Temple de Garni

Categoría:Wikipedia:Traducciones para mejorar

El temple de Garni (Plantilla:Lang-hy, Gaṙnu tačar) és un antic temple localisat en el poble armeni de Garni. És l'estructura millor conservada de l'Armènia precristiana, una de les atraccions turístiques més importants d'Armènia i el seu únic temple clàssic i dels Estats del Caucas.

Va ser provablement construït pel rei Tiridates I en el sigle I d. C. com a temple del deu solar Mihr. Despuix de la conversió d'Armènia al cristianisme en el sigle Plantilla:SIGLO, es va transformar en residència d'estiueig de Josrovidujt, la germana de Tiridates III. El seu possible us com a tomba li va fer sobreviure quan atres estructures paganes varen ser destruïdes. Un terremot ho va derrocar en 1679. Va ser excavat en el sigle Plantilla:SIGLO i reconstruït entre 1969 i 1975.

Ubicació

Està en la vora d'un penya-segat triangular que passa per lo alt del barranc del riu Azat i les montanyes de Geghama, formant part de la fortalea de Garni, una de les fortalees més antigues d'Armènia.

Història

Fundació

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Imagen múltiple». Es desconeix la seua data exacta de construcció, sent objecte de debat. S'accepta que va ser construït en el 77 d C., durant el regnat de rei Tiridates I, sent dedicat a Mihr, el deu solar Zoroastrista, present en la mitologia Armènia. ^[1]^[2]^[3]

Periodo cristià

En el sigle Plantilla:SIGLO, quan Tiridates III va proclamar el cristianisme religió estatal, es varen destruir tots els llocs de cults pagans, pervivint el temple de Garni per motius desconeguts.^[4]

Va ser convertit en casa d'estiu, dins de la fortalea de Garni, per a Josrovidujt, la germana de Tiridates III.^[5]^[6] Per a això va experimentar alguns canvis, com l'eliminació dels altars de sacrificis de l'exterior i de l'estàtua de cult de la cela, aixina com el cegat del tragaluz. Els desaiguadors de la teulada i l'entrada del temple varen ser transformats per a permetre la conversió de l'edifici en morada.^[7]^[8]

Destrucció

La columnata del temple va ser destruïda el 4 de juny de 1679 per un terremot.^[9]^[10]^[11]

Els viagers europeus ho mencionen des del sigle XVII, com Jean Chardin, James Morier, que no ho va visitar, Robert Ker, Ker Porter i DuBois de Montperreux.^[12]

Dibuix de Robert Ker Porter del desfiladero de Garni (publicat en 1821).[13] Les ruïnes del temple es atisban en el promontori esquerre.[14]

Dibuix de Robert Ker Porter del desfiladero de Garni (publicat en 1821).^[13] Les ruïnes del temple es atisban en el promontori esquerre.^[14]
Dibuix de Porter de les ruïnes del temple.[15]

Dibuix de Porter de les ruïnes del temple.^[15]
Les ruïnes del temple a principis del sigle Plantilla:SIGLO (publicat en 1918)[16]

Les ruïnes del temple a principis del sigle Plantilla:SIGLO (publicat en 1918)^[16]
Bous Toramaniaán retratat damunt del frontón.[17]

Bous Toramaniaán retratat damunt del frontón.^[17]

Reconstrucció

La primera proposta va ser feta per l'arqueòlec Alekséi Uvárov en el quint Congrés Arqueològic rus en 1880. Va sugerir reconstruir-ho en Tiflis, Geòrgia, com defenia Montpereux, a lo que Lori Khatchadourian va replicar que el pla «podria entendre's com un intent d'utilisar el passat romà d'Armènia a major glòria de Rússia per mig de la recolocación del seu major i més icònic monument en el centre administratiu més propenc»; el trasllat no va ser abordat per dificultats tècniques. El capità J. Buchan Telfer es va dur un fragment del arquitrau i ho va llegar al Museu Britànic en 1907. ^[18]

^[19]

Investigadors com Nikoghayos Buniatián, Babkén Arakelián, i Nikolái Tokarski ho varen estudiar i entre 1909 i 1911 Nikolái Marr va dirigir la seua excavació.

