Terremot de Enggano de 2000
El terremot de Enggano de 2000 va ser un terremot que va colpejar a les 23:28 hora local el 4 de juny en una magnitut de moment de 7.9 i una intensitat màxima de Mercalli de VI (Forta). L'event va ocórrer en la costa del sur de Sumatra, Indonèsia, prop de l'illa Enggano. Va haver més de 100 morts i fins a 2585 ferits. Més de 730 rèpliques varen sacsar l'àrea despuix, una solament onze minuts despuix de la pren principal.
Est va ser el primer i el més austral d'una série de terremots de Sumatra molt grans a grans en la década de 2000 que va trencar casi tota la part occidental de la Placa de Sunda, entre els que s'inclou el terremot de l'Oceà Índic de 2004 de 9,1 a 9,3, pero també el terremot de Sumatra de 2005, el terremot de Simeulue i els terremots de Sumatra del 7.9–8.4 de setembre de 2007.
Informació tectónica
[editar | editar còdic]Indonèsia és ben coneguda pels forts terremots: l'event Enggano 2000 va marcar el començ d'un periodo d'activitat sísmica en curs en la zona, resaltat pel terremot de l'Oceà Índic de 2004. El terremot de 2000 Enggano va tindre lloc en l'extrem surest del segment de falla que es va trencar durant el terremot de Sumatra de 1833. Este grup de terremots, ademés del terremot de 2005 de Nias-Simeulue, es va trencar a lo llarc del placa que forma l'interfaç entre les plaques d'Austràlia i Sunda. Este event va ser l'únic que no va causar un tsunami.[1]
Terremot i danys
[editar | editar còdic]Danys extensos i esmonyides de terra varen poblar l'àrea de Bengkulu, en ferides lleus i danys en l'illa Enggano. En el poble més colpejat, es varen reportar varis centenars d'estructures en ruïnes. Peter Walker, de la Federació Internacional de Societats de la Creu Roja i de la Mija Lluna Roja en Ginebra, va negar el terremot com la principal causa de mort, i en lloc d'això va culpar a la malaltia. "... el dany real causat pel terremot no és tan gran; les cases són estructures de fusta, per lo que no es derroquen molt.[2] Pero lo que va trobar va ser un problema endèmic d'malaria rampante, malalties contagioses i nivells de mortalitat i morbilidad. això és totalment inacceptable. Eixe és el desastre, no el terremot ". Una rèplica de 6.2 va colpejar el 7 de juny.[3]
Els equips internacionals de recobre varen aplegar a la regió en uns dies. Els esforços de recobre es varen vore obstaculisats pels postes de teléfon caiguts, que varen bloquejar els suministraments.[4] El principal problema trobat en les àrees afectades va ser la falta de suministrament d'aigua i electricitat, ya que estes instalacions varen ser aïllades per oscilació. El Papa Juan Pablo II va expressar el seu "sincera simpatia" per aquelles famílies afectades pel terremot..[5]
Va demanar una ràpida resposta internacional al terremot i va dir que mantindria a les seues víctimes en les seues oracions. Es va enviar un equip de rescat taiwanés per a ajudar a les víctimes de la tremolació, el primer del país en participar en els esforços de rescat a banda d'Àsia. Els Estats Units donaron US $ 25,000 instantàneament a organisacions de recobre, Japó va oferir una subvenció de US $ 140,000 i Austràlia US $ 143,000 ademés d'un equip d'examinadors de recobre d'emergència compost per dos persones.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Sieh, K.. «The Sunda megathrust: past, present and future». Consultat el 4 de novembre de 2009.
- ↑ Photo Essay 6/8/2000 - Earthquake in Indonèsia, Clave Magazine (8 de juny de 2000). Recuperate le 29 de juliol de 2008.
- ↑ Tim Radford (6 de juliol de 2000). Just an everyday disaster, The Guardian. Recuperate le 4 de juny de 2009.
- ↑ UN Office for the Coordination of Humanitarian Affairs(2000).«UNDAC Team Mission Report Bengkulu Earthquake, Sumatra, Indonèsia 6–16 Jun 2000».ReliefWeb.
- ↑ Indonèsia appeals for help following Sumatran earthquake, RTÉ News.
- ↑ Catherine Sung. Rescue team on the way, Taipei Claves. Recuperate le 4 de juny de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terremoto de Enggano de 2000» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.