Túnel de barcos de Stad

El túnel de barcos de Stad (Plantilla:Lang-no) és un túnel navegable planificat per a rodejar la península de Stad en el municipi de Stad en el comtat de Vestland, Noruega. La península és una de les zones més expostes de la costa, sense illes perifèriques que la protegixquen del ras. La secció ha segut tradicionalment una de les més perilloses a lo llarc de la costa de Noruega. Quan es construïxca, serà el primer túnel per a barcos de tamany mig del món.

Localisació

Les aigües circumdants, conegudes com la mar de Stadhavet, és la part costera més assotada pel vent del país i presenta un clima tormentoso al voltant de 100 dies a l'any, lo que fa que els barcos a sovint esperen dies per a passar. Les corrents, creades per l'àrea que marca el punt de trobada del mar del Nort i el mar de Noruega, compliquen encara més la navegació: des de que va terminar la Segona Guerra Mundial, s'han produït 33 morts en accidents marítims en la mar de Stadhavet. El lloc web oficial de Visit Norway manté l'hipòtesis de que els vikingos arrastraven els seus barcos sobre la península per a evitar creuar el perillós tram de mar.

Planificació

Image conceptual dels portals del túnel.

La primera proposta va ser en un artícul en el periòdic Nordre Bergenhus Amtstidende en 1874, i poc despuix un artícul del mateix periòdic proponia un túnel ferroviari a través de la península. Este últim hauria permés pujar les barcaces als carros i creuar-los, i costaria solament la mitat.

En 2011, un informe de Det Norske Veritas i l'Institut d'Investigació en Economia i Administració d'empreses de l'Administració Costera de Noruega va concloure que un túnel no seria econòmic. Va considerar dos tamanys, chicotet i gran, que costarien 1264 i 2027 millons de corones respectivament. L'informe va concloure que l'utilitat, inclosos els costs d'espera aforrats, per als carregadors té un valor actual de 304 i 314 millons de corones, respectivament, i 67 i 76 millons de corones en costs d'accidents aforrats. Un informe similar de 2007 va concloure que el túnel seria econòmic. L'Administració Costera va declarar que les diferències es devien a senyes noves i millors.

En 2013, el túnel es va incloure per primera volta en el Pla Nacional de Transports. Es varen reservar 1000 millons de corones en el presupost. El túnel tindrà 49 metros d'alt i 36 metros d'ample, capaç de manejar barcos de fins a 16 000 tonellades, lo suficientment gran per als barcos expresos costers Hurtigruten. El calat en el túnel serà de 12 metros. El túnel reduirà la llongitut dels viages en 56 km.

Es varen propondre dos recorreguts: un de 1800 metros de llarc des de la granja Eide en la part interior de Moldefjorden a través del istme de Mannseidet fins a Kjødspollen (la part interior de Vanylvsfjorden), el lloc més estret pero més interior de la península. L'atra opció és un túnel una miqueta més llarc des de la granja Skårbø fins a la granja Flød'a través de la part central de la península. La segona opció ha segut seleccionada per a la construcció.

Knut Samset, professor de gestió de proyectes en l'Universitat Noruega de Ciència i Tecnologia, va criticar la decisió de seguir avant, alegant que els barcos moderns podrien navegar les mars de manera segura i que «l'anàlisis de cost-beneficie és negatiu».