Buniatián ho va intentar reconstruir cap a 1930 i en 1949 l'Acadèmia de Ciències d'Armènia va mamprendre importants excavacions en la fortalea de Garni centrades en el temple, que va dirigir Babkén Arakelián en el historiador d'arquitectura Alexander Sahinián. El 10 de decembre de 1968, el Govern soviètic, a proposta de l'Acadèmia Nacional de Ciències de la República d'Armènia, va aprovar el pla de reconstrucció del temple, que va acometre un grup dirigit per Sahinian en giner de 1969 i va concloure en 1975. El temple va ser casi enterament reconstruït, en un 80 % utilisant les seues pedres originals que havien quedat escampades per les afores, mentres que les parts que faltaven es varen substituir en atres de pedra blanca, per a distinguir-les fàcilment de les porcions originals de l'edifici. En 1978 prop del temple es va alçar un monument dedicat a Sahinian^[20]

Referències

↑ Fetvadjian, Arshag (1964). «Architecture in Armènia», A History of Armènia, New York: Armenian General Benevolent Union of America, p. 426].
↑ American Journal of Archaeology.54(4)doi:10.2307/501010.
↑ (1982).Revue dones Études Arméniennes.(XVI)
↑ (2001) Armènia: A Historical Atles, Chicago: University of Chicago Press, p. 62. ISBN 0-226-33228-4. «a large Ionic building usually taken for a temple but whose survival, and the fact that in the seventh century a church was built next to it rather than in its plau, suggests that it was more likely the tomb of one of the Roman-appointed kings of Armènia, perhaps Tiridates I (51–60; 63-p. 75) or Sohaimos of Emesa (140–160).»
↑ Russell, 1987, p. 269.
↑ Tananyan, 2014, p. 31.
↑ Arakelian, B.N.; Karakhanian, {{{nom2}}} (1962). Գառնի. 1949-1956 պեղումների արդյունքները [Garni. Volume III: Results of excavations of 1949-1956] (en hy), Yerevan: Armenian SSR Academy of Sciences Publishing, p. 45.
↑ Tananyan, 2014, p. 32.
↑ (1979) Երևանի պատմությունը (1500–1800 ԹԹ.) (en hy), Yerevan State University Press, p. 327. «...երկրաշարժը տեղի է ունեցել 1679 թվականի հունիսի 4-ին։»
↑ Journal of Seismology.Kluwer Academic Publishers.7(3)doi:10.1023/A:1024561622879.
↑ Annali vaig donar Geofisica.Italian National Institute of Geophysics.38(5–6)
↑ Morier, James (1818). A second journey through Pèrsia, Armènia, and Àsia Minor, to Constantinople, between the year 1810 and 1816, London: Longman, p. 339–340.
↑ Porter, 1821, p. 624.
↑ Khatchadourian, 2008, p. 252.
↑ Porter, 1821, p. 627.
↑ Strzygowski, 1918, p. 13.
↑ Strzygowski, 1918, p. 344.
↑ Arakelyan, Babken (1968). Alekseyev, Valery (ed.). Contributions to the archaeology of Armènia, Cambridge, Massachusetts: Peabody Museum of Archaeology and Ethnology, p. 22. «The temple is peripteral, built on a high podium, with 24 Ionic columns, 6 in front and back and 8 at each side; the corner columns llaure listed twice. It is constructed of gray basalt quarried at Garni.»
↑ Der Nersessian, Sirarpie. The Armenians, New York: Praeger, p. 99. «The monuments of Garni llaure the only vestiges of the paguen architecture of Armènia known to us. [...] The most important ruins llaure those of the temple built during the reign of Trdat I, shortly after ad 66, and which had survived until it was destroyed by an earthquake in 1679.»
↑ Revue dones Études Arméniennes.

Bibliografia

(1947).4(3-4)

61-72.Consultat el 8 de decembre de 2018.

(2008).112(2)

247-278.doi:10.3764/aja.112.2.247.

(2014).(2)

25–45.

Panossian, Razmik (2006). The Armenians: From Kings and Priests to Merchants and Commissars, Nova York: Columbia University Press. ISBN 9780231139267.
Nersessian, Vrej (2001). Treasures from the Ark: 1700 Years of Armenian Christian Art, Los Àngeles: J. Paul Getty Museum. ISBN 9780892366392.
Bauer-Manndorff (1981). Armènia: Past and Present, Lucerna: Reich Verlag.
Russell (1987). Zoroastrianism in Armènia, Cambridge, Massachusetts: Harvard University Press. ISBN 0-674-96850-6.
Strzygowski, Josef (1918). Die Baukunst der Armenier und Europa [The Architecture of the Armenians and of Europe Volume 1] (en de), Viena: Kunstverlag Anton Schroll & Co..

