Termoplaneta
Els termoplanetas són cossos planetaris en temperatures miges superficials compreses entre els 50 °C i els 100 °C, i en possibilitats d'albergar algun tipo de vida. Pertany a la classificació tèrmica de habitabilitat planetària desenrollada per el PHL (Laboratori de Habitabilitat Planetària) de l'Universitat de Puerto Rico en Arecibo.
Actualment, no existix cap termoplaneta en el catàlec d'exoplanetes confirmats, com a conseqüència del seu llimitat ranc de temperatures i de l'hostilitat que solen presentar per a la vida.[1] Tenen poques possibilitats reals d'albergar vida (encara que més que els hipertermoplanetas) i, en tal cas, estaria llimitada a organismes simples de tipo extremófilo, ya que les seues temperatures són molt altes per a l'existència de vida animal i inclús vegetal.
No hi ha cap termoplaneta en el sistema solar, ya que qualsevol objecte d'esta índole deuria orbitar al Sol entre Venus (que en cas de ser habitable seria un hipertermoplaneta) i la Terra (mesoplaneta).[2] No obstant, com en els atres casos, hi ha varis cossos en el sistema solar que poden alcançar temperatures pròpies dels termoplanetas temporalment, com Mercurio i la Terra. A la seua volta, és provable que durant el refredat posterior a la formació planetària, tots els planetes hagen registrat temperatures dins d'este ranc en algun moment de la seua història (encara que haurien permaneixcut molt més temps en el ranc tèrmic dels hipertermoplanetas).
Característiques
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
S'espera que els termoplanetas orbiten a la seua estrela a distàncies curtes (encara que no tant com els hipertermoplanetas). Com a conseqüència, és possible que es troben ancorats per marea a elles, especialment si les seues estreles són menors que el Sol (nanes roges o taronges).[3] En tals condicions, sobretot si són planetes poc massius, perdrien progressivament el seu atmòsfera pel escape hidrodinàmic motivat per la seua exposició als vents estelars, sent despullats en primer lloc de tot el seu hidrogen per a convertir-se en planetes deserts en altes concentracions d'oxigen no orgànic. També seria possible que acabaren sofrint un procés d'efecte hivernàcul descontrolado similar al de Venus.[4] Aixina que, considerant la seua alta temperatura, exposició a l'activitat de les seues estreles, provable anclaje per marea i toxicitat atmosfèrica; són molt més hostils per a la vida que els anteriors cossos de la classificació. Ya que no existixen eixemples descoberts de termoplanetas, els cossos que figuren en els eixemples de la taula són planetes «no habitables» en un temperatures miges superficials dins del seu ranc.[1]
Plantilla:Classificació tèrmica de habitabilitat planetària
Ubicació
[editar | editar còdic]Els termoplanetas deuen ubicar-se en regions pròximes a les seues estreles llimitades per la zona habitable.[1] El «HZD» (de l'anglés «Habitable Zone Distance»), és un indicador elaborat per el PHL que determina la posició d'un planeta respecte al centre de la zona de habitabilitat, sent positiu en els cossos planetaris més alluntats de les seues estreles i negatiu en els més propencs (el 0 representa el centre de la zona habitable). Encara que cap haja segut descobert fins a la data, s'espera que registren valors pròxims i inclús inferiors a -1.[5] La Terra, com a referència, té un HZD de -0,5, que supon una certa proximitat al confín intern de la zona de habitabilitat del sistema.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 PHL. «HEC: Data of Potentially Habitable Worlds» (en anglés). Planet Habitability Laboratory. Archivat des d'el original, el 1 de juny de 2012. Consultat el 13 de febrer de 2015.
- ↑ «What is the Average Surface Temperature of the Planets in our Solar System?» (en anglés). Universe Today. Consultat el 13 de febrer de 2015.
- ↑ PHL. «HEC: Graphical Catalog Results» (en anglés). Archivat des d'el original, el 23 d'abril de 2021. Consultat el 13 de febrer de 2015.
- ↑ Perryman, Michael (2011). «11», The Exoplanet Handbook (en anglés), Cambridge University Press, pp. 278-282. ISBN 978-0-521-76559-6.
- ↑ «Habitable Zone Distance (HZD): A habitability metric for exoplanets» (en anglés). Planet Habitability Laboratory. Archivat des d'el original, el 11 de maig de 2019. Consultat el 13 de febrer de 2015.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Termoplaneta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.