Teorema de Chasles
| Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
La teorema de Chasles és una proposició de geodèsia física. Considerant una funció harmònica fora d'una superfície i suponent ademés que és una "superfície equipotencial", llavors en esta superfície es té que , sent la cantitat una constant arbitrària. Per a un punt anara de , la representació integral d'una funció harmònica permet escriure
en que indica la distància des de a qualsevol punt en . Ara, d'acort en el teorema de Gauss-Bonnet per a un punt extern, la segona integral del membre dret es desvanix, per lo que resulta que
|
Esta fòrmula es deu a Michel Chasles (1793-1880). Demostra que qualsevol funció harmònica pot representar-se per mig d'un potencial de capa simple en qualsevol de les seues superfícies equipotenciales const. En el cas particular del potencial gravitatorio d'un cos sòlit situat en l'interior de , la teorema de Chasles afirma que sempre és possible substituir el cos sòlit per una capa simple de la superfície de densitat uniforme per a adaptar-se a una de les seues superfícies equipotenciales externes sense canviar el potencial en l'exterior.[1] Esta teorema pot ser comparat en el teorema d'unicitat de Stokes.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Peirce, Benjamin (1855). A System of Analytic Mechanics, p. 104.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teorema de Chasles» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.