Teorema de Taylor-Proudman
En mecànica de decorreguts, la teorema de Taylor-Proudman (per G. I. Taylor i Joseph Proudman) enuncia que quan un cos sòlit és mogut llentament dins d'un decorregut que és rotado de forma constant en una gran velocitat angular , la velocitat del decorregut serà uniforme a lo llarc de qualsevol llínea paralela a l'eix de rotació. deu ser relativament ràpida comparada en el moviment del cos per a fer que la força de Coriolis siga intensa comparada en els térmens d'acceleració.
Que açò és aixina pot vore's considerant les equacions de Navier-Stokes per a fluix constant, en viscosidad zero i una força del cos corresponent a la força de Coriolis, que són:
a on és la velocitat del decorregut, és la densitat del decorregut, i la pressió. Si ara fem l'assunció de que el terme advectivo pot ser despreciat (raonable si el número Rossby és molt menor que l'unitat) les equacions es transformen en:
a on és el vector de velocitat angular. Si es pren el rotor d'esta equació, el resultat és la teorema de Taylor-Proudman:
Per a derivar açò, es necessiten les identitats vectorials
i
- .
Note's que també és necessària.
La forma vectorial de la teorema de Taylor–Proudman tal volta s'entenga millor expandint-la en els seus components respecte dels eixos coordenados:
Ara s'elegixen coordenades en les quals i llavors les equacions es reduïxen a
si . Note's que l'implicació és que les tres components del vector de velocitat són uniformes a lo llarc de qualsevol llínea paralela a l'eix Z.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teorema de Taylor-Proudman» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.