Terremot de Arica de 1604

El terremot de Arica de 1604 va ser un seisme registrat el 24 de novembre de 1604. El seu epicentre es va localisar en Plantilla:Coord/input/d</noinclude> front a les costes d'Arica, Perú, (actualment Chile), i va tindre aproximadament una magnitut de 8,5 a 9,0 en la escala sismológica de Richter. Va ser seguit d'un maremoto de proporcions.

El terremot i maremoto

Va ser un dels terremots més grans que ha soportat Amèrica en época moderna, afectant la major part del sur del Perú (part del com actualment constituïx territori de Chile), afectant fins a Camaná i sentint-se en força en Arequipa, ciutat que pocs anys abans havia sofrit un cataclisme de proporcions, derivat de l'erupció d'un volcà i un subsegüent terremot (18 de febrer de 1600).

Seguit al moviment principal, un maremoto va arrasar les costes d'eixa part d'Amèrica del Sur en un marge de 900 a 1200 milles. Els registres indiquen que les ones varen alcançar 16 metros, en uns 10 quilómetros d'inundació (valors que són qüestionables).

Arica, a on s'elevava un fort artillado, va quedar totalment destruïda.

Reconstrucció del port i del fort

Onze dies despuix, el General Don Ordoño d'Aguirre, Corregidor del partit de Arica, va celebrar una junta en els oficials reals de facenda que residien en el port i por entre les enrunes que els rodejaven, varen dir «que, por cuanto en el terremot i creixent de mar que va succeir el dimecres passat, 24 de novembre, que va assolar esta ciutat de Arica i el fort d'ella i es va dur la mar l'artilleria, mosqueteria i municions i en les diligències que s'han fet ha segut trobada la dita artilleria i mosqueteria», varen manar s'inventariara tot i es fera càrrec el Tesorer. El port, a on afluía tota la argent de Potosí i de les mines altoperuanas, era sempre presa codiciada dels corsarios i, per lo tant, convenia tindre-ho sempre pronte a repelir un atac. Esta circumstància explica per qué es donaren les autoritats tanta pressa en arreplegar les culebrinas, sacres, falconetes i arcabuces que yacer descabalgados de les seues cureñas i escampats per la plaja. Gràcies a la seua celosia i diligència Arica va tornar a recobrar la seua fisonomia habitual, aun cuando no havien de transcórrer onze anys quan tornaria a sofrir els estralls d'un atre terremot devastador.