Tesor de Caldas de Reis I
.jpg){kind=link}
El tesor de Caldas de Reis I, també conegut com a Depòsit d'As Silgadas és un conjunt prehistòric de peces d'or que va ser trobat en 1940 i es conserva en el Museu de Pontevedra (Espanya). Es tracta del tesor prehistòric el pes del qual en or és el més elevat dels que han segut trobats en la península ibèrica.
Troballa
[editar | editar còdic]El tesor va ser trobat el 20 de decembre de 1940 de manera casual durant uns treballs agrícoles. El lloc de la troballa va ser la finca de «As Silgadas», ubicada al noroest de Caldas de Reis, en una loma, entre un grup de eucaliptos i una casa senyorial anomenada «A Canle». El veí de Caldas que ho va descobrir, Amalio Touceda, i l'apoderat de la finca, Ignacio Maquieira, es varen repartir el tesor en dos parts d'igual pes en ajuda d'una balança romana en l'intenció de no donar coneiximent de la troballa i vendre les peces poc a poc. Uns sis mesos despuix, en 1941, algú els va delatar a la guàrdia civil, que va requisar la part del tesor que encara permaneixia sense vendre. Atres persones que hi havia en la finca en el moment de la troballa no varen participar en el repartiment del tesor.[1]
El tesor estava enterrat a uns 20 cm de profunditat i no es va trobar dins de cap recipient, encara que és possible que no s'haguera conservat perque podria haver-se tractat d'un sac o una cistella de material peridor.[2][3] Originalment va deure pesar uns 27 kg, segons el testimoni posterior del descobridor,[4] pero aproximadament la mitat es va vendre clandestinament i l'or va ser fos.[5] Una versió alternativa senyalava que els descobridors varen declarar un pes del material uns 20 kg inferior al trobat, per lo que el total podria haver pesat uns 50 kg.[6]
Poc en acabant de que es coneguera l'existència del tesor, el Comissari Provincial d'Excavacions, Fermín Bouza-Brey, va visitar el supost lloc de la troballa i va publicar un treball que va documentar el tesor en 1942.[7]
Les gestions de Bouza-Brey i dels que en aquell moment eren director del Museu de Pontevedra i subdirector del Museu del Prat, varen ser claus per a que el tesor fora conservat en el Museu de Pontevedra des de febrer de 1942. Per una atra part, en Caldas de Reis s'expon una reproducció del tesor.[8]
Composició
[editar | editar còdic]
La part del tesor que s'ha conservat consta de 41 peces d'or: la majoria són rogles de tamany variable, i inclou també tres tasses en torra, tres fragments de barra, sis fragments de làmines —que possiblement formaven part d'una gargantilla de tires o diadema— i un pentine. El pes d'este material és de 14,9 kg.[2]
Alguns dels objectes varen ser realisats per mig de laminado de l'or i uns atres per mig de fundició.[9] Les tasses i el pentine, en concret, varen ser elaborades en la tècnica de la fundició a la cera perduda i estan decorades en bandes incisas.[10][11] La procedència de l'or és —segons Axel Hartmann— aluvial.[12]
Este tesor trobat en As Silgadas no deu ser confòs en un atre tesor que es va trobar en un atre lloc de Caldas en 1981, conegut com Tesor de Caldas de Reis II, que consta de 53 làmines enrolladas en forma de tubo i una atra peça en forma de con.[13]
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Comendador Rei, 1997, p. 145-148.
- ↑ 2,0 2,1 El tesor de Caldas de Reis en la pàgina del Museu de Pontevedra
- ↑ Comendador Rei, 1998, p. 58.
- ↑ Comendador Rei, 1997, p. 146.
- ↑ Armbruster, 2000, p. 128.
- ↑ Comendador Rei, 1997, p. 147.
- ↑ Comendador Rei, 1998, p. 57.
- ↑ Activitats didàctiques i culturals per a posar en valor el Tesor de Caldas en els 80 anys del seu descobriment, en pontevedraviva.com
- ↑ Comendador Rei, 1998, p. 66.
- ↑ Gomá Rodríguez, 2018, p. 267-268.
- ↑ Armbruster, 2000, p. 129.
- ↑ Comendador Rei, 1998, p. 65-66.
- ↑ Comendador Rei, 1998, p. 62.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Comendador Rei (1997). Els inicis de la metalúrgia en el Noroest de la Península Ibèrica, Universitat de Santiago de Compostela.
- Comendador Rei (1998). «El depòsit d'as Silgadas: una troballa excepcional en el noroest peninsular», B. Comendador Rei i X. M. Domato Castro (ed.). El tesor descantado. As Silgadas (Caldas de Reis), Santiago, Concello de Caldas de Reis, pp. 57-70.
- (2000) Goldschmiedekunst und Bronzetechnik. Studien zoom Metallhandwerk der Atlantischen Bronzezeit auf der Iberischen Halbinsel (en Alemà).
- Gomá Rodríguez (2018). El bronze final i la protocolonización en la Península Ibèrica, Universitat Complutense de Madrit.
- Ruiz-Gálvez Priego (1984). La Península Ibèrica i les seues relacions en el círcul cultural atlàntic, Universitat Complutense de Madrit.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tesoro de Caldas de Reyes I» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.