Anar al contingut

Teorema de Chasles

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


La teorema de Chasles és una proposició de geodèsia física. Considerant una funció v harmònica fora d'una superfície Σ i suponent ademés que Σ és una "superfície equipotencial", llavors en esta superfície Σ es té que v=vo, sent la cantitat vo una constant arbitrària. Per a un punt P anara de Σ, la representació integral d'una funció harmònica permet escriure

v(P)=14πΣr1dvdndσ+vo4πΣdr1dndσ,

en r que indica la distància des de P a qualsevol punt en Σ. Ara, d'acort en el teorema de Gauss-Bonnet per a un punt extern, la segona integral del membre dret es desvanix, per lo que resulta que


v(P)=14πΣr1dvdndσ.

Esta fòrmula es deu a Michel Chasles (1793-1880). Demostra que qualsevol funció harmònica pot representar-se per mig d'un potencial de capa simple en qualsevol de les seues superfícies equipotenciales v= const. En el cas particular del potencial gravitatorio V d'un cos sòlit situat en l'interior de Σ, la teorema de Chasles afirma que sempre és possible substituir el cos sòlit per una capa simple de la superfície de densitat uniforme per a adaptar-se a una de les seues superfícies equipotenciales externes sense canviar el potencial en l'exterior.[1] Esta teorema pot ser comparat en el teorema d'unicitat de Stokes.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Peirce, Benjamin (1855). A System of Analytic Mechanics, p. 104.