Anar al contingut

Teoro

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els teoros o theoroi (en grec antic θεωροὶ o θεαροὶ), en l'Antiga Grècia, eren els embaixadors sagrats o mensagers enviats per una ciutat per a anunciar l'organisació d'un joc Panhelénico o alguna festa determinada. Els teoros eren rebuts i acollits pels teorodocos.[1]

Estos anuncis de festes gregues i les celebracions mateixes, alcançaven un caràcter diplomàtic religiós i se solien acompanyar d'un periodo de treua, que permetia als teoros que les anunciaven i als peregrins viajar pel món helé en certes condicions de seguritat. Eren especialment coneguts els teoros de Delfos.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Dillon, Matthew, Pilgrims and Pilgrimage in Ancient Greece. Routledge, 1997, ISBN 0-415-12775-0, p. 12. "La ciutat que estiguera a punt de celebrar una festa enviaria embaixadors a vàries ciutats del món grec, invitant-los a assistir i a acceptar els térmens d'una treua que cobriria la mateixa. Estos embaixadors a sovint eren denominats teoros, el mateix terme que era utilisat per a denominar als atres embaixadors enviats en delegació oficial a la festa. Abdós tipos de teoros serien rebuts pels teorodocos: hi havia teorodocos que rebien als teoros que anunciaven la festa i atres teorodocos que rebien als teoros que representaven als seus estats en les celebracions que tenien lloc. Els teoros no necessitaven trobar estage en aplegar a un poble o ciutat, sino que el propi festeig s'encarregava de proporcionar-los estage i hospitalitat a través d'un teorodocos."

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Marie-Françoise Baslez (dir.), Economies et sociétés - Grèce ancienne 478-88, Atlande, París, 2007, ISBN 78-2-35030-051-1

Vore també

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]