Teoria de l'interval geològic galàctic

La teoria de l'interval geològic galàctic és una teoria que apunta l'hipòtesis de que algunes de les grans extincions que s'han donat en el història geològica han segut causades pel trànsit del Sol pels braços de la Via Làctea.

Es tracta d'evidenciar que els periodos geològics coincidixen en el creuament de les trayectòries de l'òrbita solar en la Via Làctea en els huit braços d'esta. Huit d'eixos periodos, s'han produït de manera contínua i periòdica cada 74 millons d'anys. Els atres quatre periodos -entre els que es troba el Pérmico- corresponen a successos produïts en époques en les quals el Sol estava entre dos braços, pero en els que no obstant, sí ha ocorregut alguna interrupció de l'equilibri migambiental, en un calfament global significatiu. Açò és conseqüència de l'efecte que produïx el núvol de pols que formen els braços. Açò provaria l'estructura simètrica de la galàxia i l'existència d'un sext braç que no pot vore's des de la Terra degut a que el centre galàctic ho impedix. Seria simètric al braç de Orión, que va estar situat en el costat de la galàxia en el que nos trobem ara, fa 213 millons d'anys.