Anar al contingut

Thamnophis pulchrilatus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
culebra d'aigua de gola groga (Thamnophis pulchrilatus)


La culebra d'aigua de gola groga (Thamnophis pulchrilatus), també coneguda com culebra listonada mexicana de terres altes, és una espècie de colúbrido endèmic de Mèxic. Va ser descrita per primera volta en 1885 per Edward Drinker Cope baix el nom de Eutaenia pulchrilatus.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

La seua distribució és irregular, trobant-se en poblacions disyuntas en els estats de Durango, Zacatecas, Nayarit, Nou #León, Tamaulipas, Aguascalientes, Jalisco, Guanajuato, Querétaro, Hidalgo, Estat de Mèxic, Districte Federal, Tlaxcala, Pobla, Veracruz, Michoacán, Morelos, Sant Luis Potosí i Oaxaca. Sol trobar-se en boscs de oyamel, pi, pinada-encinar i roure, a altituts que oscilen entre els 1372 i 2804 m s. n. m.[1]

Descripció

[editar | editar còdic]

La serp té un cos marró en taques negres. Una banda dorsal i dos bandes laterals en colors clars recorren des del coll fins a la coa. Té una taca negra en la nuca, la qual és mellada per la banda dorsal. La superfície ventral sol estar uniforme en tons verdosos, llevat en la part de la coa, la qual sol tindre tons groguencs.[2] La llongitut d'un adult pot aplegar a alcançar els 77 cm.[1]

Comportament i alimentació

[editar | editar còdic]

A l'actualitat es desconeix la dieta específica de T. pulchrilatus, pero es creu que és similar al d'atres espècies de culebras listonadas que viuen en montanyes, les quals s'alimenten de cucs, sanguisoles, peixos, carrancs, acociles i taperots, els quals paralisa en una saliva tòxica secretada per mig d'una glándula de Duvernoy.[1]

Usualment es troba prop de cossos d'aigua, encara que s'han observat eixemplars que varen mostrar comportament arborícola, lo que sugerix que esta serp també es pot alimentar de granotes adultes i lagartijas.[1]

Reproducció

[editar | editar còdic]

T. pulchrilatus és una espècie ovovivípara que usualment té la seua alumbramiento en estiu. Tenen al voltant de 7 crío, les quals en nàixer tenen una llongitut promig de 15 cm i un pes promig de 2,3 grams.[3]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 (2016).Acta Zoologica Mexicana.Institut d'Ecologia A.C..Ciutat de Mèxic, Mexico:32(3)
    390-392.ISSN 0065-1737.Consultat el 8 de juny de 2020.
  2. (1885).Proceedings of the American Philosophical Society.American Philosophical Society.Filadèlfia, I.O.A.:XXII(4248)ISSN 0003-049X.Consultat el 8 de juny de 2020.
  3. (2012).Acta Zoologica Mexicana.Institut d'Ecologia A.C..Ciutat de Mèxic, Mexico:28(1)
    211-214.ISSN 0065-1737.Consultat el 8 de juny de 2020.