Anar al contingut

Teorema de Taylor-Proudman

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En mecànica de decorreguts, la teorema de Taylor-Proudman (per G. I. Taylor i Joseph Proudman) enuncia que quan un cos sòlit és mogut llentament dins d'un decorregut que és rotado de forma constant en una gran velocitat angular Ω, la velocitat del decorregut serà uniforme a lo llarc de qualsevol llínea paralela a l'eix de rotació. Ω deu ser relativament ràpida comparada en el moviment del cos per a fer que la força de Coriolis siga intensa comparada en els térmens d'acceleració.

Que açò és aixina pot vore's considerant les equacions de Navier-Stokes per a fluix constant, en viscosidad zero i una força del cos corresponent a la força de Coriolis, que són:

ρ(𝐮)𝐮=𝐅p

a on 𝐮 és la velocitat del decorregut, ρ és la densitat del decorregut, i p la pressió. Si ara fem l'assunció de que el terme advectivo pot ser despreciat (raonable si el número Rossby és molt menor que l'unitat) les equacions es transformen en:

2ρΩ×𝐮=p

a on Ω és el vector de velocitat angular. Si es pren el rotor d'esta equació, el resultat és la teorema de Taylor-Proudman:

(𝜴)𝐮=𝟎.

Per a derivar açò, es necessiten les identitats vectorials

×(A×B)=(A)B(B)A+B(A)A(B)

i

×(p)=0.

Note's que 𝜴=0 també és necessària.

La forma vectorial de la teorema de Taylor–Proudman tal volta s'entenga millor expandint-la en els seus components respecte dels eixos coordenados:

Ωx𝐮x=0
Ωy𝐮y=0
Ωz𝐮z=0

Ara s'elegixen coordenades en les quals Ωx=Ωy=0 i llavors les equacions es reduïxen a

𝐮z=0,

si Ωz0. Note's que l'implicació és que les tres components del vector de velocitat són uniformes a lo llarc de qualsevol llínea paralela a l'eix Z.