Anar al contingut

Tensor de densitat de fluix de impulsión

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Densitat de fluix hidràulic a través d'una secció d'un caixer

El tensor de densitat de fluix de impulsión[1] ve dau per:

Πik=pδik+ρvivk

Considere's un decorregut en velocitat v: la impulsión de l'unitat de volum del decorregut és igual a ρv, sent ρ la densitat del decorregut. La taxa de variació és per tant:

ρvt


En notació tensorial es té que:

ρvit=ρvit+viρt


Amprant l'equació de continuïtat: ρt=ρvkxk; i l'equació de Euler: vit=vkvixk1ρpxi


Gràcies a estes dos equacions, es deduïx que:

ρvit=ρvkvixkpxiviρvkxk=pxiρvivkxk


que a la seua volta pot escriure's com pxi=δikpxk.

Per lo tant, ρvit=(δikp+ρvivk)xk=Πikxk


Per a resaltar el significat del tensor Πik, es deu integrar l'equació anterior en un volum determinat:

tρvidV=ΠikxkdV

Segons la teorema d'Ostrogradsky-Gauss, es pot escriure:

tρvidV=ΠikdSk


En el primer membre apareix la variació per unitat de temps de la i-ésima component de l'impuls en el volum considerat. Lo que significa que el segon membre representa la cantitat d'este impuls que fluïx per unitat de temps a través de la superfície que delimita el volum considerat.

En escriure dSk=nkdS, es pot dir que: Πiknk=pni+ρvivk, que correspon a l'expressió vectorial pn+ρv(vn). Açò permet concloure que Πik és la i-ésima component de la cantitat d'impuls que creua per unitat de temps l'unitat d'àrea normal a l'eix xk.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Pierre Pelcé. Théorie dones formes de croissance, EDP sciences, pp. 11 de 394. ISBN 9782759802975.