Teoria de detecció de senyals
La Teoria de la detecció o Teoria de la detecció de senyals, abreviada com TDS, són els mijos de quantificar la capacitat de discernir entre la senyal i el soroll. Més exactament a el TDS es referix a l'estudi dels mijos per a diferenciar entre patrons portadors d'informació (denominats estímul en els organismes vius, senyal en les màquines) i patrons aleatoris que distrauen de l'informació (denominats soroll, consistents en estímuls de fondo i activitat aleatòria de la màquina de detecció i del sistema nerviós de l'operador).
En el camp de l'electrònica, la recuperació de la senyal és la separació de dits patrons d'un fondo sorollós.[1]
Segons la teoria, hi ha una série de determinants de cóm un sistema de detecció detectarà una senyal, i on estaran els seus nivells de llindar. La teoria pot explicar cóm el canvi del llindar afectarà a la capacitat de discernimiento, exponent a sovint lo adaptat que està el sistema a la tasca, propòsit o objectiu al que es dirigix. Quan el sistema de detecció és un ser humà, característiques com l'experiència, les expectatives, l'estat fisiològic (per eixemple, la fatiga) i atres factors poden afectar al llindar aplicat. Per eixemple, un centinela en temps de guerra podria detectar estímuls més dèbils que el mateix centinela en temps de pau per un criteri més baix, no obstant, també podria ser més provable que tracte els estímuls inocuo com una amenaça.
Gran part dels primers treballs sobre la teoria de la detecció varen ser realisats per investigadors del radar. En 1954, la teoria estava completament desenrollada en l'aspecte teòric, tal i com descrivien Peterson, Birdsall i Fox[2] i els fonaments de la teoria sicològica varen ser realisats per Wilson P. Tanner, David M. Green i John A. Swets, també en 1954.[3] La teoria de la detecció va ser utilisada en 1966 per John A. Swets i David M. Green per a la psicofísica.[4] Green i Swets varen criticar els métodos tradicionals de la psicofísica per la seua incapacitat per a discriminar entre la sensibilitat real dels subjectes i els seus (potencials) biaix de resposta.[5]
La teoria de la detecció té aplicacions en molts camps com el diagnòstic de qualsevol tipo, el control de calitat, les telecomunicacions i la psicologia. El concepte és similar a la relació senyal-soroll utilisada en les ciències i a la matrius de confusió utilisada en inteligència artificial. També es pot utilisar en gestió d'alarmes, a on és important separar els events importants del soroll de fondo.
Usos
[editar | editar còdic]La teoria de la detecció té usos en molts camps tals com a diagnòstic de qualsevol classe, control de calitat, telecomunicacions, i psicologia.
El concepte és similar al cocient de la senyal / soroll usat en les ciències, i és també usable en el maneig d'alarmes, a on és important separar acontenyiments importants de soroll de fondo.
Segons la teoria, hi ha un número de determinants sicològics de cóm detectarem una senyal, i d'a on estaran els nostres llímits d'alarma. L'experiència, les expectatives, l'estat fisiològic (i.g. fatiga) i atres factors afecten llindars. Per eixemple, un centinela en temps de guerra detectarà provablement estímuls més dèbils que el mateix centinela en temps de pau.
TDS en psicologia
[editar | editar còdic]La seua aplicació i introducció en Psicologia s'inicia en Tanner i Swets (1954) en experiments de visió i Smith i Wilson (1953) i Munson i Karlin (1954) en oïment. A principis dels anys 60 ya s'havien publicat més de 100 treballs la revisió dels quals més autorisada es troba en el llibre de Swets i Green (1966, 1974).
Green i Swets varen criticar els métodos tradicionals Psicofícos pel seu inhabilidad de discriminar entre la sensibilitat verdadera d'un subjecte i les seues tendències (potencials) de resposta.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ T. H. Wilmshurst (1990). Signal Recovery from Noise in Electronic Instrumentation, 2nd edició, CRC Press, pp. 11 ff. ISBN 978-0-7503-0058-2.
- ↑ “The theory of signal detectability” . Transactions of the IRE Professional Group on Information Theory 4 (4): 171–212. doi:.
- ↑ “A decision-making theory of visual detection.” . Psychological Review 61 (6): 401–409. doi:. PMID 13215690.
- ↑ Swets, J.A. (ed.) (1964) Signal detection and recognition by human observers. Nova York: Wiley
- ↑ Swets, J.A. (ed.) (1964) Signal detection and recognition by human observers. New York: Wiley
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teoría de detección de señales» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.