Tafios

Els tafios eren una tribu que en l'Antiguetat habitava en un grup d'illes de l'àrea del mar Jónico, entre les que destacava l'illa de Tafos.

El rei Amfitrió de Micenas va realisar una expedició contra els tafios. En este event de la mitologia grega, Pterelao era el caudillo dels tafios, i va mantindre el seu territori inexpugnable fins que la seua filla Comet, que s'havia enamorat d'Amfitrió, va tallar al seu pare els cabells, lo que li va produir la mort. Posteriorment va entregar el mando de part dels territoris dels tafios a Céfalo, que li va donar el seu nom. Per este event, hi havia una hipòtesis, defesa per Demetrio de Escepsis de que Cefalonia devia identificar-se en Tafos.

Per una atra part, en la Odissea d'Homero es nomena als tafios sense menció expressa de la seua insularitat, i es diu que es dedicaven a la pirateria, que els acaudillaba Ments, i que en una ocasió els pirates tafios varen atacar als tesprotos, quan estos eren aliats dels itacenses.

Estrabón menciona expressament que entre les illes a on habitaven els tafios estava l'illa de Tafos, que en la seua época es dia Tafiunte, i senyala que anteriorment havien segut habitades pels teléboas. Ubica estes illes prop de les Equínadas, enfront d'Acarnània. Plinio el Vell senyala que les illes teleboides o tafias estaven front a Léucade. Eurípides, no obstant, quan descriu les naus que es dirigien a Troya des del port d'Áulide menciona a Meges com el caudillo de les naus tafias i identificava les seues illes en les Equínadas.