Tecnologia adequada

Archiu:Solar-Panel-Cooker-in-front-of-hut.jpg

En Ghana, els llauradors de Zouzugu usen cuines solars per a preparar els seus menjars.

La tecnologia adequada (TA), també coneguda com a tecnologia apropiada o tecnologia intermija, és aquella tecnologia que està dissenyada en especial atenció als aspectes migambientals, ètics, culturals, socials i econòmics de la comunitat a la que es dirigixen. Atenent a estes consideracions, les TA emergixen del mig local, i normalment demanden menys recursos, són més fàcils de mantindre, presenten un menor cost i un menor impacte sobre el mig ambient respecte a atres tecnologies equiparables.

Els qui proponen el terme ho usen per a descriure aquelles tecnologies que consideren més adequades per al seu us en països en vies de desenroll o en zones rurals subdesenrollades dels països industrialisats, en les que pensen que les altes tecnologies no podrien operar i mantindre's. La tecnologia adequada normalment preferix les solucions intensives en treball a atres intensives en capital, encara que utilisa mecanismes d'aforro de treball quan açò no implica alts costs de manteniment o de capital. En la pràctica li la definix a sovint com la que usa el nivell de tecnologia més senzilla que pot alcançar en eficàcia el propòsit buscat per a eixa localisació concreta.

E. F. Schumacher diu que esta tecnologia, descrita en el llibre Lo chicotet és bell, tendix a promoure valors com la salut, la bellea i la permanència, en eixe orde.

El qué constituïx la tecnologia adequada en cada cas particular és matèria de debat, pero el terme és usat generalment al teorizar per a qüestionar l'alta tecnologia o lo que consideren una excessiva mecanisació, els desplaçaments humans, l'agotament de recursos naturals o els increments de la contaminació associats a l'industrialisació. El terme ha segut aplicat a sovint, encara que no sempre, a les situacions que es donen en els països en desenroll o a les zones rurals subdesenrollades dels països industrialisats.

Podria argumentar-se que per a una societat tecnològicament alvançada una tecnologia més cara i complexa, que requerixca manteniment especialisat i altes entrades d'energia, podria ser una "tecnologia adequada". En tot cas, este no és el sentit habitual del terme.

Trasfondo del terme

El terme va adquirir rellevància durant la Crisis del petròleu de 1973 i en el moviment ecologiste dels 70s. L'economiste britànic (i anterior assessor del Panel Britànic sobre el Carbó) E. F. Schumacher va ser un dels creadors del concepte.

Un terme relacionat, la tecnologia intermija, es referix específicament a les ferramentes que costen més o són més sofisticades o complexes que aquelles que s'usen normalment en els països en vies de desenroll pero seguixen sent encara més barates, o més accessibles, que aquelles que serien usades en un país desenrollat. A sovint, en països en vies de desenroll, est és un primer pas entre els criteris de "adequació" proposts per estos autors. D'acort en ells, normalment és "apropiat" usar només les tecnologies que poden ser reparades de forma local pels mateixos usuaris.

Es considera que una tecnologia és apropiada quan té efectes beneficiosos sobre les persones i el mig ambient. Encara que el tema és hui (i provablement seguirà sent-ho per molt temps) objecte d'intens debat, hi ha acort prou ampli sobre les principals característiques que una tecnologia deu tindre per a ser social i ambientalment apropiada:

• No causar dany previsible a les persones ni dany innecessari a les restants formes de vida (animals i plantes).
• No comprometre de modo irrecuperable el patrimoni natural de les futures generacions.

• Millorar les condicions bàsiques de vida de totes les persones, independentment de la seua poder adquisitiu.
• No ser coercitiva i respectar els drets i possibilitats d'elecció dels seus usuaris voluntaris i dels seus subjectes involuntaris.
• No tindre efectes generalisats irreversibles, encara que estos semblen a primera vista ser beneficiosos o neutres.
• L'inversió dels governs en tecnologies apropiades deu priorisar de modo absolut la satisfacció de les necessitats humanes bàsiques d'alimentació, vestimenta, vivenda, salut, educació, seguritat personal, participació social, treball i transport.

Diferents usos i controvèrsia

Tecnologia intermija

"Tecnologia intermija" pot ser un sinònim de "tecnologia adequada". Va ser falcat per E. F. Schumacher per a descriure aquella tecnologia que era significativament més i costosa que els métodos tradicionals, pero que permaneixia encara un orde de magnitut (dèu voltes) més barata que la tecnologia dels països desenrollats. Els partidaris d'esta tecnologia argumenten que pot ser fàcilment adquirida i utilisada per la gent empobrida, i d'acort als seus partidaris pot dur a una major productivitat al mateix temps que es minimisaria la recalcada social. Molta de la tecnologia intermija pugues ademés ser construïda i posada en servici usant els materials i el coneiximent locals.

Tecnologies dures i blanes

La tecnologia dura consistix en tècniques d'ingenieria, estructures físiques i maquinària dissenyades per a resoldre necessitats concretes per a una comunitat, amprant materials locals i fàcilment accessibles. Ademés, estan pensades per a ser construïdes, utilisades i mantingudes per estes poblacions locals en una assistència externa prou llimitada (per eixemple, tècnica, material o financera). Normalment, este tipo de tecnologia se li relaciona en activitats econòmiques i la millora de la productivitat local.

