Túnel de la Atlántida

Túnel de la Atlántida és el nom que rep l'última secció, completament inundada per aigües marines del tubo volcànic de la Corona, en el nort de l'illa de Lanzarote (Illes Canàries), en el municipi de Faria. La Cova dels Verts i els Jameos de l'Aigua, famosos centres turístics de l'illa, formen part del mateix tubo volcànic. La cova es troba en el nort de l'illa de Lanzarote (Illes Canàries) i és de gran importància geològica i biològica, albergant a lo manco 36 espècies endèmiques de l'illa de Lanzarote, de gran interés evolutiu.

Orige i descripció geològica

Vore també: Tubo volcànic de la Corona

El Túnel de la Atlántida es va formar fa aproximadament 21 milenis en condicions subaéreas i va ser inundada posteriorment durant l'última transgressió per aigües d'orige marí. La llongitut total del túnel és d'aproximadament 1600 m de llongitut i és el major tubo volcànic submarí del planeta. La colada que va donar orige a la cova va ser emesa per un hornito lateral del volcà Corona, i va fluir en direcció suroest, provablement a favor d'algun llit de barranc. El nivell de la mar, en trobar-se més baix en aquella época, va permetre l'alvanç de la colada aproximadament 2 km més allà de la llínea de costa actual, sobre una plataforma costera. La colada es va detindre al contacte en l'aigua, en el súbit refredat de les lava. En la finalitat de l'última glaciació i la regressió dels gèls en el nort d'Europa, el nivell de la mar va pujar, inundant l'última secció de la cova, que hui coneixem com a Túnel de la Atlántida.

El túnel de la Atlántida té dos seccions que discorren en paralel: una secció principal (Túnel de la Atlántida) i una secció superior de menor recorregut i diàmetro (Llac Amagat). El recorregut total de la cova és de 1600 m; en una profunditat mija de 30 m i una secció mija de 15-20 m . El tubo termina a 64 m de profunditat.

La secció principal del Túnel de la Atlántida s'inicia en el Jameo Chic dels Jameos de l'Aigua, en un llac d'entrada de ca. 10x10 m i una profunditat de 9 m. El fondo presenta grans blocs i una important acumulació de picón. L'allumenament artificial present en esta part de la cova es desvanix als pocs metros, pero permet el creiximent d'algues en les parets de l'entrada. Despuix d'un menut tram de 129 m i una profunditat mija de 10 m s'alcança la primera restricció (“l'Alvenc”) a on la secció de la cova s'estretix i cau a 25 m. En este tram existixen dos conexions en la galeria superior, el Llac Amagat, que discorre en paralel sobre este tram de la cavitat. La cova continua llavors uns 250 m, a on existix una segona restricció en la que la profunditat descendix a 30 m. La cova continua, llavors, en una secció mija de 15 m de diàmetro fins a alcançar la Montanya d'Arena, un acumulació de ca. 20 m d'altura sediment calcáreos procedent de l'exterior. En esta zona, l'influència marina en la cova es fa més palesa, possiblement per la menor gruixa de les capes de roca que separen la cavitat de les aigües costeres. És possible observar en este tram alguns organismes sésiles, aixina com algunes espècies típiques de coves marines (i.g. Athanas cf.nitescens; Stenopus spinosus). Despuix de la Montanya d'Arena, la cova s'eixampla, alcançant fins a 25 m de secció en alguns trams, i continua, en una profunditat descendent, fins a l'eixamplada final, previ al colapse de la cavitat, a 81 m de profunditat.

La secció superior de la cova o Llac Amagat té una extensió de 390 m i comunica en el túnel de la Atlántida en tres punts, a 50, 130 i 200 m de penetració. La secció d'este tram és estreta i el fondo està recobert per costres calcáreas, sense grans blocs de colapse. Este tram termina per l'estretament progressiu del sostre de la cavitat.

