Tartaria
Tartaria o Gran Tartaria (en llatí: Tartaria Magna) és el nom pel que es coneixia en Europa, des de la Edat Mija fins a el XIX, a una gran extensió de terra del centre i noreste d'Àsia que anava des del mar Caspio i els monts Urales fins al oceà Pacífic i que estava habitada per varis pobles túrquicos i mongoles, als que genèricament cridava «tàrtars». La civilisació coneguda com tartaria és una teoria sense fonament, incloïa lo que en l'actualitat es coneix com Siberia, Extrem Orient rus, Turquestán (inclós el Turquestán Oriental), la Gran Mongòlia, Manchuria i, ocasionalment, el Tibet.
Geografia i història
[editar | editar còdic]
En els mapes i texts europeus datats entre els sigles XVI i principis de el XIX Tartaria era el nom genèric dels extensos territoris de Siberia i l'Extrem Orient rus. Prenia el seu nom dels tàrtars, nom que s'assignava en Occident als pobles mongoles. El terme va ser caent en desús a mida que el Imperi rus s'expandia cap a l'est i Siberia era més coneguda en Europa.
El mapa de Cary
[editar | editar còdic]Un dels més complets mapes d'esta regió és el dissenyat en 1806 pel cartógrafo britànic John Cary, en el que se sintetisa el coneiximent d'Àsia Central "segons les més recents autoritats",[1] és dir les senyes aportades a Occident per misionero jesuïtes, viagers i comerciants, molts d'ells francesos, russos i perses, fins a finals de el XVIII. En el mapa es mostra tot l'espai comprés entre el mar Caspio i Japó cap a l'est, i des del golf del Obi fins a la Índia, Birmània i les Filipines en el sentit nort - sur.
Tartaria apareix dividida en regions l'apelatiu de les quals denota la seua ubicació geogràfica i l'estat que eixercix la sobirania sobre el territori. Aixina, la Tartaria Moscovita o Tartaria Russa (actual Tartaristán) correspon a Siberia Occidental, la Tartaria China o de Catay és el Turquestán Oriental (actualment cridat Sinkiang, en China), la Tartaria Oriental o de Mongòlia són les actuals Mongòlia, Mongòlia Interior i Manchuria, (de rosa en el mapa, en l'inclusió errònea del Japó), mentres que la cridada Tartaria Independent (en groc en el mapa) correspon a la regió històrica del Turquestán occidental (o Turquestán rus), hui dividit entre els estats independents de Kirguizistan, Turkmenistan, Tadjikistan, Uzbekistan i Kazakhstan.[2]
Menuda Tartaria
[editar | editar còdic]Tartaria Minor o Menuda Tartaria va ser el nom del Kanato de Crimea, l'estat creat pels pobles tàrtars de la península des de 1441 fins a 1783, el més durador dels kanatos túrquicos que varen succeir al Imperi de l'Horda d'Or.
Tartaria en la cultura d'Occident
[editar | editar còdic]Des de la mediats de el XIX, Tartaria apareix com un topònim més o menys llegendari en la lliteratura i en descripcions de viages antics i medievals. Per lo general és un terme que té una connotació negativa, vinculat als paisages hostils d'Àsia Central i als seus pobles salvages. Este us es va sumar a la percepció negativa d'Orient, característica d'Europa de el XIX, i Tartaria va perdre el seu significat ètnic, relacionat en els pobles turcs i mongoles, per a convertir-se en sinònim de barbàrie, crueltat i esclavitut, com opostes al progrés i la civilisació europeus. Els russos varen usar àmpliament esta concepció per a justificar la marcha cap a l'est de l'Imperi dels sars, i varen evitar vincular a Tartaria en el seu propi estat. En Occident, pel contrari, Tartaria es va associar a sovint en l'Imperi rus i més vesprada, en l'Unió Soviètica, a la qual la propaganda presentava com un estat "tàrtar" és dir asiàtic.[3]
En la comunitat acadèmica postsoviética, el nom Tartaria a voltes s'usa en el context de la busca de conceptes globals, com a sinònim del cor de Eurasia, sense llímits definits i en contingut poc clar. L'estudi més complet d'este concepte és la monografia, publicada de 2014, de Svetlana Gorshenina "L'invenció d'Àsia Central: una història del concepte de Tartaria a Eurasia", en la qual estudia en detalle l'evolució del terme Tartaria i la seua relació en els tàrtars. L'autora explica l'us de Tartaria en la pseudociencia postsoviética, marcada pel nacionalisme, com el nom original d'una antiga Rússia imperial, i altament desenrollada, ignorada i ocultada per Occident.[4]
Tartaria en les arts
[editar | editar còdic]Tartaria va ser un nom habitual en Europa per a designar un territori lluntà i inexplorado. En la lliteratura anglesa, un dels Contes de Canterbury (el Conte de l'escuder o The Squire's Tale), de Chaucer, està ambientat en "la cort real de Tartaria."