La tecnologia blana es referix als métodos i dinàmiques socials, com les interaccions humanes i les estratègies per a motivar i organisar a les persones. Implica processos dissenyats per a fomentar la participació social de les comunitats, facilitant l'anàlisis colectiu de situacions, la presa de decisions i el desenroll d'habilitats per a fomentar solucions. El seu objectiu principal, per lo tant, és impulsar canvis positius a nivell social i organisatiu.

No necessàriament "baixa" tecnologia

La tecnologia adequada pot beneficiar-se de les investigacions més alvançades, com ocorre en el filtre de drap que es va inspirar en les investigacions sobre la propagació del còlera per l'aigua.

Pot usar tecnologies molt recents - per eixemple en àrees remotes de Nepal la Fundació Allumena el món utilisa un tipo de lluminàries led blanques. Estes representen una alternativa adequada a les formes més tradicionals d'allumenament ya que no causen problemes per a la salut com ocorre en les llànties de queroseno o en les fogueras, i presenten menors requeriments energètics i una major fiabilitat, lo que és necessari per a llocs remots desconectats de la ret de suministrament energètic.

Una atra definició de tecnologia adequada

L'arquitecte britànic i expert sobre desenroll i assentaments humans, John F. C. Turner (coautor i editor del llibre "Llibertat per a construir" i autor del llibre "Edificació popular"), ha dit que la tecnologia verdaderament adequada és la tecnologia que la gent ordinària pot usar per al seu propi benefici i el de la seua comunitat, la que no els fa dependent de sistemes sobre els que no tenen control. El principal punt d'esta definició és que la tecnologia normalment crea dependències per lo que llavors, per a ser realment adequada, la tecnologia deuria millorar la capacitat local o regional per a enfrontar-se en les necessitats locals, en lloc de crear o amplificar les dependències de sistemes més allà del control local. Esta definició encaixa agradablement en els moviments emergents per la relocalización, i és paralela a l'idea de E. F. Schumacher de que 'lo chicotet és bell'.

Conceptes que pretenen superar al de tecnologia adequada

Ya durant els 80 i 90 s'escomençava a parlar cada volta més de tecnologia social, a la parell que es desenrollava el camp d'investigació cridat CTS (Estudis de Ciència, Tecnologia i Societat). S'escomença a voler dotar al final de certa perspectiva finalista (¿tecnologia adequada para qué?).

Per un atre costat, des d'una perspectiva vinculada al desenroll humà i la cooperació per al desenroll, en l'any 2001 es publicava l'Informe de Desenroll Humà de el PNUD titulat “Posar la bestreta tecnològica al servici del desenroll humà”. En ell, es pretenia també donar un sentit més finaliste a l'us de la tecnologia en la llínea de lo que llavors s'entenia per desenroll humà, concepte que ha anat canviant en el temps. Esta publicació constituïx el primer intent de vincular la tecnologia i el desenroll baix el paradigma del Desenroll Humà. En anys posteriors, múltiples informes adopten el terme i ho completen.

Ademés, organisacions com la Federació Espanyola d'Ingenieria Sense Fronteres, en colaboració en departaments de diverses universitats com l'Universitat Politècnica de Catalunya o l'Universitat de Valéncia, varen seguir profundisant en el tema, a mida que el paradigma del Desenroll Humà anava evolucionant. D'esta manera, varen escomençar a qüestionar les tecnologies classificades intrínsecament com a apropiades. La participació de les persones usuàries en tot el cicle del fet tecnològic (i per tant la manera de “governar-la”), l'intencionalitat del desenroll tecnològic i de les tecnologies concretes desenrollades (encara que puguen tindre un bon us en casos concrets, difícilment poden per sí mateixes escapar del model de desenroll en el que i per al qual varen ser desenrollades), aixina com el cuestionamiento de la neutralitat intrínseca de la tecnologia (vinculant-la ya clarament a elements com a política i ètica, mentres es recupera el pensament a este respecto d'autors com Habermas o més moderns com Ramón Queraltó), definixen el camí que està prenent l'enfocament de Tecnologia per al Desenroll Humà (TpDH).

Ademés, organisacions com a ^{[enllaç trencat]} (creada inicialment pel propi E.F. Schumacher) estan parlant fa temps de justícia tecnològica. També es parla de tecnologies per a la llibertat i, vinculat en el paradigma de Desenroll Humà que està escomençant a impondre's, de tecnologies per a l'emancipació.

El cuestionamiento de la neutralitat de la tecnologia i la seua finalitat té que vore en el cuestionamiento de la neutralitat de la pròpia ciència (que és qui sustenta l'alvanç tecnològic). Els diversos àmbits d'aplicació d'esta TpDH són similars als de la pròpia tecnologia adequada, pero és eixe element profunt de vinculació de la tecnologia al context de desenroll (definit de forma clau per elements polítics i de valors del mateix) el que diferencia este concepte de l'inicialment propost com a Tecnologies Apropiades. Existixen treballs comparant distints elements dels diversos conceptes mencionats.