Terremot de Lima de 1746

Archiu:Catedral de Lima 1746.jpg

Terremot de Lima de 1746

El Terremot i maremoto de Lima i Callao de 1746 va ocórrer el 28 d'octubre de 1746 en la costa central del Virreinato del Perú. Governava llavors en el Perú el virrey José Antonio Manso de Velasco. És considerat el major terremot ocorregut en Llima fins a la data, i el segon en l'història del Perú despuix del Terremot de Arica de 1868.

Antecedents

Segons testimonis de l'época, la catàstrofe que s'aveïnava va ser perceptible en vàries oportunitats, puix els marins vintitrés dies abans del terremot varen notar exhalació ígneas que semblaven envoldre al Callao. Manuel Romero, llavors alcaide de la presó de la Illa Sant Lorenzo, contava que es vea com si el port es desfera en pavesa i se sentien sorolls baix terra, com el mugido de centenars de bous unes voltes i unes atres com a dispars d'artilleria.

El terremot

El divendres 28 d'octubre de 1746 a les 10:30 p. m., els habitants de Lima varen ser sorpresos per les violentes sacsades de la terra que varen obligar a abandonar les seues cases i buscar llocs descampado. No tots varen poder fer-ho i encara aquells que varen guanyar el carrer varen fallir en derrocar-se els murs adjacents. La confusió i l'espante cundieron per tota la ciutat i va fer que fora major el desconcert, aun cuando l'obscuritat no era tanta per l'allumenament de la lluna.

La duració del sisme, segons les relacions, va anar de tres a quatre minuts, lo que va provocar una destrucció total de la ciutat. Llima tenia 60,000 habitants i contava en 3,000 cases, repartida en 150 pomes. Varen caure les parts altes de temples, convents, mansions i diverses construccions; culminat el sisme núvols de pols varen ocultar la visió de la població.

No és possible donar atres indicacions del fenomen perque no les duen les notícies de l'época, llevat lo que diu el Marqués de Obando sobre la direcció del moviment: que el seu major ímpetu semblava vindre del noroest. Ya que en l'época no es tenien instruments de medició moderns, no es pot saber en total exactitut la magnitut del sisme, pero estimacions ho posen entre 8.8 i 9.0Mw.

En mig de tan gran confusió i succeint-se les subsegüents rèpliques, no es va fer possible acodir a l'auxili de ferits. Alguns varen ser extrets d'entre les enrunes despuix d'haver passat un i encara dos dies sepultats.

La processó del Senyor dels Milacres es va realisar per primera volta despuix del devastador terremot de 1687, quan el mur una atra volta es va mantindre en peu. Es va fer una rèplica en llenç que va eixir en processó des de l'humil barri de Pachacamilla -hui Santuari i Monasteri de les Nazarenas- fins a la Plaça Major i els principals carrers de la ciutat, i Barris Alts. Es declara com a festa oficial despuix del terremot d'octubre de 1746.

29 d'octubre

El 29 d'octubre la magnitut del terremot va fer que de les tres mil cases que componien les cent cinquanta illes o pomes que es tancaven dins de les muralles de Lima, a penes vinticinc es varen mantindre incólumes, mentres que els carrers eren intransitables per les enrunes. Les torres de la Catedral es varen desplomar i varen caure sobre les voltes destruint-les. Un atre tant varen sofrir les torres de les iglésies de Sant Agustín, La Mercé i San Pablo de la Companyia. Pràcticament totes les iglésies, convents, monasteris, capelles i hospitals, varen sofrir més o menys iguals destrosses.

L'arc que estava a l'entrada del Pont de Pedra, coronat per l'estàtua ecuestre del rei Felipe V (la mort del qual, ocorreguda el 9 de juliol d'eixe any, s'ignorava encara en el Perú), es va vindre al sol, quedant l'escultura desgajada en el sol i entorpint el pas. En el Palau virreinal, no va quedar un lloc habitable i el Virrey va haver d'acomodar-se en una barraca de taules i lona, pero no estava en millors condicions el Santíssim Sacrament que del Sagrario va ser conduït a una ramada que es va improvisar en la Plaça Major. L'edifici del Tribunal del Sant Ofici va quedar igualment en ruïnes.