Anar al contingut

Tevau

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Red feather currency belt, Santa Cruz Islands, HAA.JPG
Tevau

El 'Tevau' , és una peça numismàtica, procedent de les Illes Salomón, conservada en el número d'inventari 2002/10/1 en el Museu Arqueològic Nacional d'Espanya en Madrit i exposta en la secció «La moneda, alguna cosa més que diners».

Història

[editar | editar còdic]

El tevau cridat també «diners ploma», procedix de la província de Santa Creu, un grup d'illes que formen part de l'archipèlec Illes de Salomón, al surest de Papúa Nueva Guinea,[1] a on ha segut amprat com a diners o intercanvi a partir del 1800 i a pesar de que despuix de la Segona Guerra Mundial ya varen aplegar a la zona els billets i monedes australians, fins als anys 1950 es va seguir utilisant el tevau de forma tradicional, especialment per a pagaments de dot en els matrimonis i costums tradicionals. El govern ho va declarar en 1975 patrimoni cultural i va prohibir la seua exportació.[2][3]

Descripció

[editar | editar còdic]

És una cinta de fibra vegetal d'uns 7 cm d'ample i prop de 10 metros de llongitut, que es troba enrollada en forma de roda sobre dos anells de corfa d'arbre teixida per un costat en rencs de minúscules plomes de color roig d'un pardal (Myzolena cardinalis), del que s'usen únicament les plomes del pit, el cap i el llom. La seua fabricació és molt trabajosa i llenta, calculant-se que tres persones tarden un any en realisar una roda. Es necessiten més de 300 pardals per a conseguir el número de plomes necessàries.[2][1]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Tendències del Mercat de l'Art.Consultat el 8 de giner de 2016.
  2. 2,0 2,1 CERES Museu Arqueològic Nacional (ed.): «Tevau. Ficha completa». Consultat el 8 de giner de 2016.
  3. MAN. Museu Arqueològic Nacional (ed.): «Numismàtica i Medallística Tevau». Consultat el 8 de giner de 2016.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Einzig, P.: La moneda primitiva en els seus aspectes etnològics, històrics i econòmics, Madrit, 1956, pp. 57-58


Referències

[editar | editar còdic]