Tergito
Un tergito o terguito, escrit també tergum (del llatí "l'esquena"; pl. terga, adjectiu associat tergal) és la porció dorsal ("superior") d'un segment dels artròpode posterior al cap. La vora anterior es diu "base" i la vora posterior es diu "àpiç" o "marge". Un tergo determinat pot dividir-se en plaques endurides o escleritos comunament també denominats tergitos.[1]
En un segment toràcic, el tergum pot dividir-se en un notum anterior i un escutelo posterior. Les extensions laterals d'un tergito es definixen com paranota (del grec, "a lo llarc de l'esquena") o carinae (del llatí, "quilla"), ejemplificadas pels milpiés d'esquena plana de l'orde Polydesmida .
Els kinorrincos marins també tenen plaques tergales i esternales, encara que aparentment no són homòlogues a les dels artròpodes.[2]
El Tergo-tergal és un mecanisme estridulador en el que les fines espines dels tergitos abdominals es freguen entre sí per a produir sò.[3] Este procés es coneix com a telescopi abdominal.[3]
Eixemples
[editar | editar còdic]-
Tergum abdominal (dividit en varis terguitos) d'una abella.
-
Sèt escleritos clarament visibles en el llom d'un escorpión prenyat.
-
Un terguito d'estaavespaestà etiquetat com 19.
-
Tergitos toràcics de varistrilobites.
.png){kind=link}
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ McCafferty, W. Patrick (1983). Aquatic entomology: the fishermen's and ecologists' illustrated guide to insects and their relatives, Jones and Bartlett, p. 20. ISBN 9780867200171.
- ↑ PLOS ONE.10(7)
- i0133440.doi:10.1371/journal.posa.0133440.
- ↑ 3,0 3,1 Arthropod Structure & Development.31(4)
- 287–296.doi:10.1016/S1467-8039(03)00005-7.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tergito» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.