Texturómetro

Texturometro TA.XTPlus100C d'altes prestacions per a la medicion de tots els productes alimenticis. Fabricat per Stable Micro Systems.

Texturómetro TA.XTPlus100C. Instrument d'altes prestacions per a l'anàlisis de textura

Texturometro fabricat per Stable Micro Systems dissenyat per a la caracterisació d'aliments

Texturómetro TA.XTExpressC tipo 1, hereu de l'històric TA.XT2

Un texturómetro és un instrument de medició utilisat per a caracterisar les propietats mecàniques i estructurals de materials per mig de l'aplicació controlada de forces i desplaçaments. Estos equips permeten registrar paràmetros com a força, deformació, temps i distància, i s'ampren de forma habitual en laboratoris d'investigació, control de calitat i desenroll de productes en sectors com l'indústria alimentària, farmacèutica, cosmètica i de materials.

Els texturómetros constituïxen la base instrumental del anàlisis de textura, tècnica en la que estan estretament relacionats.

Història i desenroll

Els primers texturómetros varen sorgir a finals de la década de 1970, quan l'empresa Stevens (hui desapareguda) va introduir en el mercat el sistema LFRA (Linear Force Response Analyzer). Este instrument va ser un dels primers dispositius específicament dissenyats per a aplicar forces controlades a una mostra i registrar la seua resposta mecànica de forma reproduible, lo que va permetre alvançar des d'evaluacions sensorials cap a medicions instrumentals quantitatives.

Durant els anys següents, Stevens va mantindre esta llínea de desenroll en diferents evolucions del sistema LFRA, orientades principalment a aplicacions en l'indústria alimentària i al control de calitat. No obstant, estos sistemes es basaven encara en arquitectura llimitades sobre digitalisació, flexibilitat d'ensaig i gestió alvançada de senyes.

Stable Micro Systems i canvi de paradigma

Al començament de la década de 1990, l'empresa Stable Micro Systems va introduir en el mercat el texturómetro TA.XT2. Este instrument va incorporar la medició digital de força i desplaçament en una plataforma flexible, lo que va supondre un canvi significatiu en el disseny i us dels texturómetros. L'arquitectura del sistema va permetre una major estandardisació de métodos, el desenroll de software específic per al disseny d'ensajos i una ampliació del número d'aplicacions possibles gràcies a l'ajuda dels ordenadors per a tasques d'anàlisis.

L'introducció primerenca d'este tipo de plataforma digital va favorir l'adopció del texturómetro en un número creixent de laboratoris industrials i centres d'investigació, contribuint a la consolidació de l'instrument com a ferramenta habitual en l'anàlisis instrumental de materials.