Terremot de Vayots' Dzor de 735
El terremot de Vayots' Dzor de 735 va afectar a la província de Vayots' Dzor, en el surest d'Armènia, el 3 de juliol de l'any 735 D. C.[1]
Segons els informes, el terremot va destruir un vall sancer. Les baixes reportades varen incloure a lo manco 10.000 víctimes. Les fonts armènies informen que el terremot va provocar la solsida d'edificis, vàries esmonyides de terra i canvis en la ret de suministrament d'aigua de la zona. La font primària més antiga que es conserva sobre el terremot és la crònica de Movsés Kaghankatvatsí. Va informar que el terremot va estar acompanyat de "una obscuritat impenetrable" sobre les fronteres de Mozu. Segons la seua narració, la terra va seguir tremolant durant 40 dies i casi 10.000 persones varen ser "engolgudes". Segons Movsés, el terremot va fer que l'àrea es cridara "Vayots' Dzor", que ell traduïx com el "vall de l'afligiment".[1]
L'historiador Stephen Orbelian va donar un relat més detallat. Va considerar el terremot com un castic diví. Va informar d'una espessa obscuritat que va cobrir la regió durant 40 dies, pero d'un sol terremot poderós i destructiu. Es diu que l'agitació de la terra va causar danys generalisats, des de la profunditat dels abismes fins a les grans altures de la regió. Va comparar el moviment de la terra en les ones de l'mar. Ell va informar el colapse de les montanyes, la solsida completa de les roques. Tant les cases comunes com els bells palaus es varen convertir en tombes per als seus residents. Els manantiales i els rius es varen secar. Sons similars a veus humanes es varen escoltar des de les profunditats, segons pareix parlant de la vall de l'afligiment. Va estimar que les 10.000 víctimes conegudes eren contribuents registrats. Va informar que ningú sabia quàntes persones no registrades varen perir en el terremot.[1]
Kirakos Gandzaketsi dona un relat abreviat de la narrativa de Orbelian. Un sinaxario armeni, que data d'al voltant de 767 a 769, menciona breument el terremot.[1]
Fonts soviètiques informen que els rastres de l'event varen ser confirmats per anàlisis geomorfològics i l'examen de la regió per fotografia aérea. La vall de Vayots' Dzor inclou varis assentaments monásticos, cap dels quals és anterior a el IX. No hi ha hagut cap excavació arqueològica de la regió. Se supon que el terremot va destruir els centres religiosos locals, que després varen ser reconstruïts. No hi ha menció específica de pobles destruïts.[1]
El nom de lloc "Mozu" no està atestat en atres fonts. Si be les fonts armènies atribuïxen el nom Vayots' Dzor a este terremot, el topònim ya apareix en un text geogràfic de el VII. No està clar si esta primera referència és una glossa posterior en el text o si va ser part del treball original.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Terremoto de Vayots' Dzor de 735» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.