La columna d'aigua del Túnel no està estratificada i presenta característiques similars a l'aigua marina, llevat per una major concentració de silici. La salinitat és 35,822 ‰ i la concentració d'oxigen 4,89 ml/l. La columna d'aigua és relativament estable i no presenta turbulència, llevat per la presència de corrents de marea, en una velocitat de 0,5-2,5 m/s. La matèria orgànica en tota la columna d'aigua de la cova és alóctona i d'orige marí, i és introduïda en la cova per estes corrents. Només es registra producció primària en els primers metro del túnel, prop del Jameo Chic, per l'allumenament artificial.

Diversitat faunística i ecologia

Ademés de la seua importància geològica, el Túnel de la Atlántida és part del cinturó anquialino de Lanzarote, un dels ecosistemes anquialinos més diversos del món en 36 espècies endèmiques. En la següent taula es resumixen les espècies citades fins ara per a la cova. L'inventari es recolza en revisions recents i en algunes noves publicacions. S'indiquen com a endèmiques les espècies que fins al moment només es coneixen en ambients anquialinos de Lanzarote (no necessàriament només dins del Túnel). En la secció de referències s'inclouen les cites més rellevants sobre l'espècie en la cova, llevat per la descripció original.

Família	Espècie	Endemicidad	Hàbitat	Referències
Cnidaria
Actinulidae	Halammohydra sp.	-	Interstiticial, Montanya de Jable	Wilkens et al 2009
Nematoda
Desmoscolecidae	Quadricoma sp.	-	Intersticial, Montanya de Jable	García-Valdecasas 1985
Draconematidae	Draconema sp.	-	Intersticial, Montanya de Jable	García-Valdecasas 1985
Priapula
Tubiluchidae	Tubiluchus cf. lemburgi	-	Intersticial, Montanya de Jable	García-Valdecasas 1985
Annelida
Acrocirridae	Macrochaeta n. sp.	Endèmica	Crevicular, lapilli	Núñez et al 1997
Bonellidae	Bonellia viridis Rolando 1821	-	Crevicular	Brito et al 2009
Dorvilleidae	Protodorvillea kefersteni	-	Intersticial, Montanya de Jable	García-Valdecasas 1985
Fauveliopsidae	Fauveliopsis jameoaquensis Núñez 1997	Endèmica	Intersticial, Montanya de Jable	Núñez et al 1997; Iliffe et al 2000
Nerillidae	Meganerilla cesari Worsaae, Martínez i Núñez 2009	-	Intersticial, Montanya de Jable	-
Nerillidae	Mesonerilla armoricana Swedmark 1959	-	Intersticial, Montanya de Jable	Worsaae et al 2009
Nerillidae	Mesonerilla sp. 1	-	Intersticial, Montanya de Jable	Worsaae et al 2009
Nerillidae	Mesonerilla sp. 2	-	Intersticial, Montanya de Jable	Worsaae et al 2009
Paraonidae	Cirrophorus lyra (Southern 1914)	-	Intersticial, Montanya de Jable	-
Polynoidae	Gesiella jameensis (Hartmann-Schröder 1974)	Endèmica	Columna d'aigua	Wilkens and Parzefall 1974; García-Valdecasas 1985; Iliffe et al. 1984, 2000; Parzefall 1986; Wilkens et al. 1986, 1993; Hartmann-Schröder 1988; Núñez et al 1997
Protodrilidae	Protodrilus n. sp.	Endèmica	Columna d'aigua	Martínez et al 2009
Orbiniidae	Questa sp.	-	Intersticial, Montanya de Jable	-
Scalibregmatidae	Speleobregma lanzaroteum Bertelsen 1986	Endèmica	Columna d'aigua	Iliffe 2000; Martínez et al 2013
Scalibregmatidae	Ascherocheilus sp.	-	Infaunal, Montanya de Jable	Martínez et al 2013
Syllidae	Sphaerosyllis iliffei Núñez, Martínez i Brito 2009	Endèmica	Intersticial, Montanya de Jable
Syllidae	Syllis parapari Sant Martín i López 2000	-	Intersticial, Montanya de Jable	-
Mollusca
Skeneidae	Pseudorbis jameensis Rubio i Babío 1990	-	Interstitical, Montanya de Jable	-
Trochidae	Jujubinus exasperatus (Pennant 1777)	-	Crevicular, entrada	Martínez et al 2009
Turbinidae	Bolma rugosa (Linnaeus 1767)	-	Crevicular, entrada	Wilkens i Parzefall 1974
Crustacea
Copepoda, Calanoida