En els Viages de Gulliver de Jonathan Swift, el narrador es referix a Tartaria en dos ocasions. Una d'elles indicant que el rumbo els podria dur "més allà de Tartaria i la Mar Glacial" i l'atra, més elaborada i parodiant als geógrafos de l'época, a on senyala que els mateixos "... estan en un gran error suponent que entre Japó i Califòrnia no hi ha res llevat la mar; puix en la meua opinió, deu existir una massa de terra que faça d'contrapeso al gran continent de Tartaria."
Calaf, un dels personages principals de l'òpera Turandot de Giacomo Puccini és Príncip de Tartaria.
El religiós i escritor Évariste Régis Huc va titular a un dels seus llibres més coneguts com "Recorts d'un viage en Tartaria, Tibet i China durant els anys 1844, 1845 i 1846." En el mateix, Tartaria recupera el seu antic sentit ètnic i es referix a Mongòlia.[5]
En el llibre "Notícies de Tartaria: un viage de Beijing a Cachemira", escrit pel corresponsal de The Times, Peter Fleming despuix d'un viage al Karakórum i al Sinjiang, Tartaria té un significat simbòlic i correspon geogràficament a l'antiga Tartaria dels mapes.
En la novela "El desert dels tàrtars" de Dino Buzzati, el topònim no designa un territori específic, sino que s'usa com a símbol d'una amenaça amagada, una metàfora de la por deslligada de qualsevol característica temporal i espacial.
En la novela Ada de Vladimir Nabokov, Tartaria és el nom d'un gran país del fictici planeta de Antiterra, Rússia és el seu contraparte en Terra, el món bessó de Antitierra.
En el relat de L. Frank Baum: La vida i aventures de Santa Claus, els antagonistas són els jagants de tres ulls de Tartaria.
En el poema de Walter de la Mare "Si yo fora senyor de Tartaria", este país es descriu com una terra plena de felicitat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ "From the Latest Authorities" vejau: Cary, John, Cary's New Universal Atles, containing distinct maps of all the principal states and kingdoms throughout the World. From the latest and best authorities extant. London: Printed for J. Cary, Engraver and Map-seller, No. 181, near Norfolk Street, Strand, 1808.
- ↑ Elliott, Mark C. "The Limits of Tartary: Manchuria in Imperial and National Geographies." en The Journal of Asian Studies 59, no. 3 (August 2000): 603–46. doi:10.2307/2658945 p. 626
- ↑ Kotkin, Stephen (1997) Defining Territories And Empires: From Mongol Ulus To Russian Siberia1200-1800 en Soci-Cultural Dimensions Of The Changes In The Slavic-Eurasian World. — Sapporo: Hokkaido University Slavic Research Center.
- ↑ Gorshenina, Svetlana. L'invention de l'Asie centrale: histoire du concept de la Tartarie à l'Eurasie. — Droz, 2014. — pp. 462—463.. — ISBN 9782600017886.
- ↑ Huc, Évariste (1853) Souvenirs d’un voyage dans la Tartarie, li Thibet et la Chine pendant els années 1844, 1845 et 1846, Paris, Adrien Leclère, 1850 ; 2i édition avec unix préface de l'auteur, 1853.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tartaria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.