Túnel de Somport

Túnel de Somport

El túnel de Somport és un túnel de carretera internacional situat en el Pirineu central. Unix les valls de l'Aragó (Espanya) i de Aspe (França). Va ser construït gràcies a un conveni internacional firmat per Espanya i França entre els anys 1994 i 2002. Va ser inaugurat el 17 de giner de 2003. Té una llongitut de 8608 metros, dels quals 5759 metros es troben en el costat espanyol i 2849 metros en el costat francés. És el túnel carreter més llarc d'Espanya.

Història

Interior del túnel de Somport.

Archiu:Entretunneldusomportroutierdepuislespagne.ogv El port de Somport és un pas natural utilisat des de l'antiguetat. De fet, Somport prové de "Somus Porta" o "Som la Porta" (entre Hispania i la Galia), encara que es maneja també l'orige etimològic de "summus portus" (el port més alt).

A principis de el XX es va construir un túnel ferroviari que enllaçava per ferrocarril les ciutats de Saragossa i Pau. Tancat al tràfic este túnel en 1970, la carretera va quedar com a única via de comunicació, en el problema de que esta via té que afranquir el port, a 1.640 metros d'altitut, el tràfic rodat de la qual queda molt llimitat durant els mesos hivernals.

La clausura del túnel ferroviari va ser deguda a que va ser decaent l'utilisació de la llínea fins que un accident de dubtós orige, ocorregut el 27 de març de 1970 en el pont de L´Estanguet, entre l'eixida del túnel de la zona francesa i l'estació de Bedous, va servir de pretext per a interrompre el tràfic per part de la SNCF, retirant-se en posterioritat el material francés existent en Canfranc. Des d'esta data, les múltiples gestions i reunions portades a terme varen resultar infructuoses per a conseguir recomençar el tràfic internacional.

En 1987 els Governs espanyol i francés varen incloure el túnel dins de la planificació viària de la frontera pirenaica. Dos anys despuix, en 1989, es constituïx una comissió hispà-francesa que comença a fer els estudis previs del proyecte tècnic. En 1990 la Unió Europea ho inclou en plan de Infraestructures dins de la Ruta europea E07. Finalment, en abril de 1991 es firma el conveni per a la construcció del túnel.

En giner de 1994 donen començ les obres. En juliol de 1997 els operaris espanyols i francesos es troben baix la cordillera. En l'any 2000 es mamprenen els treballs d'equipament del túnel, encara que despuix de l'accident del túnel de Mont Blanc (1999), l'obra retarda la seua conclusió per l'increment en les normatives de seguritat que finalment establixen la creació d'una galeria d'evacuació cap a l'antic túnel ferroviari cada 400 m (originalment Espanya va propondre una galeria cada 600 m, pero el proyecte es va començar a realisar en una galeria cada 800 m com havia estipulat França). Finalment, despuix de huit anys d'obres, el túnel va ser inaugurat en giner de 2003 per la vicepresidenta de la Comissió Europea i Comissària de Transport i Energia, Loyola de Palau i els ministres de Foment d'Espanya i França Francisco Álvarez Caixcos i Gilles de Robien.