Tagatosa

Tagatosa
Idosa Molècula de tagatosa.
Nom químic	(3S,4S,5R)-1,3,4,5,6-Pentahidroxi-hexano-2-ona
Abreviatura	Tag
Fòrmula química	C6H12O6
Massa molecular	180.16 g mol−1
Punt de fusió	133-135 °C
Apariència	Sòlit blanc
Número CAS	[17598-81-1]

La tagatosa és un monosacàrit de sis carbonos en un grup cetona per lo que pertany al grup de les cetosas i dins d'este al de les cetohexosas. És utilisat en diversos productes com edulcorante. Presenta una textura molt similar a la sacarosa i un 92% de la seua capacitat edulcorante, pero en solament el 38% de calorias. La tagatosa està admesa i reconeguda com a segura per la FAO/WHO des de 2001.

La tagatosa és metabolizada per l'organisme a través de rutes que diferixen de les que utilisa la glucosa, lo que dona lloc a que la tagatosa a penes afecte als nivells de glucosa i d'insulina en sanc. La tagatosa també ha segut aprovada com un ingredient que ajuda a la salut dental.

En l'actualitat existix un ensaig clínic en fase III per a comprovar si pot ser utilisat com a tractament contra la diabetis de tipo 2. Les senyes inicials han mostrat que, aparte d'ajudar a reduir pes o ser un antioxidant, https://web.archive.org/web/20080505132407/http://www.portaldiabetes.net/2008/04/tagatosa-contra-la-diabetis.html aumenta en sanc els nivells de colesterol "bo"] (HDL).

Producció

La tagatosa està present en molt menudes cantitats en els productes làcteus. Pot ser produïda industrialmente a partir de la lactosa, despuix de hidrolizarse en glucosa i galactosa. La galactosa pot sofrir llavors una isomerización a D-tagatosa per l'acció del hidròxit de calcio, en condicions alcalinas. La mescla resultant pot ser llavors purificada, obtenint-se tagatosa sòlida despuix d'un procés de cristalisació.

Desenroll com edulcorante

Gilbert Levin va tindre l'idea, despuix d'estudiar la quiralidad de les molècules químiques, de buscar sucres que giraren el pla de llum polarisada cap a l'esquerra (levógiros), en la finalitat de trobar nous edulcorantes. Despuix de trobar algunes d'estes molècules, va descobrir accidentalment la tagatosa, que era estructuralment molt similar a la L-fructosa. Encara que Levin pensava que la resposta a la seua pregunta la trobaria en els sucres levógiros, va ser una molècula dextrógira la que li va donar l'èxit, la D-tagatosa. La FDA va aprovar la tagatosa com a aditiu alimentici en octubre de 2003.