekwondo, pero la reducció de fondos públics va obligar al comité organisador a elegir una ubicació alternativa per a estos events; en canvi, va servir com el principal centre de prensa i transmissió dels Jocs.[3]
Ubicació i parts
[editar | editar còdic]Ubicat en la costa de la baïa de Tòquio, a uns 30 minuts en tren des de l'estació de Tòquio, Big Sight és el lloc de celebració de convencions internacionals més gran de Japó.[4] La seua característica més distintiva és l'arquitectura única de la seua torre de conferències d'huit pisos i 58 metros d'altura. El lloc utilisa una estructura d'acer en una construcció de formigó armat, en una superfície total de 230 873 metros quadrats (2 485 100 peus quadrats) que supera a la mitat la superfície de Makuhari Messe,[5] i dels quals el 35 % és interior. El centre de convencions està dividit en tres àrees principals, cada una en els seus propis restaurants i atres instalacions de respal: la Sala d'Exposicions Este, la Sala d'Exposicions Oest i la Torre de Conferències.[6]
Conference Tower
[editar | editar còdic]L'element arquitectònic més associat en el nom de Tòquio Big Sight, la Torre de conferències en panels de vidre i titani, apareix com un conjunt de quatre piràmides invertides montades sobre grans soports. El primer pis comprén una sala de recepció d'1.100 assents i quatre sals de conferències de diferents tamanys. El segon pis comprén la Plaça d'entrada, que és l'àrea d'accés principal, la Plaça d'events en sostre de vidre, el Vestíbul d'entrada que conduïx a les sals d'exposicions pròpiament dites i la Plaça d'exposicions.[7] No hi ha pisos del tres al cinc per l'estatura sobre el sol de l'estructura.
Es pot accedir directament als pisos sis i sèt a través d'una escala mecànica des del vestíbul d'entrada del segon pis i comprenen les principals instalacions per a convencions de la Torre. El sext pis alberga dèu sals de conferències de tamany menut a mijà, algunes de les quals poden fusionar-se en espais més grans llevant les particions intermiges.[7] El pis sèt alberga la sala de conferències internacional de 1000 assents, aixina com tres sals de conferències de tamany molt més menut. El pis huit alberga cinc sals de conferències.
Disperses pels voltants de la Torre hi ha peces d'art públic, la majoria de les quals són obres d'artistes internacionals com Claes Oldenburg i la seua esposa Coosje Van Bruggen, Michael Craig-Martin i Lee O-Fan. Estos inclouen una escultura jaganta d'una serra,[8] un gran estany estilisat i tres llits de marbre.[9]
East Exhibition Hall
[editar | editar còdic]El disseny principal d'East Exhibition Hall consta d'una galeria central de dos nivells de 600 metros (2000 peus) de llarc, flanquejada a abdós costats per tres sals d'exposicions en la seua majoria idèntiques, i té estacionament subterràneu disponible.[10] L'altura total de l'estructura és de tres pisos, i la galeria alcança els dos pisos. La galeria en sostre de vidre està equipada en passadiços mòvils per a facilitar el moviment, punts de venda d'aliments, escals mecàniques, lletrers electrònics i una série d'atres instalacions rellevants.
Cada sala té un sostre mòvil que permet als expositors controlar la cantitat de llum solar que entra, pous de servici de control i electrònics empotrats a intervals regulars (6 metros (20 peus)), una oficina d'exhibició, quatre sals de reunions i un vestidor. És possible fusionar una sala en sals adjacents en el mateix costat, lo que permet un espai de pis continu màxim tres voltes la capacitat d'una sola sala, o un total de 26 010 metros quadrats (280 000 peus quadrats) 26 010 m².
Construcció
[editar | editar còdic]Contreta per l'Oficina de Finances del Govern Metropolità de Tòquio, la construcció del lloc va estar a càrrec d'huit contractistes en total, entre ells companyies com les Corporacions Hazama i Shimizu. La construcció va escomençar en octubre de 1992 i va terminar en octubre de 1995. Va costar en total 40.392 millons de Yen.[11] El 45% d'eixa suma va ser al que estava a càrrec de la Torre, la Corporació Hazama.[11] El llavors governador de Tòquio, Shunichi Suzuki, va estar present en la cerimònia d'elevació de 1994 el 30 de juny, que va iniciar l'elevació de l'estructura principal de la Torre de 6500 tonellades curtes (5900 t) sobre el sol,[12] un procés que va tardar tres dies en completar-se utilisant un sistema guiat per computadora que va colocar en precisió l'estructura en el seu lloc.[13] Posteriorment es va instalar una escala mecànica aérea de 250 tonellades per a unir formalment l'estructura elevada en les plantes baixes.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «TCVB Recommendations -Tòquio Big Sight-». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 1 de maig de 2009. Consultat el 2021-11-25.
- ↑ «コミックマーケット７６のご案内» (en japonés). 一般参加者サポートページ (Pàgina de respal de Comiket). Comiket Inc. Consultat el 5 de juliol de 2010.
- ↑ «Bid Pla>>TÒQUIO 2020 CANDIDATE CITY». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 27 de juliol de 2013. Consultat el 2022-10-15.
- ↑ https://www.meti.go.jp/policy/mono_info_service/mono/creative/5.3syo.pdf
- ↑ «Tòquio International Exhibition Center Congress Tower». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 4 d'agost de 2003. Consultat el 2022-10-15.
- ↑ «TOP» (en en). BUSINESS EVENTS TÒQUIO. Consultat el 2022-10-15.
- ↑ 7,0 7,1 «TÒQUIO BIG SIGHT -Tòquio International Exhibition Center-». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 7 de novembre de 2004. Consultat el 2022-10-15.
- ↑ «Claes Oldenburg & Coosje van Bruggen: Large-Scale Projects: Saw, Sawing». oldenburgvanbruggen. com. Archivat des d'el original, el 4 de giner de 2023. Consultat el 2022-10-15.
- ↑ «Works of Art | TÒQUIO BIG SIGHT -Tòquio International Exhibition Center-». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 4 de giner de 2015. Consultat el 2022-10-15.
- ↑ «Floor Map | TÒQUIO BIG SIGHT -Tòquio International Exhibition Center-». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 4 de giner de 2015. Consultat el 2022-10-15.
- ↑ 11,0 11,1 Hazama Corporation's TIEC "Congress" Tower page
- ↑ «Hazama Corporation». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 4 d'agost de 2003. Consultat el 2022-10-15.
- ↑ «Offices, Industrial and Commercial Facilities». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 4 d'agost de 2003. Consultat el 2022-10-15.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tokyo Big Sight» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.