Per a la banda de epic folk metal d'Argentina vore Tengwar (banda).
En este artículo Plantilla:Temas PAErro en l'expressió:: Caràcter de puntuació no reconegut "[".Por favor, edítalo y/o discute Erro en l'expressió:: Caràcter de puntuació no reconegut "[" en la discusión para mejorarlo:Erro en l'expressió:: Caràcter de puntuació no reconegut "["
Les tengwar (etŋgʷar) o tîw (que es traduïx com a lletres en quenya) és un sistema d'escritura basat en les llengües que va inventar J. R. R. Tolkien que apareixen en els seus llibres millor coneguts com El Senyor dels Anells. En les seues obres, numeroses llengües de la Terra Mija, com el quenya i sindarin, ampren l'escritura tengwar, inventada per Fëanor. Realment no es tracta de la forma d'escritura més antiga, ya que el sarat i les cirth o runas són mils d'anys més antigues. Els elfos varen ser els qui varen usar més habitualment este sistema d'escritura, ya que permet moltes formes de caligrafia i una escritura estilisada i fina en la ploma.
"Tengwar" és una paraula quenya en plural, el significat de la qual és "lletres"; el singular seria "tengwa". És incorrecte dir 'el tengwar' perque és com dir 'el llibres'
Les tengwar són un sistema d'escritura alfabètica, i poden ser utilisades per a escriure qualsevol idioma. A cada forma d'escriure una llengua en les tengwar se li crida modo.
L'alfabet tengwar es representa en la disposició que apareix en la secció següent. Hi havia vintiquatre lletres primàries, totes en valor consonàntic, ordenades en quatre columnes o séries, (témar) i en sis files o graus (tyeller). També estaven onze lletres adicionals, casi totes modificacions de les primàries. Per últim, hi havia una série de signes, tehtar, en usos variats, encara que el més important és la seua funció vocàlica (els quals no apareixen en la secció Modo espanyol per a les tengwar).
Lletres primàries: Eren vintiquatre. Els seus noms són, d'esquerra a dreta i de dalt avall: tinco, parma, calma, quesse, vaig, umbar, anga, ungwe, thuule, formen, harma, hwesta, anto, ampa, anca, unque, nuumen, malta, noldo, nwalme, oore, vala, anna i vilya. Totes en valor consonàntic, s'ordenaven en quatre columnes o séries (témar) i en sis files o graus (tyeller). Es componien d'un telco (talle), i un lúva (arc). El brot era caigut en els dos primers graus, alçat en el tercer i el quarto, i curt en el quint i el sext. Originalment també existien dos graus en el brot prolongat dalt i avall, pero solament es conserven en la llengua negra de Mordor (vore Anell Únic). L'arc podia ser obert (séries I i III) o tancat (séries II i IV). També podia situar-se a l'esquerra del brot (séries I i II), o a la dreta (séries III i IV). Per últim, podia ser únic (graus 1, 3 i 6) o doble (graus 2, 4 i 5). La combinació de brot i arc creava una varietat suficient com per a representar la majoria de les consonant. La formació d'estes lletres d'una forma tan sistemàtica fa que se li puga assignar un fonema a cada una a partir del seu aspecte i de forma llògica, atenent a les propietats del fonema en qüestió. Encara que cada llengua modificava este sistema segons les seues necessitats, en un principi les tengwar es basaven en este modo, molt semblat a l'usat per al Quenya:
Atenent a l'arc: Les lletres en arc únic són sordes (graus 1, 3 i 6), i al contrari, les que tenen arc doble són sonores (graus 2, 4 i 5).
Atenent al talle: Les tengwar en talle alçat són fricativas (graus 1 i 2), les de talle caigut són oclusives (graus 3 i 4), i les de talle curt són nassals i semivocàliques (graus 4;nassals n, m, ñ i 5;semivocàliques r, w, i).
Atenent a la série o columna: Este aspecte és el que més varia d'un modo a un atre. Les lletres de la série I solen ser dentals, les de la série II labials, les de la série III per a les palatals, i la série IV para les velares.
Lletres adicionals: Eren dotze. Els seus noms són, d'esquerra a dreta i de dalt avall: roomen, ardixca, lambe, alda, silme, silme nuquerna, aare, aare nuquerna, hyarmen, hwesta sindarinwa, yanta, uure i troba. Encara que en alguns modos algunes d'estes tîw es corresponen en les vocals (inscripció en les portes de Moria), normalment tenen funció consonàntica. Les quatre primeres, d'esquerra a dreta es corresponen en r, rh, l i lh respectivament. En la segona llínea, hi ha dos rulls i dos rulls dobles. El primer rull se solia usar com a s, i el segon per a la z. Els dobles s'usaven en la majoria de les ocasions de forma estètica. En la següent fila, la primera s'usava normalment com a h, la segona com hw, la tercera com i, i l'última com a w. En la següent llínea l'única lletra que hi ha generalment no s'utilisa.
Erro al crear miniatura: Els signes tehtar, sobre portadors.Signes o tehtar: Són molts i variats. Tenen normalment funció vocàlica, pero ademés poden servir per a simplificar, o atres funcions adicionals. Quan la seua funció és vocàlica, es posen sobre una tengwar consonàntica per a formar una sílaba. Per eixemple, dona es formaria posant el signe equivalent a la a sobre la lletra d. Encara que açò no sempre és vàlit, ya que alguns modos les usen aixina, pero uns atres al contrari; açò és, l'eixemple anterior significaria ad.
