Terremot de Guatemala de 1902

El terremot de Sant Perfecte es va produir en l'occident de Guatemala el 18 d'abril de 1902, durant el govern de Manuel Estrada Cabrera.

Detalls tècnics

El sisme va tindre una magnitut estimada de M_w 7,5 i es va produir el 18 d'abril de 1902, a les 20:53:50 hora local (02:23:50 UTC), a una profunditat d'aproximadament 25 quilómetros, en el departament de Quetzaltenango. Segons el INSIVUMEH, el hipocentro se situava a una profunditat de 60 km. El terremot va tindre una duració d'1 fins a 2 minuts i va ser precedit de varis sismes premonitores i seguit de moltes rèpliques. Els departaments de Quetzaltenango i Sololá varen ser particularment afectats. Entre huitcentes i noucentes persones varen fallir pel terremot i va haver danys materials importants en l'extensa zona afectada. Totes les iglésies en l'oest de Guatemala i l'est de Chiapas varen sofrir danys severs o varen ser destruïdes.

Per la seua banda, l'ingenier alemà Edwin Rockstroh, catedràtic de ciències i matemàtica en el llavors prestigiós Institut Nacional Central per a Varons de la ciutat de Guatemala va escriure un artícul tècnic sobre el terremot en la revista científica Nature.

Relats del sisme

Escritor Federico Gamboa, embaixador de Mèxic en Guatemala de 1899 a 1902, es trobava en la Ciutat de Guatemala al moment del terremot i ho relata detalladament en la seua obra El meu Diari.

L'escritor i diplomàtic mexicà Federico Gamboa, qui fungía com a embaixador del seu país en Guatemala i residia en la Ciutat de Guatemala, va narrar en el seu diari lo ocorregut el 18 d'abril:

«18 d'abril de 1902.- Nit horrenda, un verdader cataclisme del que per milacre escapem. A això de les 5 de la vesprada, que llegia yo en una mecedora, en el terrat, vaig alçar casualment els ulls al cel, tot ell plomizo, com si s'aveïnara alguna tormenta de les que per ací abunden quan com en enguany la temporada de pluges s'alvança. Va Anochecer a poc, i despejóse el firmament. Minuts despuix de les 7, inopinadamente, va deure caure molt prop de casa una formidable descàrrega elèctrica, la tamborinada de la qual nos ensordeció i la llum de la qual vivísima i cárdena nos va deixar mig cegos. I dels núvols, es va deixar vindre un diluvi que mal any per al del yayo Noé...» De súbit, va començar un terremot espantós, que sacsava la casa i la ciutat sancera, en reconcentrada extrahumana força devastadora; alguna cosa horrible i mai abans sentit... La meua dòna cau de fenolleres; la gossa Diana aulla fatídicament... Al pronte, quédome immòvil en el meu fill entre els meus braços, els seus grans ulls de criatura inteligent, mirant-me despavorido... Sense dismuinuir en la seua intensitat espantable, el terremot continua... A la veta de sinistres parpadeos, la llum elèctrica s'apaga; estem en pis alt, en tenebres, sense esperança de salvació... Repiquen les aranyes de cristal, crujir mobles, portes i sostres... Continua el terremot.»

«Sempre en el meu fill en els braços, trabajosamente m'alce de la cadira, vacile com un beodo o atacat de vèrtic; a tentes i en no menors treballs, òbric la porta, i en els seus llindars coloque a la meua dòna agenollada; Diana, sense deixar de aullar, em planta les seues mans en les meues espases, que yo estaque en la jamba... El terremot continua sacsant-nos en la tenebra. Resa la meua dòna en veu alta i trémula, entreverada de changlots; el meu hijito, com si a mi m'anara dable atallar el fenomen, murmura'm de tant en tant molt va quedar en el seu infantil mija llengua que té por. Oració a la meua volta; pero en vista de que la tremolació no cessa, pens en que les resistències tenen el seu llímit, i en que, si deu no nos salva, estem perduts, irremisiblemente perduts... Llavors, no per tranquilisar a la meua dòna, sino per pròpia i honrada convicció, l'exhorte a que es resigne.»

«Al fi, el sisme s'aplaca llentament, i para... En els primers instants de respir, la meua dòna no em permet ni que vaja yo a encendre una llum... Nova tremolació ràpida... La repetició m'alarma, i resolc el nostre trasllat al pis baix, a obscures encara... En el restant de la nit, que nos passem en vela, sèt sacsades més. Narració que em fa el meu cunyat, del pànic que en cafens i carrers va originar el descomunal terremot...»

El 21 d'abril continuaven els sismes i els ciutadans de la capital estaven sumament nerviosos; eixe dia escomençaven a aplegar les notícies dels departaments: Quetzaltenango estava casi totalment destruïda i en aproximadament noucents fallits; Escuintla i Amatitlán varen quedar mig arrasades; tot l'occident va quedar molt perjudicat i centenars de finques de café i de canya varen quedar pels sols. El govern va declarar calamitat nacional. Per a llavors s'havien produït numeroses rèpliques i rumors que provocaven el pànic dels guatemalteco; un d'eixos rumors assegurava que el president Manuel Estrada Cabrera i l'embaixador mexicà Federico Gamboa eren els únics que havien segut informats per l'Observatori de Sant Francisco de que un imminent cataclisme amenaçava a Guatemala.

Gamboa va rebre la notificació del seu canvi el dia del terremot i va abandonar la missió diplomàtica mexicana a finals del més d'abril de 1902.