Terremot de la Ligua de 1965
Es coneix com el terremot de 1965 de la zona central de Chile,[1] o terremot de la Ligua de 1965[2] a un moviment sísmic de magnitut 7,4, ocorregut el 28 de març de 1965, a les 12:33 locals, que el seu epicentre es va ubicar en les rodalies de La Ligua, Chile, al nort de Santiago. Va ser percebut des de Copiapó fins a Osorno, i per l'orient fins a Mendoza i Buenos Aires, Argentina.[3]
Danys
[editar | editar còdic]Degut a que el material de construcció predominant de l'época en la zona era el atobó, varen ser danyades greument una gran cantitat de les vivendes.[2] El percentage de cases en danys estructurals de les ciutats i poblats més afectats és el següent:[3]
- Illapel 65%.
- Salamanca 90%.[4]
- Caimans 100%.
- Guangualí 100%.
- Petorca 80%.
- La Ligua 80%.
- Cabildo 80%.
Alicahue va sofrir gran part de dita destrucció. Despuix del sisme, es va instalar en la zona una comissió de Vivenda per a reparar les cases i edificis destruïts. Un alicahuino la presidia, el arquitecte Tito López Montiel, germà de Humberto Montiel.[5] Un dels fets més llamentables deguts al sisme, va anar que un tranque de relaves de la mina El Soldat en El Meló, a uns 10 km de la ciutat de La Calera, va cedir i va lliberar uns 2.3 millons de metros cúbics de fangos industrials. Açò va provocar un torrentada, que va descendir sobre un menut poblat miner d'uns 150 habitants, cridat El Coure. Va haver 10 sobreviviente, i es varen trobar uns 35 cadàvers.[6]
Creació de la Onemi
[editar | editar còdic]La gravetat de les conseqüències del terremot, va motivar la creació d'una oficina centralisada per a tractar en les emergències. En el respal del president Eduardo Frei Montalva es va publicar la llei de reconstrucció (N° 16.282), que permetia al president operar per mig de decrets suprems en cas de terremots, i atres desastres naturals i calamitats públiques. Sorgix per primera volta un equip de treball per a formular programes i plans d'emergència.[1]
Després, en 1971, el president Salvador Dellà, designa una comissió per a que elabore i proponga al Ministeri de l'Interior i al de Defensa Nacional un «Pla Orgànic», que estandardise la resposta a les emergències naturals i atres catàstrofe. Deu coordinar els recursos humans i econòmics i propondre mides preventives. La comissió comença a reunir-se en març de 1972.[1]
El 22 de març de 1974 durant la dictadura militar d'Augusto Pinochet, va començar oficialment a funcionar la Oficina Nacional d'Emergència del Ministeri de l'Interior (Onemi).[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Lloc oficial de l'Oficina Nacional d'Emergència de Chile (ONEMI): Història (http://www.onemi.cl/) (revisat el 13/07/2008)
- ↑ 2,0 2,1 Revista El Correu: [enllaç trencat] (http://elcorreo.hostone.cl [1] archivat en Wayback Machine.) (revisat el 13/07/2008)
- ↑ 3,0 3,1 Rosa Urrutia i Carlos Llança. Catátrofes en Chile 1541 - 1992. Editorial La Nòria, 1993
- ↑ «70 anys, 70 Històries: Terremot sacsa zona central i danys s'estenen a Salamanca». El Dia. Consultat el 29 de març de 2014.
- ↑ (1966) Efectes del sisme de març de 1965: Províncies d'Aconcagua i Valparaíso, Pennsylvania State University: Volume 20 of Bolletí (Institut d'Investigacions Geològiques (Chile))) Bol. Inst. Inv. Geol., 1966, pp. 70.
- ↑ «Comunitat del Meló commemora els 52 anys de la tragèdia del Coure» (en és). Fundació Terram. Consultat el 2023-02-23.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terremoto de La Ligua de 1965» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.