Terremot de Guatemala de 1913
El terremot de Guatemala de 1913 va ocórrer el dissabte 8 de març de 1913 i va tindre una magnitut 6.4; va assotar al territori de Santa Rosa, destruint a la capçalera departamental, Cuilapa.[1]
Història
[editar | editar còdic]
D'acort al bolletí enviat al president Manuel Estrada Cabrera, el 8 de març entre les 9 i 10 del matí es va sentir en Cuilapa una tremolació que va deixar en completa ruïna a eixa capçalera departaments i els pobles veïns; en les cases es llamentaven fins a quinze víctimes pero va anar en l'Escola Pública en a on va ocórrer la major tragèdia, puix allí varen morir sepultats dos mestres en tots els seus alumnes.[2] També es varen derrocar els edificis del Quarter, del Jujat d'Instància, el d'Administració de Rendes i la presó, quedant els presoners sense custòdia alguna.[2] L'informe també indica que es va interrompre la conexió telegràfica.[2]
Tant el terremot inicial com les rèpliques varen destruir moltes cases, escoles i inclús la catedral i la presó, en una considerable cantitat de víctimes mortals; similar destrucció varen sofrir les localitats de Barberena, Cerro Redó, Pla Gran i El Zapote també varen sofrir danys considerables.[1] També varen ser danyats sériament els poblats de Fraijanes, Poble Nou Vinyes, Coatepeque i Jalpatagua.[1] En l'àrea de l'epicentre, el terremot va provocar solsides i bloqueig de camins i carreteres; els veïns culpaven del terremot al cerro Els Esclaus, a 4 km de distància, al punt que creïen haver detectat un gran clavill que es vea des de Cuilapa.[3] Per la seua banda, el pont dels Esclaus, construït durant l'época colonial no va sofrir dany algun.
El sisme es va sentir en llocs tan remots com en el municipi de Salamá, departament de Baixa Verapaz i en la ciutat de Guatemala, en a on va provocar alarma, pero solament danys menors en l'infraestructura.[4] També es va sentir en el departament de Sololá i en alguns llocs d'El Salvador.[5]
Informació tècnica
[editar | editar còdic]El sisme va ser molt ben registrat per instruments de periodos intermijos i llarcs i per les cuarenta y dos estacions sismológicas Milne que estaven instalades per tot lo món en eixe any; no obstant, la falta de variació assimutal no va permetre localisar l'àrea ni la profunditat exacta del epicentre.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Ambraseys & Adams 2001, pàg. 72-73
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Govern de Guatemala 1913, p. 129
- ↑ Govern de Guatemala, 1913, p. 155.
- ↑ Ambraseys y Adams, 2001, p. 72.
- ↑ 5,0 5,1 Ambraseys y Adams, 2001, p. 73.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terremoto de Guatemala de 1913» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.