Arietellidae	Paramisophria reducta Ohtsuka et al. 1993	Endèmica	Columna d'aigua	Iliffe et al 2000
Epacteriscidae	Enantronia canariensis Fosshagen et al. 2001	Endèmica	Columna d'aigua	Iliffe et al 2000
Diatomidae	Paradiaptomus alluaudi Guerne and Richard 1890	-	Columna d'aigua	Bowman 1989
Pseudocyclopiidae	Stygocyclopia balearica Jaume, Fosshagen i Iliffe 1999	-	Columna d'aigua	Jaume et al 1999; Iliffe et al 2000
Copepoda, Cyclopoida
Cyclopinidae	Muccedina multispinosa Jaume i Boxshall, 1996	-	Columna d'aigua	Iliffe et al 2000
Copepoda, Harpacticoida
Superornatiremidae	Neoechinophora karaytugi Huys 1996	Endèmica	Columna d'aigua	Iliffe et al 2000
Copepoda, Misophrioida
Misophriidae	Expansophria dimorpha Boxshall and Iliffe 1987	Endèmica	Columna d'aigua	Boxshall i Jaume 2000; Iliffe et al 2000
Misophriidae	Dimisophria cavernicola Boxshall and Iliffe 1987	Endèmica	Columna d'aigua	Boxshall i Jaume 2000; Iliffe et al 2000
Palpophriidae	Palpophria aestheta' Boxshall and Iliffe 1987	Endèmica	Columna d'aigua	Boxshall 1989; Boxshall i Jaume 2000; Iliffe et al 2000
Speleophriidae	Speleophriopsis canariensis Jaume i Boxshall 1996	Endèmica	Columna d'aigua	Iliffe et al 2000
Ostracoda, Polycopida
Polycopidae	Eupolycope pnyx Kornicker i Iliffe 1995	Endèmica	Columna d'aigua	Iliffe et al 2000
Thaumatocyprididae	Danielopolina phalanx Kornicker i Iliffe 1995	Endèmica	Columna d'aigua	Iliffe l'a el 2000
Thaumatocyprididae	Danielopolina wilkensi Hartmann 1985	Endèmica	Columna d'aigua	Kornicker i Iliffe 1995, 1998; Iliffe et al 2000
Ostracoda, Myodocopida
Sarsiellidae	Eusarsiella bedoyai Baltanás 1992	Endèmica	Intersticial, Montanya d'Arena	Baltanás 1992
Malacostraca, Decapoda
Alpheidae	Athanas cf. nitescens (Leach, 1814)	-	Infaunal, Montanya d'Arena	Wilkens et al 2009
Galatheidae	Munidopsis polymorpha Koelbel 1892	Endèmica	Intersticial, Montanya d'Arena	Koelbel 1892; Calmen 1904; Harms 1921; Fage i Monod 1936; Wilkens i Parzefall 1974; Parzefall i Wilkens 1975; Iliffe et al 1984, 2000; García-Valdecasas 1985; Parzefall 1986; Wilkens et al 1986, 1990, 1993
Stenopodidae	Eusarsiella bedoyai	Endèmica	Intersticial, Montanya d'Arena	Baltanás 1992
Malacostraca, Amphipoda
Hyalidae	Parhyale multispinosa Estoc 1987	Endèmica	Columna d'aigua, crevicular	Estoc 1987
Ingolfiellidae	Ingolfiella sp.	-	Intersticial, Montanya d'Arena	Wilkens et al 2009
Pardaliscidae	Spelaeoniccipe buchi (Andres 1975)	Endèmica	Intersticial, Montanya d'Arena	Wilkens i Parzefall 1974; García-Valdecasas 1985; Iliffe et al 1984, 2000; Parzefall 1986; Wilkens et al 1986, 1993
Talitridae	Liagoceradocus acutus (Andres 1978)	Endèmica	Crevicular	Iliffe et al 1984, 2000; García-Valdecasas 1985; Wägele 1985; Parzefall 1986; Wilkens et al 1986; Vaig rondar-Broekhuizen i Estoc 1987
Ingolfiellidae	Speleocuma sp.	-	Intersticial, Montanya d'Arena	García-Valdecasas 1985; Corberá 2002
Ingolfiellidae	Heteromysoides cotti (Calmen 1932)	Endèmica	Columna d'aigua	Fage and Monod 1936; Wilkens and Parzefall 1974; Iliffe et al 1984, 2000; García-Valdecasas 1985; Parzefall 1986; Wilkens et al 1986, 1993
Thermosbaenidae	Halosbaena fortunata Bowman and Iliffe 1986	Endèmica	Columna d'aigua	Wilkens et al 1986; Iliffe et al 2000
Remipedia
Morlockiidae	Morlockia atlantida (Koenemann, Bloechl, Martínez, Iliffe, Hoenemann i Oromí, 2009)	Endèmica	Columna d'aigua	Koenemann et al 2009
Morlockiidae	Morlockia ondinae García-Valdecasas 1984	Endèmica	Columna d'aigua	Iliffe et al 1984, 2000; García-Valdecasas 1985; Parzefall 1986; Schram et al 1986; Wilkens et al 1986, 1993; Koenemann et al 2009
Echinodermata
Ophiodermatidae	Ophioderma longicauda (Retzius 1805)	-	Columna d'aigua	García-Valdecasas, 1985

