Tesor de la Llanganatis

El Tesor dels Llanganatis es referix a una enorme cantitat d'or llaurat i atres tesors supostament amagats en la profunditat de la cordillera de Llanganates en Equador pel general incaico Rumiñahui.

Llegenda i bases històriques

En 1532, Francisco Pizarro va fundar la ciutat de Sant Miguel de Piura i va començar la conquista del Imperi incaico. Més vesprada, en el mateix any, va prendre al Inca Atahualpa en Cajamarca.

Atahualpa, veent que els espanyols apreciaven l'or per damunt de tot, es va comprometre a cobrir una habitació en or coneguda com Quarto del Rescat a canvi de la seua llibertat. Pizarro va accedir a això, a pesar de que provablement no tenia l'intenció de deixar a Atahualpa en llibertat. Ans que la sala estiguera plena d'or, Pizarro desconfiava de Atahualpa i la seua influència sobre el restant de guerrers incas, per lo que va condenar al Inca a ser ajusticiado en el garrot el 26 de juliol de 1533.

Una versió de la llegenda sosté que el general incaico Rumiñahui es dirigia a Cajamarca en un estimat de 750 tonellades d'or treballat per al rescat, quan va saber que Atahualpa havia segut assessinat.

La llegenda diu que va tornar a Quito (que en eixe moment era el nom del territori, hui cridat Equador), transportant el tesor fins a la Cordillera Llanganatis i la va tirar a un llac. Rumiñahui a continuació va mantindre una lluita contra els espanyols, i encara que finalment va ser capturat i torturat, mai va revelar l'ubicació del tesor.

Creència en maldicció

La gent ha buscat el tesor en els últims cinccents anys, i molts han aplegat a térmens desafortunats, que han donat orige a la creència de que és una maldicció.