Anar al contingut

Teorema del llaç

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En la topología de les 3-varietatés la teorema del llaç[1] és una generalisació del lema de Dehn. Esta teorema va ser demostrada per Christos Papakyriakopoulos, junt en la teorema de l'esfera, en 1956 en el seu procediment de construcció de torres.

Una versió és: Siga M una 3-varietat en frontera. Siga f:(D2,D2)(M,M) un aplicació contínua en f|D2 no homotópica a zero en M, llavors hi ha un encaix en la mateixa propietat.

Ací D2 és el disc (topològic) tancat de dimensió dos, per lo que la vora D2 és un círcul.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Les teoremes del llaç i l'esfera». Consultat el 24 de juliol de 2021.


Referències

[editar | editar còdic]