Els portadors: No són realment tehtar, pero per la seua estreta relació en els signes vocàlics li'ls considera com a tals. Tenen la forma d'una i sense punt. Sense ells escriure seria impossible en casi tots els casos. La seua funció consistix en fer de tengwar muda, per a portar una vocal quan siga necessari. Aixina, escriure all sense un portador seria impossible, ya que una de les vocals no es podria recolzar en cap lletra, siga el modo que siga. Els hi ha de dos tipos, llarc i curt. Un portador curt no indica res, solament servix per a recolzar pel la tehtar; no obstant un portador llarc indica que la vocal està accentuada o és llarga.
Els tehtar vocàlics: Són cinc. Els tres punts es corresponen en la a llatina. L'accent agut és la i. El punt únic es correspon en la i, i els dos punts es traduïxen com i. Per últim, els dos rulls es corresponen en la o i la o (este aspecte diferix d'un modo a un atre).
Els tehtar adicionals: Són molts i alguns modos inventen nous signes segons els convé. Ací estan solament els més comuns. La llínea damunt d'una lletra (semblada a la de la ñ) servix per a indicar que una consonant nassal precedix a l'escrita davall. El mateix símbol sol que escrit davall simbolisa que la consonant és doble (+tengwa que simbolisa "n"=nn)
L'escritura del quenya no es realisa en caràcters llatins. Pel contrari, té una escritura pròpia, basada en fonètica. Les consonant es denominen "Tengwar", i, com si de tildes es tractara, se situen sobre (o baix) elles, les "Tehtar", que representen les vocals i la "i" vocàlica.
Cada Tengwa consistix en un brot i un o dos arcs. També en ocasions dispon de base.
Quan el brot es desvia cap a avall, és una consonant oclusiva; si es desvia dalt, esta és fricativa, i si el brot té la mateixa altura que el/els arc/s, és una nassal.
El número d'arcs indica la sonoritat. Un arc és una consonant sorda, dos arcs, sonora.
A majors, s'agrupen en 4 séries, segons tinguen l'arc a la dreta o a l'esquerra del talle, i segons tinguen o no base.
Tincotéma (dentals) quan l'arc esta a la dreta i no hi ha base
Parmatéma (labials) quan hi ha base
Calmatéma (alveolars) quan l'arc està cap a l'esquerra (en l'obertura de l'arc cap a dalt)
Quessetéma (velares + "w") quan hi ha base (que en este cas, en tancar l'arc, se situa dalt)
Aixina, una Tengwa en brot llarc cap a avall, un arc a l'esquerra i sense tancar, correspon en el fonema /ʧ/ (la Ch en Espanyol), mentres que un brot curt en dos arcs a la dreta i en una base que els tanca es corresponen en el fonema /m/.
Hi ha també certes Tengwar especials o "irregulars", corresponents a les lletres llatines "L", "LD", "S", "SS", "R"*, "RD", "H" i per a la "-i" i la "-o" diptongadas.
Hi ha una tengwa regular per a la "R", pero es diferencia de l'irregular per la situació. La tengwa regular (talle curt, un arc a la dreta sense base) es coloca quan és una "R" intersilabica o de fin de sílaba; per eixemple, en istaR (Sabio)o en qualsevol plural que termine en R. La "R" irregular (semblant a una "I") es coloca en l'inici de les sílabes; per eixemple, valaRauko (‘dimoni de poder’, un balrog)
Les Tehtar es coloquen sobre (la "I" baix) la Tengwa que li precedix. Una vocal llarga es transcribe o ben colocant dos voltes la Tehta en la Tengwa, o ben colocant un "portador llarc" (com una "j" sense punt) i colocant sobre ell, la Tehta una sola volta. Si la Tehta no té Tengwa precedent, llavors es colocarà sobre un "portador curt" que ve a semejarse a una "i" sense punt.
Les Tehtar són:
A: tres punts formant un triàngul. En ocasions, com a modo d'abreviar, s'utilisa circunflejo (^)
I: com una tilde(´)
I: un punt(.) (segons el llenguage utilisat l'I o la I s'intercanvien)
O: com una tilde llarga en rull cap a l'esquerra (de la mateixa manera que en l'escritura de l'anell, en idioma obscur de mordor)
O: com O, pero cap a la dreta (segons el llenguage utilisat l'o i l'o s'intercanvien, podent ser en el rull cap al costat opost)
I vocàlica: dos punts normalment baix la Tengwa. (I vocàlica es considera quan té davant una consonant, com en uLYa- (abocar), mentres que es considera consonàntica quan no té consonant davant, com en Aiya (Salve) o en Yár (Sanc).
Hi ha caràcters especials, a majors. Quan una consonant s'allarga, com yavaNNa (Valie de la naturalea viva) es coloca baix ella una llínea. Quan a una consonant li seguix immediatament una "S", com en oTSo (Sèt), a la Tengwa se li afig un apèndix al final, encorvado cap a avall.
