Terraplé

Terraplé

Antic terraplé d'una llínea de ferrocarril abandonada en Regne Unit.

En ingenieria civil es denomina terraplé (de l'italià terrapieno, terra 'terra' i pieno 'ple') a la terra en que es reblix un terreny per a alçar el seu nivell i formar un pla de respal adequat per a fer una obra.

Parts d'un terraplé

Les parts d'un terraplé de carretera són:

• Coronació: és la capa superior al terraplé, sobre la que es recolza el ferm, en una gruixa mínima de 2 tongadas i sempre major de 50 cm. En esta part es dispon els millors sols del terraplé, és dir, aquells que no siguen plàstics o tendixquen a badar-se o a assentar-se. En Espanya la normativa impon les característiques en funció del número de vehículs que circulen per la via.
• Núcleu: és la part del reblixc tipo terraplé compresa entre el fonament i la coronació.
• Espaldón: és la part exterior del reblixc tipo terraplé que, ocasionalment, formarà part dels talussos del mateix. No es consideren part del espaldón els revestiment sense funció estructural en la farcidura entre els que es consideren plantacions, cobertes de terra vegetal, proteccions antierosión, etcétera.
• Fonament: és la part inferior del terraplé en contacte en la superfície de respal. La seua gruixa és com a mínim d'1 metro.

Construcció

Construcció d'un terraplé per a una autopista en la República Checa.

Les tasques necessàries per a l'eixecució de terraplens, en maquinària d'elevat rendiment, són els següents:

• Preparació de la superfície d'assent: comprén la retirada del terreny vegetal i a voltes l'eixecució d'una capa que separe el terraplé artificial en el terreny natural: capes drenantes, geotextiles;
• extensió, dessecació o humectación de les tongadas;
• compactación de cada tongada;
• refinat dels talussos i coronació.

En Espanya, per al control de calitat d'un terraplé, és dir, per a comprovar que la seua calitat siga correcta, deu complir la normativa del Plec de Prescripcions Tècniques Generals.