TAT-8
TAT-8 va ser l'octau cable transatlàntic telefònic, inicialment en una capacitat de 40 000 circuits telefònics (cridades simultànees), entre Estats Units, Anglaterra i França. Va ser construït en 1988 per un consorci de companyies de telecomunicacions format per AT&T, France Télécom i British Telecom entre uns atres.
El TAT-8 era capaç d'oferir servici a tres països en un sol cable transatlàntic submarí, que va costar 335 millons de dólars. El sistema contenia tres cables de fibra òptica, dos en actiu, més un de seguritat, que eren capaces de transmetre senyes a una velocitat de 280 Mbps.
Finalment, el TAT-8 es va retirar del servici en l'any 2002.[1] En 2025 es va començar a retirar per l'empresa Subsea Environmental Services per a donar espai a atres cables i reciclar l'acer, coure i poliuretano que ho formen.[2]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «El primer gran cable submarí atlàntic que nos va conectar a internet nos diu adeu per una senzilla raó: era massa car reparar-ho» (en és). Xataka. Consultat el 2026-02-25.
- ↑ «[1]». Consultat el 2026-02-25 (en en-US).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «TAT-8» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.