Tensegridad
La tensegridad és un principi estructural basat en l'ocupació de components aïllats comprimits que es troben dins d'una ret tensada contínua, de tal modo que els membres comprimits (generalment barres) no es toquen entre sí i estan units únicament per mig de components traccionados (habitualment cables) que són els que delimiten espacialmente dit sistema.[1]
El terme tensegridad, provinent de l'anglés tensegrity, és un terme arquitectònic falcat per Buckminster Fuller com a contracció de tensional integrity (integritat tensional).
Les estructures de tensegridad varen ser explorades per l'artiste Kenneth Snelson, produint escultures com Needle Tower, de 18 metros d'altura i construïda en 1968. El terme «tensegrity» va ser falcat per Buckminster Fuller, conegut per un dels seus més famosos dissenys arquitectònics denominat domo geodèsic, com la Biosphère construïda per Fuller per a la Expo 67 en Montreal.
Orige
[editar | editar còdic]
Tres hòmens han segut considerats els inventors de la Tensegridad: Richard Buckminster Fuller, David Georges Emmerich i Kenneth D. Snelson. Encara que tots ells han clamat per a sí el privilegi de ser el primer descobridor, el segon d'ells, Emmerich (Debrecen, Hongria, 1925-1996) va evidenciar que el primer prototip de sistema tensegrítico, denominat “Gleichgewicht konstruktion”, va ser creat per Karl Ioganson en ple constructivisme rus allà per 1920.[2]
De fet, en algun artícul científic es corrobora este fet i es mostren imàgens de les primeres estructures tensegríticas en forma de Simplex (estructura de 3 barres i 9 cables) desenrollades per Ioganson. [3]
Com a precaució, els noms dels tres mencionats autors se citen per orde cronològic segons la data dels seus palesos: Fuller-13 Nov 1962; Emmerich-28 Sep 1964; Snelson-16 Feb 1965.
Concepte
[editar | editar còdic]
Una estructura constituïx un sistema de tensegridad si es troba en un estat de autoequilibrio estable, format per elements que soporten compressió i elements que soporten tracció. En les estructures de tensegridad, els elements somesos a compressió solen ser barres, mentres que els elements somesos a tracció estan formats per cables. L'equilibri entre esforços d'abdós tipos d'elements doten de forma i rigidea a l'estructura. Esta classe de construccions combina àmplies possibilitats de disseny junt a gran resistència, aixina com llaugerea i economia de materials.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Gómez-Jáuregui, V. (2008) “Estructures Tensegríticas: Ingenieria i Arquitectura Noves”, Ingenieria Civil. Madrit: Servici Publicacions CEDEX, n.º 152, decembre 2008, pp. 87-94. ISSN 0213-8468.
- ↑ Gómez-Jáuregui, V. (2007) “Tensegridad. Estructures tensegríticas en ciència i art [1] archivat en Wayback Machine.. Santander: Servici de Publicacions de l'Universitat de Cantàbria. 197 pp. ISBN 978-84-8102-437-1
- ↑ Gómez-Jáuregui, V. et al. (2023) “Tensegrity Applications to Architecture, Engineering and Robotics: A Review [2] archivat en Wayback Machine.. Appl. Sci. 2023, 13(15), 8669; https://doi.org/10.3390/app13158669
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tensegridad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.