Tevego

Mapa de la segona mitat de sigle XIX en a on Tevego apareix en el nom de Salvador

Mapa de 1891 a on Tevegó apareix en el nom de Sant Salvador.

Tevego va ser una població del Paraguay que va existir a penes 10 anys durant el govern del suprem dictador José Gaspar Rodríguez de França. Estava situada al nort de la ciutat de Concepció, sobre la marge esquerra (o oriental) del riu Paraguay i al sur del riu Apa. Va servir com a lloc de desterro i va ser fundada per a ampara de la vila Concepció i la pacificació de la frontera.

Ademés de l'escritura Tevego, en diversos texts apareix també com Tebego, Etevego i Estevegó.

Història

Els primers registres els trobem cap a l'any 1807, en correspondències del Governador Bernardo de Velasco sobre el benefici de la renda i el tabac cridant al lloc Etebegó. El 27 de giner de 1813 la Junta Superior Gubernativa del Paraguai va dictar un decret que entre atres considerandos resava:

Ocupada l'atenció d'este Govern en arbitrar les mides conducentes i oportunes a l'ampara i pacificació de les fronteres d'eixe territori, ha pres la resolució de que totes les famílies que componen la numerosa parcialitat de pardos de Tabapy vagen a fundar un nou poble en el parage de Tevegó, sobre la costa del riu Paraguay.

El solar de la nova vila va ser emplaçat sobre l'antiga reducció indígena de La nostra Senyora de la Revelació de Tevegó. La població inicial de 40 persones va ser formada en famílies de pardos (mulatos) de Tavapy, els qui un any abans havien solicitat ser reubicats en un atre poble. Per les condicions de zona inhòspita i cenagosa, part de la població la va abandonar, per lo que durant el govern de Rodríguez de França varen ser confinats a Tevego meretrices, ex-esclaus "negres" d'Asunción, vagos i criminals a els qui se li commutava la pena a canvi.

El poblat va ser sempre objecte d'atacs per part dels indígenes guaycurúés - caduveos, considerats pel govern simplement com mbayás per la família a la que pertanyien. Estos estaven tradicionalment aliats en els portuguesos, en part per enemistat ancestral en els guaraníes, aliats dels espanyols, en part per l'habilitat dels primers per a establir ràpidament una aliança. Va ser usat com poblat presó, o lloc de castic.

L'escocés escritor i comerciant de John Parish Robertson , qui va recórrer la Conca de l'Argent en la primera mitat de el XX menciona en el seu llibre "Regnat del Terror de França, (el successor de "Cartes sobre el Paraguay") diu de Tevegó:

És un lloc, a on l'atmòsfera és una gran massa de malaria , i la calor sofocant, - la regió circumdant és d'ininterromputs pantans - en a on els insectes venenosos i reptils abunden, - i a on no obstant estan aguaitant contínuament en les carreteres la més feroç de les tribus d'indis indómitos. No es poden vore més barraques sino que les que es construïxen en les branques que s'obtenen dels arbres, o es cobrixen una miqueta d'estores, no existixen més recaptes que les obtingudes dels portuguesos ni protecció que la que oferix la d'una menuda guàrdia de milícia, per a sorpresa i tirania dels colon i l'opressió o la persecució. Molts preferixen la reclusió en la presó pública al desterro a Tevegó. / "is a plau, of the atmosphere is one great mass of malaria, and the heat suffocating, - where the surrounding country is uninterrupted marsh - where venomous insects and reptils abound , - and where the fiercest and yet unsubdued tribes of Indians llaure making continual in-roads. No huts but those constructed in the boughs of trees, or by a few hides and mats, llaure to be seen; no provisions llaure to be obtained but those from the Portuguese, or the chase; and no protection is to be afforded but that of a small guard of militia, to awe and tyrannise of the colonists. Many would prefer confinement in the public prison to banishment to Tevego."

Donades les dificultats per a mantindre-ho i defendre-ho i la poca disposició dels pobladors, finalment Rodríguez de França va ordenar el seu alçament per decret del 12 d'octubre de 1823, conduint-se tots els seus habitants a Concepció:

En esta virtut el Comandant de Concepció procedera immediatament a efectuar la despoblacion i demés insinuat, fent conduir a la vila per trossos a dites famílies en els seus efectes i mobles, siga pel rio amprant para açò qualsevol bucs que allí hagueren o per terra en l'ampara competent. La tropa en tota arma serà lo últim que es transportara i al temps de la total retirada es dara fòc a la rancheria i a tot lo que no s'haja de conduir.

Tevego va ser despoblado, els seus habitants traslladats i els seus restants cremats. En 1842 el govern va ordenar repoblar Tevego en un nou lloc ubicat més al sur, denominant-li-ho Vila del Diví Salvador, nom que li va impondre el decret del president Carlos Antonio López del 5 d'abril de 1843, baix el govern del qual es va seguir usant com a lloc d'exili intern i castic, sent cap d'una "Estància de la República" del mateix nom. La nova població va ser també abandonada a causa de l'acossament indígena.

Ubicació

No es té en l'actualitat certea de la seua ubicació exacta, encara que tots els indicis (com els mapes de l'época) indiquen que s'ubicava aproximadament en el lloc del menut poblat hui cridat Sant Salvador del Departament de Concepció. Sant Salvador va persistir com a població sent capital d'un departament paraguayà que duya el mateix nom, pero durant la Guerra de la Triple Aliança, més exactament a fins de 1865, va ser incendiada i arrasada pels caduveos aliats del Brasil i armats per Brasil, en l'atac els seus habitants varen ser morts, dispersos i en molts casos les dònes paraguayanes captivades. Pese a desaparéixer en 1865, encara en 1890 mapes detallats del Paraguai presentaven a Sant Salvador (o antiga Tevego) com una ciutat capçalera del també desaparegut departament de Sant Salvador, tal departament tenia per llímit sur al riu Aquidabán.

No deu confondre's este Sant Salvador en el municipi de Sant Salvador del departament del Guairá ni en Salvador-cué del departament President Hayes; de modo que Sant Salvador es trobava cap a les coordenades 22°49′00″S 57°47′00″O</noinclude>, açò és: uns 278 quilómetros -en llínea recta- al nort d'Asunción, uns 65 km a el N.O. de la ciutat de Concepció i uns 208 km al sur de Fort Olimp. Els documents obrantes en l'Archiu Nacional d'Asunción i alguns mapes de el XIX són els únics que han mantingut la seua memòria.