Història de l'exploració de la cova

La primera exploració es remonta a 1972, quan els germans Guerra apleguen als 370 m.

En 1983, els espeleobuceadores de el STD de Madrit exploren 1.570 m del tubo. Els resultats de l'expedició varen ser resumits en un inventari general de la fauna del Túnel i la descripció del primer remípedo,Speleonectes ondinae.

En 1986, un equip de buceadores franc-belgues apleguen als 1.618 m de recorregut, punt a on finalisa el túnel a 64 m de profunditat.

En 1987 un equip de STD alcança novament la punta d'exploració i confirma que no hi ha continuïtat.

En 2008, un equip de buceadores americans de l'Universitat A&M Texas, en el respal de biòlecs de l'Universitat d'Hamburc i l'Universitat de l'Estany, va alcançar 1000 m de penetració i colectó mostres que varen dur a la descripció de tres noves espècies, incloent un segon remípedo Speleonectes atlantida, i la cridada Meganerilla de César Manrique, Meganerilla cesari. L'equip de buceadores estava compost per Thomas M. Iliffe, Terence Tyssal, Jill Heinerth i James Rossi, junt als científics no-buceadores Renee Bishop (Penn State University), Stefan Koenemann (University of Veterinary Medicine Hannover), Alejandro Martínez (University of L'Estany) i Horst i Ulrike Wilkens (University of Hamburg)

En 2011, un equip de buceadores canaris organisats per l'Universitat de Copenhague i recolzats pel Cabildo de Lanzarote, va alcançar una meta comparable i colectó mostres que varen ser estudiades per científics de 8 universitats de tot lo món. L'equip de bucege va estar compost pels buceadores Alejandro Martínez, Enrique Domínguez, Luis E. Cañadas, Sergio González i Ralf Schoenermark. La màxima marca de penetració va ser la Montanya d'Arena, a 750 m.

En febrer de 2019, en el Proyecte Sublantida, un equip d'investigació de la UNED, dirigit pel catedràtic de Geologia Javier Lario, alcancen, despuix de 32 anys, la punta d'exploració a -64 m de profunditat en la finalitat d'arreplegar mostres per al primer estudi geològic i paleoambiental del Túnel de la Antlántida, Els estudis realisats es varen presentar en el premiat documental Acuanautas baix el volcà, en guion i direcció de Javier Lario.