Terrat aluvial

Terrat aluvial

Archiu:FILE 0

Terrats a diferents nivells en les Montanyes de Altái.

Els terrats aluvials o terrat de riu constituïxen menudes plataformes sedimentarias o taules construïdes en un vall fluvial pels propis sediments del riu que es depositen als costats del caixer en els llocs en els que la pendent del mateix es fa menor, en lo que la seua capacitat d'arrastre també es fa menor. Corre a lo llarc d'una vall en un banc a manera d'escaló que les separa, ya siga de la planicie d'inundació o d'un terrat inferior. És un remanente del caixer antic d'una corrent que s'ha obert camí cap a un nivell subjacent, per mig de l'erosió dels seus propis depòsits.

Un riu, en entallar el terreny, discorre per un llit cada volta més baix. Abandona aixina capes de torrentades en forma de terrats escalonats que ya no són cobertes per les aigües de les majors avingudes. En este cas, el riu entalla la roca subjacent i esta aflora entre els escalons. Si, pel contrari, el llit del riu afonda un terreny que ya consta de torrentades anteriors, no es veu la roca del substrat i es tracta de terrats encajonadas. Per la seua banda, un terrat poligènic no presenta escalons, sino un decliu continu. La seua formació s'explica, ya per la destrucció dels escalons per la erosió, ya pel caràcter progressiu i continu de l'afonament del llit del riu.

Formació dels terrats

Un terrat de tall i redó que es forma quan una corrent ompli una vall en sediment i llaura despuix el seu caixer a un nivell subjacent. La agradación o construcció inicial pot ser causada per un canvi en el clima que conduïxca a un increment en la càrrega de la corrent o a una disminució en la seua descàrrega. També pot elevar-se el nivell base de la corrent, reduint el gradient i donant lloc al depòsit. En qualsevol cas la corrent tapa la vall en sediment i s'eleva gradualment la planicie d'inundació. Després, si l'equilibri es pert i la corrent comença a erosionar, llaurarà un caixer a través dels sediment anteriorment depositats. El nivell de fluix serà inferior al de l'antiga planicie d'inundació i en este nou nivell començarà la corrent a llaurar una nova planicie d'inundació. En el temps, quedaran vestigis de l'antiga planicie d'inundació en abdós costats de la nova. Els terrats que queden una front a una atra a través de la corrent i a la mateixa elevació, es coneixen en el nom de terrats aparellats.

A voltes, l'erosió cap a avall causada per les corrents dona lloc a la formació de terrats disparejas en lloc d'aparellades. Si la corrent oscila d'un costat a un atre de la vall, erosionant llentament a mida que alvança, pot trobar roca resistent baix dels depòsits sense consolidar. Llavors la roca exposta desviarà la corrent, evitant l'erosió posterior. En este cas queda un sol terrat desemparejada a l'atre costat de la corrent. Els terrats, ya estiguen aparellades o disparejas, poden ser tallades també en el fondo rocós del riu, ya comunament una capa prima d'arena i grava descansa sobre el fondo rocós d'estos terrats.