Terremot de Concepció de 1570

El terremot de Concepció de 1570 va ser un sisme que va sacsar a la ciutat de Concepció, Chile, en la seua antiga ubicació, en l'actual Penco. Va ser el primer terremot que varen experimentar els conquistadors espanyols en territori chilé. S'estima que el terremot va tindre una magnitut de 8,3 M_S en la escala sismológica de Richter.

Reportes del sisme i posterior maremoto

El sisme va sobrevindre al voltant de les 9 del matí del dimecres de Cendra, el 8 de febrer de 1570. A eixa hora l'escassa població penquista es trobaven en missa. Quan va ocórrer el sisme, la terra es va badar de gran manera.

Després va vindre un maremoto que es va adinsar en la ciutat, en altures de fins a quatre metros. La població va escapar als cerros propencs. Allí es varen establir per cert temps, junt en els recaptes necessaris per a evitar l'atac dels indígenes. La mar va destruir completament la ciutat deixant alguns barcos en terra ferma.

Els indígenes, al vore que els espanyols havien perdut les seues llars, varen amenaçar en destruir tota la ciutat, pero veent els habitants en possibilitat de defendre's, varen decidir no mamprendre acció alguna.

També va influir en esta decisió que el llicenciat Torres de Vora, en eixe moment líder de l'eixèrcit que defenia Concepció, no es trobava en els seus dirigits en la ciutat. Per això, i després de la catàstrofe, els militars varen tornar a Concepció i varen construir un fort per a protegir als habitants. Cap registre senyala que hagen ocorregut decesos durant este sisme, pero sí va haver gran destrucció. L'actual capital del país, Santiago, també va sofrir danys. Alguns rius varen ser bloquejats per esmonyides de terra, formant llacs.

Cinc mesos despuix, les rèpliques varen continuar, i el 8 de juliol de 1570, es va realisar un cabildo obert en la ciutat, que va decidir que, ademés del Dimecres de Cendra, també el dijous seria festiu en la ciutat.