Porter, Robert Ker (1821). Travels in Geòrgia, Pèrsia, Armènia, ancient Babylonia, &c. &c. Volume II, Londres: Longman, Hurst, Rees, Orme, and Brown.
Kiesling, Brady (2000). Rediscovering Armènia: An Archaeological/Touristic Gazetteer and Map Set for the Historical Monuments of Armènia (en anglés), Yerevan/Washington DC.
Lang, David Marshall (1970). Armènia: Cradle of Civilization, Londres: Allen & Unwin.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Templo de Garni» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Fetvadjian, Arshag (1964). «Architecture in Armènia», A History of Armènia, New York: Armenian General Benevolent Union of America, p. 426].

[2] American Journal of Archaeology.54(4)doi:10.2307/501010.

[3] (1982).Revue dones Études Arméniennes.(XVI)

[Hewsen-4] (2001) Armènia: A Historical Atles, Chicago: University of Chicago Press, p. 62. ISBN 0-226-33228-4. «a large Ionic building usually taken for a temple but whose survival, and the fact that in the seventh century a church was built next to it rather than in its plau, suggests that it was more likely the tomb of one of the Roman-appointed kings of Armènia, perhaps Tiridates I (51–60; 63-p. 75) or Sohaimos of Emesa (140–160).»

[FOOTNOTERussell1987{{{c}}}269-5] Russell, 1987, p. 269.

[FOOTNOTETananyan2014{{{c}}}31-6] Tananyan, 2014, p. 31.

[7] Arakelian, B.N.; Karakhanian, {{{nom2}}} (1962). Գառնի. 1949-1956 պեղումների արդյունքները [Garni. Volume III: Results of excavations of 1949-1956] (en hy), Yerevan: Armenian SSR Academy of Sciences Publishing, p. 45.

[FOOTNOTETananyan2014{{{c}}}32-8] Tananyan, 2014, p. 32.

[9] (1979) Երևանի պատմությունը (1500–1800 ԹԹ.) (en hy), Yerevan State University Press, p. 327. «...երկրաշարժը տեղի է ունեցել 1679 թվականի հունիսի 4-ին։»

[10] Journal of Seismology.Kluwer Academic Publishers.7(3)doi:10.1023/A:1024561622879.

[11] Annali vaig donar Geofisica.Italian National Institute of Geophysics.38(5–6)

[12] Morier, James (1818). A second journey through Pèrsia, Armènia, and Àsia Minor, to Constantinople, between the year 1810 and 1816, London: Longman, p. 339–340.

[FOOTNOTEPorter1821{{{c}}}[https://archive.org/stream/travelsingeorgia02port#page/624/mode/2up_624]-13] Porter, 1821, p. 624.

[FOOTNOTEKhatchadourian2008{{{c}}}252-14] Khatchadourian, 2008, p. 252.

[FOOTNOTEPorter1821{{{c}}}[https://archive.org/stream/travelsingeorgia02port#page/626/mode/2up_627]-15] Porter, 1821, p. 627.

[FOOTNOTEStrzygowski1918{{{c}}}[https://archive.org/stream/diebaukunstderar01strz#page/12/mode/2up_13]-16] Strzygowski, 1918, p. 13.

[FOOTNOTEStrzygowski1918{{{c}}}[https://archive.org/stream/diebaukunstderar01strz#page/344/mode/2up_344]-17] Strzygowski, 1918, p. 344.

[Arakelyan_1968-18] Arakelyan, Babken (1968). Alekseyev, Valery (ed.). Contributions to the archaeology of Armènia, Cambridge, Massachusetts: Peabody Museum of Archaeology and Ethnology, p. 22. «The temple is peripteral, built on a high podium, with 24 Ionic columns, 6 in front and back and 8 at each side; the corner columns llaure listed twice. It is constructed of gray basalt quarried at Garni.»

[Der_Nersessian-19] Der Nersessian, Sirarpie. The Armenians, New York: Praeger, p. 99. «The monuments of Garni llaure the only vestiges of the paguen architecture of Armènia known to us. [...] The most important ruins llaure those of the temple built during the reign of Trdat I, shortly after ad 66, and which had survived until it was destroyed by an earthquake in 1679.»

[20] Revue dones Études Arméniennes.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]